Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Una, magre i pobra

maiorica | 12 Febrer, 2007 21:52

En teoria, la diversitat d'un país hauria de portar un enriquiment social i cultural de gran abast. Però en un país tan ric i generós en diversitat com és el nostre, hem viscut un segle XX presidit per la idea d'unitat. Més ben dit, per la difusió d'una idea unitària mal aplicada i gestionada. Unitat en el govern, amb un estat-nació, una cultura, una línia política, un origen i un destí, una religió, una llengua, una èpica comú, una raça, fins i tot un Caudillo... una temptativa constant d'assolir una unitat mitjançant una simplificació empobridora, totalment contradictòria i artificiosa, donada l'enorme diversitat que la pell de brau hi atresora. Una obcecació que ha portat a vertebrar piramidalment i maldestrament una idea d'unitat, com a finalitat en sí mateixa per sobre de tot, que s'ha mostrat impracticable durant segles. I sobretot, aplicada de manera ignorant i pedestre.

 (Segueix)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS