Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Donna Diana

maiorica | 15 Març, 2007 22:45

Una entranyable peça dels meus anys d'infantesa: l'obertura de "Donna Diana" (1894), de Emil von Reznicek (1860-1945), compositor actualment desconegut. Versió de la Vienna Philharmonic Orchestra, conduïda per Herbert von Karajan devers anys 1950's.

Òpera basada en la peça teatral "El Desdén con el desdén" de Agustín Moreto Cavana (1618-1669).

La grandesa i misèria del Bloc a Menorca

maiorica | 14 Març, 2007 21:16

Després de l'elogi al Bloc, ara ve la seva crítica. Ahir vaig lloar la capacitat dels seus diferents membres per organitzar una força unitària que arreplegués voluntats. Per sobre de tot la capacitat de diàleg, de unir voluntats de base comuna i mantenir un horitzó amb amplitud de mires s'està imposant. Lent i difícil, i per això doblement valuós.

A Mallorca, després de molts altibaixos, s'ha aconseguit per fi ajuntar a quatre de les cinc forces polítiques d'esquerres i nacionalistes existents a l'illa. Els esculls més difícils s'han aconseguit superar. Només falta Entesa per Mallorca, que ha decidit presentar-se únicament a les municipals; però ha demanat als seus seguidors que votin pel Govern i Consell a aquella opció que més s'avingui amb les seves conviccions personals. Per tant, pot dir-se que tots en són presents.

A Eivissa i Formentera, tres quarts del mateix. Amb l'afegit del PSIB-PSOE, s'ha aconseguit una força unitària que arreplega tota l'esquerra i tot el nacionalisme pitiús. Com UM no s'hi presenta, pràcticament el vot quedarà acumulat en dues opcions: una força de centre-dreta com és el PP, i una aliança de forces esquerranes i nacionalistes. Un emocionant tête a tête, Rocky contra Mr. T.

I Menorca? res de res.

 (Segueix)

Bloc per Mallorca: la força del diàleg

maiorica | 13 Març, 2007 21:52

Avui he llegit als diaris que el Bloc per Mallorca, format per EU, Els Verds i PSM, incorpora a Esquerra en qualitat de nou membre. Enhorabona per la voluntat d'entesa i de diàleg. Pel que sé, el procés ha sigut llarg i tortuós, sovint semblava definitivament acabat; però ja se sap que en política mai pots dir blanc o negre amb absoluta seguretat. Donada la dificultat que ha suposat, doble satisfacció pels seus seguidors una vegada s'ha acomplert: no hi ha ideal més preuat que la unió en la diversitat.

 (Segueix)

Deixem en pau als morts

maiorica | 12 Març, 2007 11:25

Ahir va commemorar-se el tercer aniversari dels atemptats de l'onze de març de 2004 en la Plaça de Cort, de Palma. Un acte just i necessari per recordar les gairebé 200 víctimes que perderen la vida en aquella tragèdia humana, i que implícitament serveix per recordar qualsevulla víctima del terrorisme i manifestar el refús a tot tipus de violència per defensar ideals o causes.

Una commemoració d'aquesta mena requereix un consens total, sense consignes ni ideologies subreptícies. Una simple concentració de persones amb un sincer desig de record, de sentiments i voluntats unides al voltant d'unes espelmes, una música entranyable com "El Cant dels Ocells" de Pau Casals (1876-1973), són suficients.

O, simplement, el silenci.

 (Segueix)

Marujo, luego existo

maiorica | 11 Març, 2007 13:09

Nos comunicamos con medios de información cada vez más diversos y sofisticados, los contenidos aumentan en cantidad y diversidad... todo parece indicar que el individualismo y la frialdad de relaciones se impone. Pero nos queda el marujeo, basado en la curiosidad innata del ser humano. Sobrevive y se adapta a todos los escenarios posibles.

 (Segueix)

Ens americanitzem

maiorica | 10 Març, 2007 21:57

Als Estats Units hi han tants mitjans de comunicació com sensibilitats, i els moviments associatius tenen un fort pes socialitzador de la població. Els moviments són lobbys de pressió i de defensa d'interessos, canalitzats a través dels mitjans. Paradoxalment, en el país de la llibertat i la democràcia no pots lluitar per la teva independència de criteri i llibertat de pensament si no tens un col·lectiu poderós al darrere que et defensi dels que pensen el contrari. Allà les dues amèriques existeixen d'una manera molt més transversal que a Espanya, la bipolaritat és el pa de cada dia. I si no tens diners per pagar-te un bon advocat, t'esclafen. La llibertat no és un do innat: te la guanyes, la lluites, la defenses dins un sistema que no admet idealismes sense dòlar.

 (Segueix)

Contrastos

maiorica | 09 Març, 2007 18:42

En començar aquesta bitàcora volia donar la meva visió de la situació política actual, entre altres temes. Intentava veure-ho tot des de certa distància i objectivitat, dintre de la subjectivitat que la mateixa raó ens imposa. M'agrada llegir-me els articles d'opinió i els editorials dels diaris per endevinar cap a on em volen dirigir i, al comparar, detectar què és tot allò que volen destacar o menysvalorar. En resum: llegir allò que no duen escrit.

 (Segueix)

Marujeando la política

maiorica | 07 Març, 2007 12:19

La paridad introducida por Zapatero remendón está creando escuela(s) en nuestras islas, sea o no consecuencia de la recientemente aprobada LOU. Los prohombres de la política han acabado entendiendo que la clase política balear no puede prescindir del carisma femenino, y que ningún marido puede sobrevivir sin lo que su pareja le ordene (soltero el que no vote). Dada la importancia del voto femenino (que, en el fondo, vota dos veces), las formaciones políticas se han lanzado a captar la esencia matriarcal de las islas que, como la madre tierra Erda, nos vio nacer, nos amamantó, nos crió y nos verá crecer. Y al casarnos, nos aburriremos; pero nos dispensará de pensar a quién votamos. ¿Qué hizo el Barça ayer?

 (Segueix)

Im Abendrot

maiorica | 06 Març, 2007 23:22

Descans i distància vers la realitat quotidiana.

"Im Abendrot" (Devers horabaixa, 1948), de Richard Strauss (1864-1949).

Suaument la música flueix, brolla, planeja i ens envola, en una plàcida immensitat. Regna, captiva, adquireix el rang d'absolut, contempla i resumeix una vida. I decau delicadament, esvaint-se fins cloure dolçament en un etern darrer sospir. La interpretació de Renée Fleming i la expressivitat de Claudio Abbado no tenen preu.

Strauss, a la seva darrera composició, destil·la vuit dècades de sapiència musical acumulats al llarg de tota una vida.

Això sí val la pena. Tot el demés pot esperar, i esperar per sempre més.

Què aporta IB3 a la televisió actual?

maiorica | 06 Març, 2007 00:11

Llegint en un diari els programes més vistos de la televisió balear, observo detingudament alguns trets molt significatius.

En primer lloc, cap dels seus programes arriba al 20% d'audiència, factor que en qualsevol televisió d'àmbit estatal seria considerat com un bagatge pobre o dolent a segons quines franges horàries, i que podria causar l'eliminació del programa en qüestió.

 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 ... 32 33 34 35 36 37 38 39  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS