Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
maiorica | 08 Febrer, 2007 23:11
No entro a opinar l'oportunitat de la publicació de l'enquesta, i amb quines intencions subtils (de inhibició o mobilització de l'electorat) fou publicada. Però sí pot extraure's que, per fi, el PSIB de Palma hi ha un candidat amb prou ganxo que pugui assolir un canvi a Cort. Aina Calvo s'està mostrant com una alternativa d'entitat i -el que és més preocupant pel Cirer- , quan encara no s'ha donat a conèixer plenament. Com qui diu, acaba d'aterrar i encara és poc coneguda entre la població; no ha iniciat cap campanya d'imatge personalitzada per donar-se a conèixer a Ciutat, tal com ja porta temps fent en Miquel Nadal (UM). La seva estratègia es basa en un treball de formigueta laboriosa, sense vanitats de cigala: va treballant la ciutat barri a barri, en persona; es deixa veure, xerra, escolta, pregunta, observa i apunta. Calvo és eficaç en distàncies curtes, molt persuasiva, autèntica, i sobretot transmet il·lusió i aires nous. Té una capacitat de comunicació encisadora, infreqüent, que molts polítics desitjarien per a ells mateixos.
Encara no surt a tots els mitjans de comunicació amb declaracions i intervencions diverses, ja que no té cap càrrec públic que l'hi doni peu, i a segons quins medis se l'hi regatejaran constantment. Així i tot, l'empat tècnic d'aquesta enquesta reflexa que la seva penetració està sent discreta però molt pragmàtica i eficaç. Imaginem-nos què pot passar quan comenci la campanya, i Aina Calvo es doni a conèixer plenament. Cirer deu estar preocupada: malgrat els desbarats fets durant la seva gestió, ja no pot confiar la victòria a la grisor de l'oposició municipal. Ara haurà de baixar a l'arena electoral i guanyar-se les garrofes esforçant-se al màxim. Pot perdre la majoria absoluta; i el perill de veure's superada en vots, ara sí, és una possibilitat real. Per fi, hi ha batalla per Ciutat.
Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||