Majorment Catatònic

Detrás de la mayoría de piezas clásicas más familiares hay segundos autores que, de un modo u otro, han contribuido decisivamente a su difusión real. Sin embargo, permanecen en el anonimato a favor del autor primigenio al cual ayudaron. Acaso el caso acaso más conocido sea el del Requiem de Mozart, que fue terminado por su discípulo Franz Xaver Süssmayr (1766-1803), aunque esta pieza no nos sea demasiado familiar.

Pero hay otros casos de piezas de gran fama cuya historia oculta se conoce mucho menos.

 (Segueix)

Els resultats al Parlament balear, segons l'enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) presentada avui, serien els següents: PP 27, PSIB (+ExC) 21-22, Bloc 6, UM 3, PSM-Menorca 1, i EU-Menorca 0-1. L'enquesta ha estat feta entre el 9 d'abril i el 6 de maig, amb un total de 1200 entrevistes.

 (Segueix)

Las campañas electorales se caracterizan por saturar a los electores con publicidad por todas partes: folletos, carteles, anuncios televisivos y radiofónicos, mítines... eso los hace iguales ante el votante. Tan solo en eso se parecen, por la capacidad de agobiar y repetirse sin descanso.

Lo que desiguala a algunos partidos de otros (hablando de los principales, se entiende) es su falta de mesura en las campañas. Y esto, en las Islas Baleares, está pasando con el Partido Popular. No sé si en otras comunidades y municipios pasa con ésta u otras formaciones, pero aquí es una auténtica locura de megalomanía.

 (Segueix)

Acabo de remetre aquest missatge als candidats a la batlia de Palma. Potser encara hagi esperança de veure una campanya d'idees i no fonamentada en photoshops, mitins amb confetis, i somriures falsos.

"Estimat/da (candidat/da),

La candidata pel PP, Catalina Cirer, ha dit: “sempre he pensat que els debats han de servir per donar a conèixer actuacions i propostes als ciutadans”. Però després diu, “dins la nostra planificació de campanya i la manera que hem triat per transmetre aquestes propostes del Partit Popular, no hi tenim previst fer-ho en forma de debat”.

Al meu entendre, això és un insult als ciutadans.

Per tant, com ciutadà emprenyat i indignat, us convido a que tant tu com (Eberhard Grosske / Aina Calvo / Miquel Nadal), feu el següent:

-Posar-vos d’acord ràpidament per trobar un lloc per celebrar-hi un debat (si cal fer-ne més d’un, millor), preferiblement un aforament gran amb presència lliure de públic i, si pot ser, torn de paraula pels ciutadans.

-Trieu el moderador i, si s’escau, periodistes de mitjans diversos per fer-vos les preguntes que calguin.

-Convidar a tots els mitjans audiovisuals i escrits a assistir-ne, perquè puguin enregistrar o emetre el debat amb tota llibertat.

-Convideu a totes les associacions i entitats ciutadades a assistir-ne.

-Informeu en tot moment del procés a Catalina Cirer per a que es pugui incorporar sempre que vulgui, i tingui el seu lloc reservat fins l’últim moment. Que mai pugui dir que se l’ha marginada, sinó perquè ha volgut unilateralment.

-No convertiu el debat en un atac fàcil a qui no es pot defensar, i doneu a conèixer les vostres propostes amb pedagogia i crítica constructiva.

Com a persona amb criteri i resident a Palma, em sentiré insultat si és impossible celebrar un debat en aquesta ciutat. Si no es fa, perdrem tots, ciutadans i candidats. Podrien haver “guanyadors” i “perdedors” en l’envit; però tots triomfareu per la vostra valentia i respecte vers els ciutadans. Almenys haurà una esperança per a la democràcia real i participativa.

Catalina Cirer ja m’ha engegat; no ho feu vosaltres."

Qui no ho intenta, res guanya. Tampoc tinc res a perdre, apart de la fe en la classe política.

PD: el títol anava a ser "Fins els collons de tot plegat". Però he preferit ser políticament correcte.

Tenia poques ganes d'escriure; però segons quines coses em fan bullir la sang. He llegit a la web d'Aina Calvo, candidata a la batlia de Palma pel PSIB:

"La candidata socialista a la batlia de Palma lamenta que l’aspirant del PP al consistori palmesà, Catalina Cirer, hagi rebutjat la celebració d’un debat en el marc de la campanya electoral.

 (Segueix)

Avui, amunt a les 7:30 hores. Tinc curs pels matins, de les 8:30 a 14:30. Torno a arribar tard, pel camí faig un tallat per despertar-me del tot. A peu, que és més barat, i vint minuts de marxa no van gens malament pel cos. Agafo la premsa gratuïta pel camí, un euro que m'estalvio. El Diari ADN m'entreté informant-me de les notícies del dia, el Bon Dia Mallorca fa el panflet pepero de sempre, de mala qualitat (el panflet i el paper).

 (Segueix)

Un teatre d'òpera. Sona bé. Donaria prestigi a la ciutat i crearia un espai emblemàtic a l'entrada de la badia. M'encanta l'òpera, veure obres de qualitat en directe, amb cantants de renom internacional, grans directors i orquestres...

Però abans de construir una òpera, convindria no posar l'arada davant del bou.

 (Segueix)

Tinc pont! això ve a ser el més important en aquests moments. A més, aquest és el meu post número 69. Cal prendre-s'ho amb humor. La praxis ja és una altra cosa.

Fer un estret marcatge als polítics balears no em suposa grans beneficis, llevat del plaer de la independència crítica. I de pas, que poc a poc no em fotin el míting a la cara perquè saben que amb mi no funciona. Ara, vacances!

Em molesta molt la covardia en la política. En aquesta professió s'ha de donar la cara, més si cal en els moments difícils i compromesos, per donar fe de una vocació de servei públic per tots i totes, pels partidaris i pels detractors. Durant tot un mandat, i no per campanya electoral. Hauran punts millors o pitjors en la seva gestió, però l'actual batlessa em sembla una covard.

 (Segueix)