Majorment Catatònic

Com preconitzava en Sòcrates, el coneixement és a dins nostre. Per tant, la tasca més difícil és saber com fer-lo brollar, i donar-li la dimensió adequada per convertir-nos en ciutadans amb un pensament propi, flexible, ric i matisat. Darrerament aquesta tendència es veu seriosament amenaçada. Mai, com ara, tanta informació havia estat a l'abast de tots nosaltres, ni en disposàvem de tan variada. És un tren al qual costa enganxar-s'hi, al qual sovint molts s'hi incorporen sense ser conscients de que sempre du una mateixa velocitat i direcció. Que no sabem cap a on va ni qui el condueix. I, el que és pitjor: no tenen opció a decidir el seu destí, tot i que podrien tenir-la.

 (Segueix)

No sóc un aficionat al jazz incurable, però sí em perden aquelles peces que sobreviuen al pas del temps.

I aquesta és una de les grans: l'orquestra de Duke Ellington (1899-1974), interpretant un dels seus temes eterns: "Take the A-train" (1937), de Billy Strayhorn (1918-1967).