Majorment Catatònic

Jaume Matas ha presentat el seu balanç de govern a les Illes Balears. Hi han encerts i millores evidents. S'ha bastit una infraestructura viària impressionant. Infraestructures sanitàries, com centres de salut i el Hospital comarcal d'Inca, que ja són una realitat. Inaguracions a dojo: el Metro, soterrament del tren a Palma... Tenim nou Estatut. El turisme segueix funcionant. La construcció aporta noves inversions i divises dels estrangers que compren gràcies al seu major poder adquisitiu. Inclús la immigració ha afavorit una recuperació de la natalitat i mà d'obra jove. En conjunt, l'economia creix i l'atur es troba en cotes mínimes mai vistes en dècades. Comparat amb el pacte de progrés, les inversions i les fites són contundentment favorables. Matas és un empresari nat. Ha governat com un empresari l'arxipèlag, i els resultats salten a la vista.

Però un polític no és un empresari. Un polític ha de tenir fusta d'estadista, de adoptar polítiques que vagin més enllà de la seva ideologia i d'una eficàcia basada en aconseguir els objectius com sigui. Un empresari vetlla per la seva empresa, les demés li importen un rave; un polític no pot fer això. Fer unes polítiques que afavoreixin un creixement del gran capital hoteler i constructor, sense afavorir altres sectors industrials i empresarials, sense polítiques més socials i participatives... Creixem molt, però a curt termini. Despres...? incertesa i un gran, gran endeutament.

La xarxa viària s'ha fet i era necessària, sí. PERÒ NO AIXÍ. Perquè les FORMES també compten. Per exemple: fer una autovia de Palma a Sa Pobla, quan un desdoblament era suficient tal com s'ha fet fins a Manacor, és incomprensible. Arrasar la zona boscosa protegida de Campanet quan per Búger només havia conreus i terreny pla m'estranya. Fer dos anells viaris elevats, i a sobre dir que *no* hi ha impacte ecològic, sona a burla. A qui s'ha consultat per fer aquesta trencadissa? de quina fiabilitat són els tècnics que han avalat la "sostenibilitat" d'aquesta obra? Com s'ha tractat als afectats, quin diàleg ha hagut?

I per què autopistes en una illa tan petita (més ho és Eivissa, i passa el mateix)? no hi han multitud de carreteres locals i comarcals, d'un carril d'amplària i plenes de solcs, que necessiten una reforma molt més urgent? és necessari crear nous eixos viaris en lloc de modernitzar els nous, evitant destrosses i expropiacions?

I així amb tot. El creixement i la modernització és un bé impagable, però com s'aconsegueix té un preu irreparable. El preu social ha sigut prescindir dels col·lectius crítics o disconformes amb les reformes i inversions dutes a terme; almenys, les formes i les intencions es valorarien. Ni això. La cultura no existeix. El medi ambient és un estorb políticament correcte. El transport públic mai obtindrà tanta atenció com el privat i el culte al cotxe. El panorama bibliotecari és zero: el pitjor d'Espanya. Els immigrants, apart de produir, formen ghettos creixents sense integrar...

S'ha crescut, però amb un cost social important. Tampoc massa repartit (crèixer és una cosa, distribuir-lo és una altra de ben diferent). Però més m'entristeix allò irreparable: la fractura ecològica. Cales i turons privatitzats o urbanitzats, béns de valor històric o artístic arrasats per fer obra, camps de golf a dojo, urbanitzacions de luxe, requalificacions...

Per sort o dissortadament, les dretes resumeixen les seves fites en inaguracions i obra pública, evident i palpable: es veu, es toca, hi ha canvi, estem millor. Gestionen pel poble però sense el poble, a qui volen passiu i submís. En canvi, les esquerres prefereixen fer societat i "caliu social", tot i que això suposi no tallar cintes i fer-se fotos per presumir. Treballen més a prop de la societat, i això els comporta major varietat d'opinions, sovint incompatibles i que solen acabar en tensions i divisions (per això tenim vàries forces d'esquerres i una dreta, la qual guanya...).

Aquesta és una regla general, però en pocs llocs he vist que aquesta divisió sigui tan clara. Veig que la gent té un concepte de la classe política baixíssim i sobretot distant, com si res poguessin fer o no anés amb ells: deixen fer i cadascú fa la seva: el paradís sociològic per la dreta (ningú tenia ulls per VEURE què passava a Andratx fins que esclatà l'escàndol??). Fins que els toquen la butxaca o arriba l'encimentadora.

Però tampoc canvia res. "I què hem de fer idò...!"