Majorment Catatònic

La iniciativa de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Ciutat, Nanda Ramon, de canviar la denominació dels carrers, places i avingudes que encara poseeixin reminiscències franquistes em sembla molt encertada, i si es fa amb seny i precisió pot donar fruits de renovació de la memòria col·lectiva a través de nous personatges de la nostra història recent.

Tot i això, hi ha un plantejament complementari sobre la denominació de carrers que ambé hauria de aplicar-se, segons el meu modest punt de vista de ciutadà mitjà amb idees i sense euros.

Sovint es descriu l'amor com un puzzle on han d'encaixar les seves peces. Això ho veig massa bidimensional en l'espai i gens progressiu en el temps, alhora que s'equipara a altres factors més quotidians. Tot és més multidimensional i complexe.

de Johann Strauss (1825-1899).

De Samuel Barber (1910-1981). 

Fins aquest moment, la seva figura em genera constants dubtes. Per a mi és un dirigent desorientat, o d'imatge desdibuixada, o que no sap comunicar-se bé. O tot a la vegada. Ni il·lusio, ni eficàcia: és la incertesa personificada.

2) Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca

Si n'Aina ha estat la il·lusió, na Francina representa l'eficàcia. La seva candidatura al Consell em va provocar desconfiança: vaig pensar que pesava més la seva condició de mà dreta d'Antich al Parlament, que la seva capacitat real de governar una institució. Les seves intervencions al Parlament eren contundents, dures, implacables: unes dots molt adequades per fer oposició, però no pas per a governar.

Han passat poc més de 100 dies des de les passades eleccions, i cadascuna de les grans institucions ha esbossat les línies bàsiques del seu funcionament futur, a pesar del parèntesi de les vacances. És per això que no pot avaluar-se amb contundència la gestió de cadascuna d'elles, però si el perfil extern que cadascun dels seus dirigents vol donar-li, d'acord amb el seu estil i caràcter personal.

Tots tres pertanyen al mateix partit, i tots tres governen amb un pacte de govern amb les mateixes forces. Sis sensibilitats que, segons el póls del seu comandant, poden transmutar-s'hi en un calidoscopi enriquidor d'idees i projectes, o en un guirigay caòtic d'incoherències i personalismes.

Els resultats, al meu parer, són desiguals. 

Fortunio Bonanova (1895-1969) fou el cas paradigmàtic d'emigrant mallorquí, que triomfà als Estats Units com actor de Hollywood. Tot i això, la seva figura és desconeguda per gairebé tothom a les Illes, a la vegada que les escasses referències que tenim eclipsen altres facetes de la seva carrera.