Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
maiorica | 18 Maig, 2007 22:57
Primer fitxa una escriptora de prestigi, venent-la com una renovació de tot un partit, i una aproximació del seu partit vers el centre. Dic jo que una flor no fa primavera.
Segon, proposa fer un teatre de l'òpera en el Moll Vell, quan no hi ha tradició operística a la ciutat, i encara ni s'han començat els grans projectes de la façana marítima. I estem endeutats fins a les celles per la resta de grans obres.
I ara, proposa el següent:“Si ets major, has estat treballant tota la teva vida i has aconseguit fer un patrimoni, t'adones que et jubiles i que la teva pensió és massa baixa i no et permet viure com desitges, per això a les Balears si tens més de 65 anys i tens un habitatge et duplicarem per a tota la vida la teva pensió de jubilació”, i va afegir que “tot perquè estigueu orgullosos de ser ciutadans de les Illes Balears.”
(Segueix)Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.
| « | Maig 2007 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||