Majorment Catatònic

Hasta la fecha se han publicado varias encuestas de las próximas elecciones de marzo; pero ninguna hace una lectura bicameral. No sé si lo hacen por ignorancia o por ocultismo, pero el tema es importsante a mi parecer. Examinemos dos de ellas en este sentido, porque el resultado llega a ser sorprendente.

Llegeixo al Balears que PSM, UM, Entesa i ERC acorden anar plegats a les Eleccions Generals de març pròxim. Això és notícia! Per fi s'ha trencat un tabú que durava una porrada d'anys! Després de la victòria del segon Pacte a totes les grans institucions de les Illes, aquesta pot ser una segona gran fita històrica si es materialitza a les properes eleccions espanyoles amb presència a les cambres Alta i Baixa de las Cortes Españolas.

Durant les darreres setmanes començava a pensar que el seny i el pragmatisme niaven en els polítics de les forces minoritàries de les illes, veient que poc a poc podia sorgir una voluntat d'unió de forces deixant de banda les diferències. Semblava que PSM, UM, Entesa, ERC, EU i els Verds podien assolir un acord que arreplegués tot el seu vot i aconseguir representació a les Corts espanyoles.

Donat que dintre de pocs mesos compliré 35 anys i no puc ni plantejarme l'adquisició d'una vivenda per formar una família ni tenir una existència mínimament estable -governi qui governi-, no em queda un altre remei que prendre-m'ho amb humor.

Esta es la historia de un fenómeno de masas acaecido en el Reino Unido, durante el programa Britain's got talent, uno más de los típicos programas estilo Operación Triunfo.

Durante la fase previa, diversos aspirantes a entrar en la fase final desfilaron ante el tribunal de expertos, y el público asistente. El nivel, como es habitual, era desigual y con frecuencia tan hilarante como patético. Hasta que apareció un individuo llamado Paul Potts, diciendo que les iba a cantar ópera.

de Dmitri Xostakòvitx (1906-1975).

Poc a poc, es van posant les bases per a aconseguir que les Illes Balears gaudeixin d'un grup propi a la Cambra Alta, el Senat. És cert que encara no és la cambra de representació territorial que li pertocaria, i continua sent un apèndix de les decisions aprovades en el Congrés. Però és una manera d'aconseguir una representació nombrosa  a Madrid; i fins i tot bastir un grup parlamentari propi, tal com fa l'Entesa Catalana de Progrés amb 16 senadors, el tercer grup més nombrós de la càmera.

canción popular inglesa, en la versión (1929) de Ralph Vaughan Williams (1872-1958).