Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Alcudia, capital cultural de Mallorca

maiorica | 28 Febrer, 2007 22:36

Próximamente Alcudia contará con un tercer teatro. Algo sorprendente en una localidad de 16000 habitantes, y que hace una década apenas llegaba a la mitad de esta cifra. Tal infraestructura cultural no parece posible en una localidad tan pequeña; pero en el caso de Alcudia lo es, y además sostenible. Este aforo será el tercero de la localidad después del antiguo Teatro romano del siglo I, recuperado y excavado a mediados del siglo XX (pero apenas usado, por su mal estado). Y del Auditorio multiusos, inagurado en los años 90 y uno de los más modernos de las islas.

 (Segueix)

Balanç de govern a Balears. Creixem, però millorem...?

maiorica | 27 Febrer, 2007 21:25

Jaume Matas ha presentat el seu balanç de govern a les Illes Balears. Hi han encerts i millores evidents. S'ha bastit una infraestructura viària impressionant. Infraestructures sanitàries, com centres de salut i el Hospital comarcal d'Inca, que ja són una realitat. Inaguracions a dojo: el Metro, soterrament del tren a Palma... Tenim nou Estatut. El turisme segueix funcionant. La construcció aporta noves inversions i divises dels estrangers que compren gràcies al seu major poder adquisitiu. Inclús la immigració ha afavorit una recuperació de la natalitat i mà d'obra jove. En conjunt, l'economia creix i l'atur es troba en cotes mínimes mai vistes en dècades. Comparat amb el pacte de progrés, les inversions i les fites són contundentment favorables. Matas és un empresari nat. Ha governat com un empresari l'arxipèlag, i els resultats salten a la vista.

 (Segueix)

Espanya amaricomplexada

maiorica | 26 Febrer, 2007 11:01

Com preconitzava en Sòcrates, el coneixement és a dins nostre. Per tant, la tasca més difícil és saber com fer-lo brollar, i donar-li la dimensió adequada per convertir-nos en ciutadans amb un pensament propi, flexible, ric i matisat. Darrerament aquesta tendència es veu seriosament amenaçada. Mai, com ara, tanta informació havia estat a l'abast de tots nosaltres, ni en disposàvem de tan variada. És un tren al qual costa enganxar-s'hi, al qual sovint molts s'hi incorporen sense ser conscients de que sempre du una mateixa velocitat i direcció. Que no sabem cap a on va ni qui el condueix. I, el que és pitjor: no tenen opció a decidir el seu destí, tot i que podrien tenir-la.

 (Segueix)

Take the A-train

maiorica | 26 Febrer, 2007 00:14

No sóc un aficionat al jazz incurable, però sí em perden aquelles peces que sobreviuen al pas del temps.

I aquesta és una de les grans: l'orquestra de Duke Ellington (1899-1974), interpretant un dels seus temes eterns: "Take the A-train" (1937), de Billy Strayhorn (1918-1967).

El Anillo de Hierro

maiorica | 25 Febrer, 2007 21:17

Pocs han sigut els compositors balears que han obtingut ressò més allà de l'arxipèlag, i alhora que perdurin. Tot i pecar d'excessiva mordacitat per part meva, per mi el més immortal de tots ells gaudeix d'una actualitat prou macabra. Miquel Marquès (1843-1918), nascut a Ciutat, fou conegut en el seu temps com l'únic compositor sinfònic de renom a Espanya. Composà cinc simfonies, totes elles fortament influenciades per l'estil beethovenià, i aconseguí estrenar-les totes (fet memorable en un país on la tradició musical autóctona era pobríssima). A sobre, aconseguí uns excel·lents resultats de públic i crítica, combinació gens freqüent en qualsevol època.

 (Segueix)

Efeméride triste: 1607-2007

maiorica | 24 Febrer, 2007 19:47

Hoy ha sido una fecha señaladísima para los amantes de la música clásica y, en particular, de la ópera. Tal dia como hoy de 1607 (por tanto, hace 400 años) se estrenaba en Mantua "Orfeo", la primera "ópera" de la historia del mundo moderno (entonces llamada "Favola in musica"), a cargo de Claudio Monteverdi (1567-1643). Anteriormente habían nacido un par de obras a cargo de Jacopo Peri: Dafne (1593, perdida) y Euridice (1600), que apenas esbozaban un nuevo género sin entidad propia. Monteverdi vertebró y cimentó todo un género musical con su primera obra, que sigue siendo referente de perfección y armonía, y máxime al carecer de referentes previos.

 (Segueix)

La capacitat gestora del Senyor Alarcón

maiorica | 21 Febrer, 2007 20:16

Vagi per davant que la meva crítica és més bé una perplexitat per uns aconteixements que, francament, no acabo d'entendre. El senyor Javier Alarcón acaba de ser nomenat Director General de l'Habitatge en l'Ajuntament de Palma. No fa gaires anys, va dur a terme tasques a la Conselleria de Sanitat del Govern Balear gràcies a la seva capacitat gestora (que no poso en dubte, doncs no el conec personalment). D'aqui dedueixo que el senyor Alarcón té innegables afinitats amb el partit governant a ambdues institucions, a més d'una eficaç capacitat gestora per a les tasques corresponents.

 (Segueix)

Satin Doll

maiorica | 17 Febrer, 2007 00:20

A falta d'idees, bona música idó! "Satin Doll" (1953), de Duke Ellington (1899-1974).

L'Olivera sense fruit

maiorica | 13 Febrer, 2007 16:23

Fa uns anys, a Itàlia visqueren una experiència en el món polític anomenada "L'Ulivo", una aliança de totes les forces polítiques d'esquerra del país transalpí, que va arribar a tenir fins nou partits dins les seves sigles. Anys més tard es reconvertí en "L'Unione", i el 2006 aquesta coalició liderada per Romano Prodi aconseguí derrotar a Silvio Berlusconi per un escàs marge. Té un enorme mèrit aquesta col·laboració en un país políticament caòtic, amb multitud de forces polítiques: va necessitar gairebé cinquanta anys (des de la fundació de la República, en 1946) per aprendre que la unió fa la força, que suposa petites renúncies per majors beneficis, sense caure en planys d'incoherència o traïció a les pròpies idees. L'Unione va desallotjar un poderós Berlusconi, amo i senyor dels mitjans de comunicació, que va governar amb vergonyosa impunitat.

 (Segueix)

Una, magre i pobra

maiorica | 12 Febrer, 2007 20:52

En teoria, la diversitat d'un país hauria de portar un enriquiment social i cultural de gran abast. Però en un país tan ric i generós en diversitat com és el nostre, hem viscut un segle XX presidit per la idea d'unitat. Més ben dit, per la difusió d'una idea unitària mal aplicada i gestionada. Unitat en el govern, amb un estat-nació, una cultura, una línia política, un origen i un destí, una religió, una llengua, una èpica comú, una raça, fins i tot un Caudillo... una temptativa constant d'assolir una unitat mitjançant una simplificació empobridora, totalment contradictòria i artificiosa, donada l'enorme diversitat que la pell de brau hi atresora. Una obcecació que ha portat a vertebrar piramidalment i maldestrament una idea d'unitat, com a finalitat en sí mateixa per sobre de tot, que s'ha mostrat impracticable durant segles. I sobretot, aplicada de manera ignorant i pedestre.

 (Segueix)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS