Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
Òpera Palma
maiorica | 30 Abril, 2007 18:38
Un teatre d'òpera. Sona bé. Donaria prestigi a la ciutat i crearia un espai emblemàtic a l'entrada de la badia. M'encanta l'òpera, veure obres de qualitat en directe, amb cantants de renom internacional, grans directors i orquestres...
Però abans de construir una òpera, convindria no posar l'arada davant del bou.
Tinc pont! això ve a ser el més important en aquests moments. A més, aquest és el meu post número 69. Cal prendre-s'ho amb humor. La praxis ja és una altra cosa.
Fer un estret marcatge als polítics balears no em suposa grans beneficis, llevat del plaer de la independència crítica. I de pas, que poc a poc no em fotin el míting a la cara perquè saben que amb mi no funciona. Ara, vacances!
Em molesta molt la covardia en la política. En aquesta professió s'ha de donar la cara, més si cal en els moments difícils i compromesos, per donar fe de una vocació de servei públic per tots i totes, pels partidaris i pels detractors. Durant tot un mandat, i no per campanya electoral. Hauran punts millors o pitjors en la seva gestió, però l'actual batlessa em sembla una covard.
La notícia de la incorporació de Mateu Crespí a la llista de UM és, al meu entendre, una precipitació dels esdeveniments i confiar-ho tot a una hipotètica sort electoral que deixaria la correlació de forces tal com està. A més, és una jugada massa individualista respecte als escindits del PSM que encara es troben amb una Entesa en bressol, i que havien acordat presentar-se únicament dins l'àmbit municipal.
Al sentir-la a la ràdio, el meu olfacte polític (massa afinat potser pel que ens rodeja) ha pensat que aquest tema de Queen seria un bon tema de fons per a actes electorals de caire municipal. Pels qui vulguin comunicar una febril i autèntica estima per Palma a través de la seva intensa lletra i el seu irresistible ritme.
Si algú l'empra, ja sabeu de qui ha sigut la idea. La regalo.
Heus aquí la notícia que sortí dissabte a les portades dels principals diaris de les Illes sobre la reobertura del Teatre Principal de Palma.
Concurs: endevineu a quin dels quatre diaris li importa un rave la cultura i la música balear, i és incapaç d'aparcar per un dia les seves guerres particulars per a donar una informació més o menys correcta i objectiva de l'aconteixement:
Com és dissabte i tinc poques ganes de pensar sobre la classe política que ens ha tocat, no puc resistir-me a penjar alguns vídeos de Polònia. Que els intèrprets són molt millors que els originals, no en tinc cap dubte.
Després de sis anys d'obres, ha arribat el dia d'aixecar de nou el teló al Teatre Principal de Ciutat. Avui divendres, des de les 21 hores se celebra la gala de reobertura amb els parlaments de torn dels politics de sempre.
Les reaccions no s'han fet esperar. La COPE, garant de l'ortodoxia ideològica espanyola, ha carregat contra Jaume Matas d'una manera immisericorde. Aquí podem escoltar la tertúlia política de La Linterna d'aquesta nit, on Matas ha passat de ser un desconegut sense cap relevància a ser condemnat per la seva decisió. No tenen desperdici els menyspreus i els insults vessats sobre Matas i Janer ("niña pija" i altres afalacs). Per descomptat, ni Matas ni Janer tingueren oportunitat de defensar-se en cap moment, ni sona cap tall de veu: tot és opinió reflectida com dogma. No es podia esperar menys d'en César Vidal, amb llicència per opinar sobre tot i tothom de manera immisericorde, que per això ell és perfecte i els seus contertulis portadors de la veritat.
Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.