Majorment Catatònic

Pocs han sigut els compositors balears que han obtingut ressò més allà de l'arxipèlag, i alhora que perdurin. Tot i pecar d'excessiva mordacitat per part meva, per mi el més immortal de tots ells gaudeix d'una actualitat prou macabra. Miquel Marquès (1843-1918), nascut a Ciutat, fou conegut en el seu temps com l'únic compositor sinfònic de renom a Espanya. Composà cinc simfonies, totes elles fortament influenciades per l'estil beethovenià, i aconseguí estrenar-les totes (fet memorable en un país on la tradició musical autóctona era pobríssima). A sobre, aconseguí uns excel·lents resultats de públic i crítica, combinació gens freqüent en qualsevol època.

Com tots els compositors de la seva generació acabà component sarsueles per sobreviure. Tanmateix, va reeixir-hi i assolí importants triomfs durant tres dècades. Tot allò fou fill del seu temps, i ara resta en l'oblit; excepte l'interludi de "El Anillo de Hierro" (1878), preciosa peça per orquestra que res ha d'envejar a les millors obres orquestrals del segle XIX. El seu aire èpic i malenconiós sembla suggerir la immensitat del mar dins l'ànima d'un isleny, lluny de la seva terra. Ara aquest fragment és força desconegut, donada l'escassa cultura musical clàssica del públic actual, i el seu nom només és recordat pel carrer que duu el seu nom. Com molts altres personatges que omplen rètols d'avingudes i places.

Però per a mí, la seva música és actual: "El Anillo de Hierro" reviu... com "El Anillo Viario". Al cap de 130 anys, el Govern homenatja l'homònima figura de Marqués, redescobrint-la i materialitzant-la en forma d'autovies i carreteres, i així evitar que el nostre insigne compositor mai més caigui en un llastimós oblit. Certament, serà difícil no tenir-lo present amb tant asfalt i quitrà. Desconec si musicalment fou un precursor... començo a pensar que (en certa manera) ho va ser. I intueixo que si arriba a saber-ho, "El Anillo de Hierro" l'hagués fet son pare.