Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Categoria: Música

Una Zarzuela española, por Les Luthiers

Signor Rossi, viva la felicità

Tinc pont! això ve a ser el més important en aquests moments. A més, aquest és el meu post número 69. Cal prendre-s'ho amb humor. La praxis ja és una altra cosa. Fer un estret marcatge als polítics balears no em suposa grans beneficis, llevat del plaer de la independència...

I was born to love you

Al sentir-la a la ràdio, el meu olfacte polític (massa afinat potser pel que ens rodeja) ha pensat que aquest tema de Queen seria un bon tema de fons per a actes electorals de caire municipal. Pels qui vulguin comunicar una febril i autèntica estima per Palma a través de la seva intensa lletra i...

La Bohème

Charrando aragonés

Durant uns anys, Espanya fou representada per Aragó. Per una tonada durant molt de temps d'origen desconegut o incert, i que per fi sembla clar el seu origen. El conegut Himne de Riego , usat com himne espanyol entre 1931 i 1939, és aragonès. Concretament la música del Ball de Benasc , un petit...

La goualante du Pauvre Jean

Donna Diana

Una entranyable peça dels meus anys d'infantesa: l'obertura de "Donna Diana" (1894), de Emil von Reznicek (1860-1945), compositor actualment desconegut. Versió de la Vienna Philharmonic Orchestra, conduïda per Herbert von Karajan devers anys 1950's. Òpera basada en la peça...

Im Abendrot

Descans i distància vers la realitat quotidiana. "Im Abendrot" (Devers horabaixa, 1948), de Richard Strauss (1864-1949) . Suaument la música flueix, brolla, planeja i ens envola, en una plàcida immensitat. Regna, captiva, adquireix el rang d'absolut, contempla i resumeix...

Llevantina

Com avui estic poc inspirat, us poso música de la meva terra. Es tracta de la sardana Llevantina (1922) , del compositor Vicenç Bou (1889-1962). I aquí teniu una altra peça en versió orquestral: Empordà (1907) , d'Enric Morera (1865-1942)   (Segueix)

Take the A-train

No sóc un aficionat al jazz incurable, però sí em perden aquelles peces que sobreviuen al pas del temps. I aquesta és una de les grans: l'orquestra de Duke Ellington (1899-1974), interpretant un dels seus temes eterns: "Take the A-train" (1937), de Billy Strayhorn (1918-1967).
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS