Majorment Catatònic

Amb aquesta, ja són 100 les entrades publicades en aquest blog. És molt estimulant escriure idees pròpies, i esmolar l'esperit crític que forma part d'un mateix (reconec que puc ser molt radical). A pesar de tenir un públic lector molt reduït, i que tinc una visió de la realitat balear no massa completa, ja que només fa dos anys que hi visc.

No cal celebrar res en concret. Si més no, commemorar-ho posant la meva peça musical favorita.

Als que em llegiu fins al final, gràcies per la paciència. Reconec que la brevetat no és una de les meves virtuts.

Als que compartiu amb comentaris les meves entrades, gràcies per valorar-les i intercanviar impressions amb mi.

I als que discrepeu, gràcies per donar-me motius per continuar escrivint. Res m'importaria si no hagués res per fer.

En abril de este año nació la publicación mensual gratuita "Palma el periódico". Con el espíritu crítico que me caracteriza (o estigmatiza, vaya usted a saber), me dispuse a leerlo.

Después de leer el primer número apenas extraje conclusiones, simplemente porque no tenía referencias y era el número inagural. Simplemente pude percibir trazos básicos en su línea editorial y cierta tosquedad tipográfica y ortográfica, sin embargo atribuible a la novedad y los primeros pasos de la publicación. Pero en el segundo, correspondiente al mes de mayo (y coincidente con las elecciones del 27-M), ya pude confirmar sin margen de error cuál era el carácter del nuevo periódico. Un panfleto vinculado al PP.

 (Segueix)

Sovint ens diuen que una petita passa pot esdevenir un gran pas endavant. En el pla polític, un vot pot ser l'avantsala d'un gran canvi. En diverses ocasions un vot, un diputat o un marge molt estret de vots han permès donar via lliure a transformacions poderoses, molt més que la petita escletxa que va iniciar-les.

 (Segueix)

Avui s'ha confirmat que el dissabte haurà canvi de batlessa a Palma. El consistori serà governat per un tripartit del PSIB, UM i Bloc. Tots tres sumen 15 regidors, pels 14 del PP.

Definitivament Aina Calvo (PSIB), amb 11 regidors, serà la batlessa de Ciutat pels propers quatre anys,

Acompanyada pel líder de UM, Miquel Nadal, amb 2 regidors,

I el líder del Bloc per Palma Eberhard Grosske, amb 2 regidors (EU-EV+PSM),

Els habitants de Palma ens haurem de familiaritzar a veure a aquest triunvirat com els principals gestors i responsables del nou govern de la ciutat: en els propers quatre anys donaran molt de què parlar.

Desitjo que sigui sempre, o gairebé sempre, per donar bones notícies i no per donar capons per pífies o desencontres: per a mantenir una majoria de 15 regidors entre tres forces, cal molt equilibri i mà esquerra. Que prevaleixi el seny en tots tres, perquè per davant de tot està tirar endavant aquesta ciutat i rescatar-la de la deixadesa anímica que pateix.

La millor manera de guanyar prestigi i pes polític, per a tots tres, és veure una Palma renascuda. Serà un mèrit compartit que a llarg termini tothom valorarà. Menys l'oposició. D'això es tracta.

Finalment, el programa electoral de Catalina Cirer (PP) no ha convençut a tots malgrat les seves audaces habilitats,

Sobren comentaris.

Una altra de les meves seccions favorites del Bon Dia Mallorca són les Cartes al Director. Aquest diari té una manera prou peculiar de presentar la col·laboració dels lectors a través d'aquest servei. Anem a desgranar les seves excel·lències, que no tenen desperdici.

 (Segueix)

Aquí tenim un document impressionant: Miquel Nadal acudeix al punt on havia de trobar-se amb Catalina Cirer per pactar el nou acord de govern de Palma.

I a qui es troba? a l'avió de "El Mundo", que en lloc de prendre les habituals fotos de les gravíssimes il·legalitats comeses a Mallorca per en Grosske, en March o de la família d'en Femenies, ara continua fent una eficaç croada contra els perversos uemites.

Finalment, aconsegueix escapolirse; però un camió gairebé l'atropella...

Al pròxim episodi, sabrem si l'avioneta era pilotada per Carlos Delgado, Jorge Campos, Pierre Nodoyuna... o un rival derrotat per en Nadal a l'últim campionat de vol.

I sabrem quin producte va fumigar en Nadal.

Sabrem si el camió el conduïa Catalina Cirer, José María Rodriguez... o Aina Calvo? o el majordom del palassete?

I sabrem qui és l'assassí! o Miquel Nadal té 7 vides...? o era na Munar qui les tenia...?

Quin sastre li fa els trajes que tan bé li queden sempre? el sastre de la piscina de Pedro Jota? ai, quin patir!

Ni Hitchcock ho hauria narrat millor.

Tota publicació té una línia editorial, és normal. N'hi han que ni això, simplement són panflets de propaganda mal administrats. Com BDM, inicials de Bon Dia Mallorca i Beatriz Díez Mayans, periodista de curriculum incert i somriure permanent.

Hi han directors de diari que escriuen editorials acurades, reflexives, que conviden a l'anàlisi i el debat. Altres fan la propaganda que pertoca segons el seu color polític, però almenys tenen un domini del llenguatge asombrós o fan amplis exercicis de retòrica. En el cas de Beatriz Díez Mayans, ni reflexió, ni anàlisi, ni extensió ni retòrica: les seves columnes no arriben a 15 línies en un document de word, son absolutament superficials, no aborda cap tema amb crítica, i mostra un llenguatge estàndard pobre i avorrit. Fa temps que vinc seguint-les, i constato que apart de la seva brevetat i superficialitat flower-power, llueix per la manca de respecte a la intel·ligència del lector.

Per donar suport a les meves afimacions i convèncer algun dels pocs lectors que es passen per aquest blog, us posaré un exemple. Llarg i detallat, però ho crec necessari.

 (Segueix)

Hoy me disponía a hacer un comentario sobre la becaria Beatriz Díez Mayans, directora del panfleto "Bon Dia Mallorca": tengo varias perlas sobre su "gestión". Pero últimamente me encuentro con pocas ganas de denuncia, ante el escaso eco que estos dislates desinformativos tienen entre la gente.

Se puede ser mileurista, pero tener dignidad. Ella no es digna ni, por supuesto, mileurista. Eso lo ¿compensa? todo.

Así que, en homenaje a una amiga poetisa a quien no he podido corresponder sus versos con melodías, he colgado aquí algunos de los fragmentos musicales que más me conmueven, con los que deseaba corresponderla.

La Sinfonía nº 4 "Romántica" de Anton Bruckner.

Y la Sinfonía nº 6 "Trágica" de Gustav Mahler,

En las neblinas envolventes de estos compases nada me turba ni me espanta, a no ser mi propio aliento al escuchar mi propia emoción, que vibra de dicha y goza en su pálpito.