Majorment Catatònic

de Cole Porter (1891-1964). 

Les Illes necessiten una Companyia d'Òpera per a tenir una oferta estable de qualitat, i satisfer un públic fidel o potencial. No calen grans noms per a constituir una companyia operística, malgrat que el gènere és més conegut pel renom de les grans dives i divos, i no per la qualitat de les companyies existents. Tanmateix la popularitat és secundària, perquè allò que compta és la qualitat del seu conjunt, i a casa nostra en tenim: tant en qualitat, com en quantitat. Només cal un suport institucional que doni estabilitat econòmica i artística al projecte. Tan sols així es podrà oferir un producte musical de qualitat amb regularitat, amb una inversió molt més reduïda que la construcció de grans teatres d'òpera que esdevindrien buits. Tot plegat menys visible, però molt més eficaç.

 (Segueix)

El primer Charleston de la història, de James Price Johnson (1894-1955). El tercer tema de la peça és la melodia més famosa d'aquest ball.

Passats més de trenta anys, les principals institucions executives i legislatives de l'Estat Espanyol necessiten una remodelació, o almenys, desenvolupar-se un debat de cara a de la seva revisió.

Aquí us esbosso algunes pautes que em semblen rellevants:

 (Segueix)

Cada vez más voces piden modificar de la Ley Electoral del Congreso (el Senado es otro tema). El problema no es la Ley D'Hondt, que en sí misma es proporcional, sino la circunscripción: a más circunscripciones, más beneficiados son los partidos dominantes en las mismas. No son los nacionalistas quienes están representados en exceso, sino terceras fuerzas a nivel estatal -o local- por defecto: los grandes partidos (PSOE y PP a nivel estatal; CiU y PNV a nivel local) sacan representación en todas sus provincias. Con menos circunscripciones (quizá solo una: el Estado), otros partidos -de voto más disperso, pero muy numeroso- obtendrían representación proporcional a sus votos.

 (Segueix)

de Gustav Mahler (1860-1911).

Nuestra democracia está enferma. Muchos dejan de votar a su opción preferida para combatir la menos deseada. Abandonan opciones minoritarias para sumarse a la mayoritaria menos mala. La participación ha dejado de ser una fiesta de la democracia, para convertirse en una convocatoria del miedo. Las listas cerradas al Congreso han perpetuado personajes que no serían aceptados ni en sus propios partidos. Los debates han sido un modelo de pantomima, en los que la imagen y las argucias para ganar (no convencer) a base de monólogos han sustituido los contenidos y el contraste de ideas.

 (Segueix)