Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
¿Existe una tradición operística española? (I)
maiorica | 26 Abril, 2007 00:22
Todos tenemos algunas nociones de ópera, seamos o no aficionados al género. A muchos nos suenan los nombres italianos de Verdi, Rossini o Puccini, así como algunas de sus obras; dentro de la ópera alemana, Wagner es inconfundible. Y del género francés, destaca Bizet y su archiconocida Carmen.
No sucede así con la ópera española, que carece de títulos y autores conocidos por el público. Ni tan siquiera los aficionados a la ópera tienen un conocimiento mínimo de esta vertiente, que pasa por ser hoy en día algo inexistente, desconocido e incluso denostado. No hay tradición, no hay títulos, no hay compositores. No hay nada ¿a qué se debe esto?
La notícia de la incorporació de Mateu Crespí a la llista de UM és, al meu entendre, una precipitació dels esdeveniments i confiar-ho tot a una hipotètica sort electoral que deixaria la correlació de forces tal com està. A més, és una jugada massa individualista respecte als escindits del PSM que encara es troben amb una Entesa en bressol, i que havien acordat presentar-se únicament dins l'àmbit municipal.
Al sentir-la a la ràdio, el meu olfacte polític (massa afinat potser pel que ens rodeja) ha pensat que aquest tema de Queen seria un bon tema de fons per a actes electorals de caire municipal. Pels qui vulguin comunicar una febril i autèntica estima per Palma a través de la seva intensa lletra i el seu irresistible ritme.
Si algú l'empra, ja sabeu de qui ha sigut la idea. La regalo.
Heus aquí la notícia que sortí dissabte a les portades dels principals diaris de les Illes sobre la reobertura del Teatre Principal de Palma.
Concurs: endevineu a quin dels quatre diaris li importa un rave la cultura i la música balear, i és incapaç d'aparcar per un dia les seves guerres particulars per a donar una informació més o menys correcta i objectiva de l'aconteixement:
Com és dissabte i tinc poques ganes de pensar sobre la classe política que ens ha tocat, no puc resistir-me a penjar alguns vídeos de Polònia. Que els intèrprets són molt millors que els originals, no en tinc cap dubte.
Després de sis anys d'obres, ha arribat el dia d'aixecar de nou el teló al Teatre Principal de Ciutat. Avui divendres, des de les 21 hores se celebra la gala de reobertura amb els parlaments de torn dels politics de sempre.
Les reaccions no s'han fet esperar. La COPE, garant de l'ortodoxia ideològica espanyola, ha carregat contra Jaume Matas d'una manera immisericorde. Aquí podem escoltar la tertúlia política de La Linterna d'aquesta nit, on Matas ha passat de ser un desconegut sense cap relevància a ser condemnat per la seva decisió. No tenen desperdici els menyspreus i els insults vessats sobre Matas i Janer ("niña pija" i altres afalacs). Per descomptat, ni Matas ni Janer tingueren oportunitat de defensar-se en cap moment, ni sona cap tall de veu: tot és opinió reflectida com dogma. No es podia esperar menys d'en César Vidal, amb llicència per opinar sobre tot i tothom de manera immisericorde, que per això ell és perfecte i els seus contertulis portadors de la veritat.
Es discuteix molt el pes del fitxatge estrella del PP per a les properes eleccions al Govern: na Maria de la Pau Janer. Es polemitza amb si a Catalunya oferí el seu suport a CiU (i el seu líder, Artur Mas) a les eleccions autonòmiques. Que si el seu pensament nacionalista és totalment irreconciliable amb el PP, i inclús amb la moderació de CiU. Que si això pot beneficiar o perjudicar al partit. Que si és una mesura desesperada... francament, per a mi no el trobo tan esbojarrat i és una bona jugada d'en president Matas.
Manel, nascut a Barcelona l'any 1973. A hores d'ara resideixo (i sobrevisc) a Palma. Moltes idees i pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas ho faig per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana, la qual supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.