Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
maiorica | 25 Maig, 2007 23:58
Voldria creure que la gent no deixarà passar ni una més.
M'agradaria tenir fe en un futur, si més no, diferent al previsible si tot continua com fins ara.Vull pensar que el 23-M, per fi, la gent ha sentit que la seva paciència resignada s'ha tornat en ràbia i mala hòstia.
Que hom s'ha dit a si mateix que està fins els nassos de tanta caradura, hipocresia, arrogància, impunitat...Resignació, lladregots, mediocritat, misèria moral i humana,
Incultura, manipulació, pocavergonyes...I el passat dia 23, la gota que fa vessar el vas.
(Segueix)Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.
| « | Maig 2007 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||