Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
El Partido Balear
maiorica | 25 Març, 2007 21:07
Esporádicamente surgen en las Islas partidos denominados "gonella", que en general se caracterizan por surgir de la nada. Estos partidos tienen dos factores comunes: primero, sus medios materiales son desmesuradamente grandes en relación a su masa social real, suficientes para darse a conocer en la prensa, hacer algunas pancartas electorales, una página web más que decente y organizar cenas-presentación. Y segundo, el fundamento de sus ideas siempre pivotan en torno a un obsesivo antinacionalismo catalán, inversamente proporcional a un intenso sentimiento baleárico... casi siempre expresado en castellano.
Ja fa gairebé mig any de l'escissió d'una part del PSM, arran la decisió d'aliar-se amb EU-EV per formar l'actual Bloc. L'agrupació resultant fou Entesa per Mallorca, que després d'uns mesos encara té un futur incert per endavant, si afegim que inclús han renunciat a presentar-se als comicis insulars i autonòmics.
La necesidad de un centroderecha sano en este país
maiorica | 21 Març, 2007 22:52
Hace muy poco leí en un diario una declaraciones del actual ministro de Justicia, Mariano Fernández Bermejo. Aparte de su contenido sobre la actualidad del día, añadía una perspectiva que se ha trabajado muy poco hasta ahora. Algo que parecía cada vez más evidente (a mis ojos), pero que nadie había estudiado en serio ni manifestado abiertamente: la psicología patológica de los principales dirigentes actuales del Partido Popular,
Recientemente se han convocado manifestaciones multitudinarias contra la libertad vigilada de De Juana Chaos y en defensa de la unidad española.
Desde 1994, en la zona del Congo (antiguo Zaire), Ruanda y Burundi, han muerto 4 millones de personas.
Desde 1983, en Sudán han muerto un millón de personas, y dos millones de desplazados.
Añadiendo otros conflictos (Angola, Sierra Leona, Liberia...), la cifra aumenta hasta 7 millones en 25 años.
7 millones de muertos
Aquí muchos se han manifestado por una guerra en Irak que, en 4 años, ha causado medio millón de muertos. Estupendo, aunque sea sólo por el aniversario de su inicio, y por el impacto mediático que tiene. Aunque de otros conflictos nadie se acuerda.
Otros llaman a hacerlo por la unidad de España o porque han sacado de la cárcel a un tipo de manera irregular. Eso es estar concienciado y tener criterio. Y la iglesia se esfuerza en advertirnos de la perniciosidad de la nueva Ley Orgánica de Educación y otras malévolas pretensiones del gobierno español. Ni siquiera te permiten apostatar.
Y los 7 millones de cadáveres ni asoman por sus conciencias.
No les importaba la unidad de su país-estado-nación. Sólo son personas lejanas. No votan. Ni un recuerdo por ellos.
Al arribar a Mallorca, entre altres coses vaig intentar familiaritzar-me amb la vida política de ses Illes, per entendre-la i poder contribuir el possible a la seva comprensió. Forces polítiques, institucions, persones, associacions... i per sobre de tot, em va sorprendre la idiosincràsia d'un partit polític: Unió Mallorquina.
...tot i que soni igual. Vaig acudir a la concentració poc abans del seu inici a Plaça d'Espanya, devers les sis de la tarda. Com era impossible apropar-se al seu inici, vaig situar-me al carrer Oms per veure el seu decurs. Vaig estar una hora i quart fins que va passar tota la gent, des dels xeremiers que l'encapçalaven fins el cotxe de policia que la tancava.
Donat que vaig a la manifestació per sentir la diversitat de parers de la societat allà present, us deixo uns minuts musicals ben exòtics. Un hit-parade a la França dels 60, a càrrec de Henri Salvador (1917-): "Zorro est arrivé" (1963),
Absurda i divertida, que permet fer una senzilla equivalència entre el Zorro (qui salva Mallorca), el dolent (que la destrueix), i la pobre noia (la nostra illa) davant de la sorpresa del narrador (qualsevol de nosaltres).
Per davant de tot ànims i bon humor, que la vida són quatre dies. I que la manifestació vagi bé i sigui símbol de vida social, no instrument polític de veritats múltiples i interessades.
Una entranyable peça dels meus anys d'infantesa: l'obertura de "Donna Diana" (1894), de Emil von Reznicek (1860-1945), compositor actualment desconegut. Versió de la Vienna Philharmonic Orchestra, conduïda per Herbert von Karajan devers anys 1950's.
Òpera basada en la peça teatral "El Desdén con el desdén" de Agustín Moreto Cavana (1618-1669).
Després de l'elogi al Bloc, ara ve la seva crítica. Ahir vaig lloar la capacitat dels seus diferents membres per organitzar una força unitària que arreplegués voluntats. Per sobre de tot la capacitat de diàleg, de unir voluntats de base comuna i mantenir un horitzó amb amplitud de mires s'està imposant. Lent i difícil, i per això doblement valuós.
A Mallorca, després de molts altibaixos, s'ha aconseguit per fi ajuntar a quatre de les cinc forces polítiques d'esquerres i nacionalistes existents a l'illa. Els esculls més difícils s'han aconseguit superar. Només falta Entesa per Mallorca, que ha decidit presentar-se únicament a les municipals; però ha demanat als seus seguidors que votin pel Govern i Consell a aquella opció que més s'avingui amb les seves conviccions personals. Per tant, pot dir-se que tots en són presents.
A Eivissa i Formentera, tres quarts del mateix. Amb l'afegit del PSIB-PSOE, s'ha aconseguit una força unitària que arreplega tota l'esquerra i tot el nacionalisme pitiús. Com UM no s'hi presenta, pràcticament el vot quedarà acumulat en dues opcions: una força de centre-dreta com és el PP, i una aliança de forces esquerranes i nacionalistes. Un emocionant tête a tête, Rocky contra Mr. T.
Manel, nascut a Barcelona l'any 1973. A hores d'ara resideixo (i sobrevisc) a Palma. Moltes idees i pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas ho faig per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana, la qual supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.