Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
Ens americanitzem
maiorica | 10 Març, 2007 22:57
Als Estats Units hi han tants mitjans de comunicació com sensibilitats, i els moviments associatius tenen un fort pes socialitzador de la població. Els moviments són lobbys de pressió i de defensa d'interessos, canalitzats a través dels mitjans. Paradoxalment, en el país de la llibertat i la democràcia no pots lluitar per la teva independència de criteri i llibertat de pensament si no tens un col·lectiu poderós al darrere que et defensi dels que pensen el contrari. Allà les dues amèriques existeixen d'una manera molt més transversal que a Espanya, la bipolaritat és el pa de cada dia. I si no tens diners per pagar-te un bon advocat, t'esclafen. La llibertat no és un do innat: te la guanyes, la lluites, la defenses dins un sistema que no admet idealismes sense dòlar.
En començar aquesta bitàcora volia donar la meva visió de la situació política actual, entre altres temes. Intentava veure-ho tot des de certa distància i objectivitat, dintre de la subjectivitat que la mateixa raó ens imposa. M'agrada llegir-me els articles d'opinió i els editorials dels diaris per endevinar cap a on em volen dirigir i, al comparar, detectar què és tot allò que volen destacar o menysvalorar. En resum: llegir allò que no duen escrit.
La paridad introducida por Zapatero remendón está creando escuela(s) en nuestras islas, sea o no consecuencia de la recientemente aprobada LOU. Los prohombres de la política han acabado entendiendo que la clase política balear no puede prescindir del carisma femenino, y que ningún marido puede sobrevivir sin lo que su pareja le ordene (soltero el que no vote). Dada la importancia del voto femenino (que, en el fondo, vota dos veces), las formaciones políticas se han lanzado a captar la esencia matriarcal de las islas que, como la madre tierra Erda, nos vio nacer, nos amamantó, nos crió y nos verá crecer. Y al casarnos, nos aburriremos; pero nos dispensará de pensar a quién votamos. ¿Qué hizo el Barça ayer?
Suaument la música flueix, brolla, planeja i ens envola, en una plàcida immensitat. Regna, captiva, adquireix el rang d'absolut, contempla i resumeix una vida. I decau delicadament, esvaint-se fins cloure dolçament en un etern darrer sospir. La interpretació de Renée Fleming i la expressivitat de Claudio Abbado no tenen preu.
Strauss, a la seva darrera composició, destil·la vuit dècades de sapiència musical acumulats al llarg de tota una vida.
Això sí val la pena. Tot el demés pot esperar, i esperar per sempre més.
Llegint en un diari els programes més vistos de la televisió balear, observo detingudament alguns trets molt significatius.
En primer lloc, cap dels seus programes arriba al 20% d'audiència, factor que en qualsevol televisió d'àmbit estatal seria considerat com un bagatge pobre o dolent a segons quines franges horàries, i que podria causar l'eliminació del programa en qüestió.
A veces leo las encuestas, aunque su precisión (y credibilidad, según cuándo y qué medio las publique) está siempre en entredicho. Pero la verdad es que, a grandes rasgos, suelen coincidir. Y de todas las publicadas en los últimos meses extraigo una peculiar teoría que podría confirmarse tras las elecciones. Creo que en España se está dando un claro avance del PP en el centro político, mientras el PSOE lo está perdiendo a marchas forzadas.
Con una matización importante: no me refiero al centro sociológico, sino al geográfico. Para mí es un hecho que se está consolidando en los dos últimos años, a partir de los caminos emprendidos por los principales partidos españoles.
La democràcia ens dóna l'oportunitat de demostrar que davant les urnes tots els vots tenen el mateix valor, però moralment no és així: aquest dret no es materialitza en molts casos. No per ignorància, manca de cultura o informació, o analfabetisme (que encara n'hi queden); sinó en el cas d'aquells col·lectius més dèbils, l'eslabó més feble de la nostra estructura social, que per desgràcia en ocasions (només en ocasions?) és emprat per sostenir governs i militàncies polítiques. Per exemple: els ancians, els aturats, o els treballadors precaris.
L'Església actual. Raons per a pronunciar-se i manifestar-se
maiorica | 01 Març, 2007 18:27
Degut a la gran importància que l'Església Catòlica té en el nostre país, se m'acudeixen un reguitzell d'arguments per a que alci la seva veu oficial a través de la Conferencia Episcopal. I si no hi hagués prou, que arribés a organitzar o participar a manifestacions pels carrers i pobles de les Illes Balears i de tota Espanya, exigint que les seves lícites peticions siguin escoltades (l'ordre és totalment aleatori):
Próximamente Alcudia contará con un tercer teatro. Algo sorprendente en una localidad de 16000 habitantes, y que hace una década apenas llegaba a la mitad de esta cifra. Tal infraestructura cultural no parece posible en una localidad tan pequeña; pero en el caso de Alcudia lo es, y además sostenible. Este aforo será el tercero de la localidad después del antiguo Teatro romano del siglo I, recuperado y excavado a mediados del siglo XX (pero apenas usado, por su mal estado). Y del Auditorio multiusos, inagurado en los años 90 y uno de los más modernos de las islas.
Manel, nascut a Barcelona l'any 1973. A hores d'ara resideixo (i sobrevisc) a Palma. Moltes idees i pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas ho faig per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana, la qual supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.