Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

La Fira del Llibre y manifestacions monolingüistes

maiorica | 28 Maig, 2009 08:55

A partir de demà dia 29 de maig se celebra al Passeig des Born la XXVII edició de la Fira del Llibre, que romandrà oberta fins el 7 de juny. Hi haurà un total de 26 expositors a càrrec d'editorials, llibreries, distribuidors i institucions, procedents majoritàriament de les Illes Balears. L’horari de la mostra serà de 10 a 14 i de 16:30 a 21 hores.

27a Fira del Llibre de Palma

 (Segueix)

El Club de la Comèdia (ara)

maiorica | 25 Maig, 2009 20:28

Ai, quin riure (ara que podem...).

Romance (1955)

maiorica | 18 Maig, 2009 22:15

de Dmitri Shostakovich (1906-1975).

Baleares, al fin con voz propia en las Cortes

maiorica | 16 Maig, 2009 13:04

Tras 32 años de democracia, las islas tienen por primera vez un grupo propio en las Cortes. Se trata del Grupo Territorial formado por los tres miembros del PP en el Senado: Joan Huguet, Joan Fageda y Joana Xamena.

Joan Huguet    Joan Fageda    Joana Xamena

La noticia ha pasado casi desapercibida, pero es un hito histórico. Aún habiendo transcurrido más de tres décadas, bienvenida sea esta iniciativa para nuestras islas.

 (Segueix)

Simfonia nº 5 (1876). Scherzo. Sergiu Celibidache & München Philharmoniker

maiorica | 15 Maig, 2009 14:36

D'Anton Bruckner (1824-1896).

El nacionalisme illenc es mor, víctima dels seus errors

maiorica | 10 Maig, 2009 14:45

Una afirmació un pèl arriscada, però després de viure-hi gairebé quatre anys a ses Illes només he vist actituds i experiències frustrants any rere any, mal dirigides i mal resoltes.

L'excessiu tacticisme entre les diferents forces, cercant un pacte on cadascú cerca enfortir-se i liderar respecte els demés. El resultat és sempre de coalicions culminades tard, malament i amb precipitació que impedeixen una marca electoral estable. Així ha estat fa dos anys anys amb el Bloc per Mallorca, l'any passat amb Unitat.

Aquest any ni tan sols ha hagut acord, amb un espectacle patètic amb la candidatura de les europees per part de tots. Amb condicionaments mutus (digueu-li vet o com volgueu) i guerra dialèctica soterrada per desavinences personals o voluntat de sortir com a triomfador.

El típic argument de "És que no han vingut a negociar amb nosaltres", i jo replic: "si no venien, per què no heu anat vosaltres"? finiquita qualsevol diàleg mínimament raonat, donant pas al silenci o al monòleg-discurs. Com és habitual, manca sentit comú, humilitat, i professionalitat. I sobra tacticisme polític i orgull personal. 

No entenc l'entossudiment en marcar els Països Catalans com la única via per defensar la terra, com si les Balears no existissin. Si el complex d'inferioritat és habitual en aquells que accepten la castellanització de les Illes, també el veig present en qui no conceben les Illes Balears si no depenen d'un altre entitat política diferent. Canviar un acomplexament per un altre no du a res.

Si a Catalunya hi han dues forces (CiU i ERC) que permeten escollir entre Catalunya i els PPCC, per que aquí no? Si al País Valencià existeix ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià), per què aquí no hi ha un equivalent balear? tant criticar l'agenollament davant l'Estat, i no són capaços de crear una marca pròpia per a les Illes?

I què pinta ERC a les Illes si defensen unes idees semblants a les del PSM?  per molt que ara es digui "Esquerra" segueix sent Republicana i de Catalunya. Cal que el PSM o el BNV de València s'hi presentin al Principat i els llevin vots perquè entenguin una mica les coses, apart d'entendre-les a la seva manera?

Per què ha sorgit Entesa, si al capdavall han acabat assemblant-se molt ideològicament al PSM i tant sols canvien en les cares? pensava que donarien aire fresc, però han decebut al repetir les mateixes actituds caïnites de PSM i ERC col·laborant al desastre de la candidatura europea (on insisteixo: ni culpabilitzo ni disculpo a ningú). Si el PSM (i els seus socis d'Eivissa i Menorca) i Entesa defensen les mateixes idees, per què ha d'haver una duplicació de candidatures més enllà de les cares diferents?

Fa temps vaig sugerir a Entesa crear una marca per la resta d'illes. Res més he sabut des d'aleshores. Sembla que, com la resta, també són incapaços de mirar més enllà de cada illa però, curiosament, sí poden veure els PPCC. No és una qüestió ideològica: és una incoherència saltar-se un escaló. 

Molts balears s'estimen la seva terra, però no comparteixen la idea de PPCC (idea lícita; no ho nego). Per a molts és prioritària la seva illa, després (a molta distància) el seu arxipèlag... i això dels PPCC ja queda a distància còsmica. Això avui dia no ho trobem enlloc, i sembla que per defensar la teva terra has de defensar els PPCC. Lògicament, molts se senten orfes políticament i prefereixen abstenir-se (el baix perfil polític dels seus líders fa la resta). I fan bé, davant un radicalisme ideològic que no arrela a la tranquil·la realitat social de les Illes. Caldria esperar una mica més de seny, però de moment no ha estat així.

A les eleccions autonòmiques de 1999, PP i PSIB van obtenir un 75% dels vots emesos. El 2007 havia pujat a un 83%. A les passades Generals ja era un 88% (tot i que el context dels comicis era diferent; però tanmateix, és alarmant). O sigui, el nacionalisme illenc s'està morint per mèrits propis, entossudit en picabaralles internes i encaparrant-se en sostenir ideologies que no tenen arrelament. Substituint Espanya pels PPCC com a entitat supranacional, mentre les Balears continuen sent una entelèquia provinciana de la qual se n'avergonyeixen. 

No m'estranyaria que a les eleccions de 2011 alguna d'aquestes forces ja fos extraparlamentària. De fet, la tendència apunta a això. I ja fa temps que les coalicions semblen tenir com a objectiu la supervivència i no el creixement, davant la incapacitat de reeixir per separat. A aquest pas, aviat el Parlament balear s'asemblarà al parlament de Castella-La Manxa: només dos partits, PSOE i PP, amb una vida parlamentària semblant a un frontó. Crec que s'ho estan buscant, i realment s'ho mereixen.

Tots s'ho hauran guanyat. Per incompetència, per soterrades rivalitats personals, per no saber marxar i deixar pas a altres que puguin fer-ho millor, perquè els nous que arriben empitjoren encara més la situació, per mantenir ideologies que arrelen escassament a la societat, per la creixent fragmentació, per una amplitud de mires mínima, per una autocrítica més retòrica que real, per immobilisme i viure al seu món, per creure en idees i no en les Balears.

He nascut i viscut a Catalunya, i fa pena la categoria política del nacionalisme illenc. Simplement no existeix com a tal. És incapaç de "balearitzar-se". Passa d'una submissió (l'espanyola) a una altra (el pancatalanisme). No entenen que els illencs són diferents dels catalans (i jo que ho sóc, ho veig), tot i que la base cultural és indubtablement la mateixa. Sobra idealisme, dogmatisme, utopia. Falta una manera de fer país més  professional, que llevi els defectes (rivalitats personals i entre pobles) i potenciï les virtuts (alçada de mires modernitat i orgull de país, no de poblet).

A les europees els resultats podrien ser molt dolents (calculo que un 5% dels vots seria un èxit). Però molt pitjor serà veure com ningú escoltarà el missatge de l'electorat, atribuint-lo tot a causes externes i obrint un periode de reflexió que durarà amb prou feines cinc minuts per acabar pensant que, com sempre, els rivals polítics tenen la culpa de tot. El problema és que els rivals no són PP ni PSIB, sinó la resta de partits nacionalistes. Com cada any. Tenen el que es mereixen.

La crueldad del olvido, una vergüenza colectiva

maiorica | 06 Maig, 2009 17:15

Nuestra sociedad parece muy sensible ante las grandes tragedias humanas. Nos conmociona ver los estragos de una catástrofe natural, una pandemia, o del hambre. La concienciación ante la violencia de género es creciente. No dudamos en movilizarnos para buscar los restos de un/a desaparecido/da víctima de violencia física o violación.
 
 
(No olvidemos nunca)
 
 (Segueix)

Simfonia Leningrad. Tema de la invasió (1941)

maiorica | 04 Maig, 2009 14:55

El fragment més cèlebre és l'anomenat tema de la invasió del primer moviment, amb una vivaç marxa de 18 compassos, acompanyada per un insistent ritme marcat per la caixa, que es repeteix dotze vegades, cada vegada més fort, en certa manera semblant al Bolero de Ravel. La marxa té una durada d'aproximadament onze minuts i tradicionalment s'ha contemplat com un retrat dels invasors feixistes.

En els darrers anys, alguns estudiosos han argumentat que la marxa representa en realitat la destrucció de Rússia emanada des de dins, senyalant que el tema està format per fragments de temes populars russos. Volkov ha dit que el seu subtil inici representa més una insidiosa presa de control que una invasió violenta en tota regla. Flora Litvinova, amiga del compositor, va manifestar que en realitat l'obra no era "sobre el feixisme, sinó sobre el nostre propi sistema".

Va ser tremendamend popular tant a Rússia com a Occident, sent adoptada com un símbol de la resistència a la invasió alemanya de la Unió Soviètica. Després de la guerra, la reputació de la simfonia va declinar i sovint va ser considerada mera propaganda. En els darrers anys s'ha suggerit que l'obra, i particularment el seu cèlebre tema de la invasió, en el primer moviment, podria ser també interpretat com una peça anti-estalinista.

Setena Simfonia de Dmitri Xostakòvitx (1906-1975) (wikipedia).

Rosa Estarás deja el Parlament para ser eurodiputada

maiorica | 29 Abril, 2009 07:00

Noticia publicada hoy en el Diario de Mallorca. Ante esta noticia, sólo se me ocurre decir una cosa:

 

Palma, ciutat fantasma

maiorica | 27 Abril, 2009 16:27

Tot i dur pocs anys vivint a Palma, sentint el testimoni de molts dels seus residents tinc la sensació que Ciutat és una ànima morta, un espectre que deambula sense rumb, una ombra ranquejant del que fou.
 
 
 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 37 38 39  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS