Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Llevantina

maiorica | 03 Març, 2007 21:24

Com avui estic poc inspirat, us poso música de la meva terra. Es tracta de la sardana Llevantina (1922), del compositor Vicenç Bou (1889-1962).

Sardana

I aquí teniu una altra peça en versió orquestral: Empordà (1907), d'Enric Morera (1865-1942)

No sóc un apassionat del gènere, ja que les escolto més per afició musical que per procedència. Em limito a escoltar aquelles poques composicions que sobreviuen al pas del temps, i que són més per escoltar que no pas per ballar (això val per tots els gèneres musicals ballables).

Però el gènere sardanístic porta implícit un concepte d'integració social, que pot veure's a la foto: plasma una unió entre iguals en rotllana. És un gènere que no prima el ball individual ni de parella, sinó col·lectiu i sense distincions de cap tipus, on qualsevol pot entrar en qualsevol moment, interactuant fàcilment amb el públic. Això pot llegir-se en clau musical, lúdica, social, econòmica i inclús política. Però és innegable que, des de la seva estructuració definitiva vers mitjans del segle XIX, la sardana ha triomfat com a element lúdic i vertebrador social.

A ses Illes trobo a faltar una manifestació folklòrica que transmeti aquest sentiment d'igualtat i col·lectivitat. Una forma que reivindiqui arrels passades i alhora es mostri actual. Que aglutini noves formes cultures i societats, fàcil de ballar, tan simple com funcional, i sigui reflex de la seva societat.

Balls com la sardana, pròpia d'una terra habituada a acollir i assimilar noves cultures (jo mateix sóc de família d'immigrants castellans), a la seva vegada provinent de terres gregues, la civilització de la qual també sorgí de contínues immigracions de cultures i pobles...

Potser els mallorquins preuen i valoren el seu folklore més com una preservació del seu passat, qualque cosa valuosa i molt seva, dels mallorquins de tota la vida. Però poc enfocat cap als temps presents, ni oberta a les noves comunitats que venen a viure-hi. Em puc equivocar totalment; però no veig el Ball de Bot tan aglutinador com la Sardana, on qualsevol es pot ficar sense tenir ni idea i imitar fàcilment quatre passes per sortir del pas. I sobretot, ser partícip d'un grup, benvingut, i entre iguals.

Comentaris

  1. Llevantina

    La encontrarás en http://www.sardanes.net/cantades/llevantina.htm

    Manel | 09/05/2007, 21:36
  2. quien es ?

    kien es el actor de la llevantina

    cristhian | 26/02/2008, 18:29
  3. Llevantina

    No es troba link amb lletra

    toni@strubell.cat | 29/02/2008, 09:36
  4. OJIPC

    Què me'n dius, Manel, de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans?

    Cil Buele | 14/06/2009, 15:22
  5. Re: OJIPC

    Cil, em sembla fantàstica qualsevol iniciativa de caràcter estable que serveixi per donar a conéixer joves valors musicals, més encara en el pla de la música clàssica, sovint tan menystinguda a les nostres latituds. A Catalunya encara hi ha un cert dinamisme musical (molt lluny encara de les tradicions musicals del centre d'europa, però n'hi ha al cap i a la fi), però a Ses Illes la sensació és de d'una manca absoluta d'horitzons professionals.

    Moltes vocacions es perden pel camí o han d'emigrar per guanyar-se la vida. La OJIPC a veig molt positiva perquè dóna l'oportunitat a joves músics de continuar la seva trajectòria, sense tenir que escollir dramàticament entre deixar-lo o un "exili professional".

    Veurem si això també té una continuïtat amb el Cor Jove, encara que en aquesta vessant hi ha una mica més d'optimisme.

    Ah! i és molt positiu que, per una vegada, una iniciativa d'aquesta mena no estigui sita a Catalunya sinó a les Illes. Sempre he trobat que el Principat sol acaparar excessivament aquesta mena d'iniciatives de tipus cultural, un fet que sovint se li torna en contra per temes extemporanis a la cultura (ens agradi o no, així van les coses ben sovint).

    Manel | 14/06/2009, 21:43
  6. Llevantina

    Sardana: Llevantina
    Autor de la Música: Bou i Geli, Vicenç
    Autor de la Lletra: Serracant i Manau, Joan
    Comentaris: Coautor de la lletra: Ramon Ribero
    Lletra:

    Una donzella de la Costa de Llevant,
    a l'abrandar-se la llum clara en l'horitzó,
    sentia en somnis les paraules de l'amant
    que va deixar-la sola i trista en el dolor.

    Ai! on és el meu amor,
    que no el tinc en la mirada?
    Què n'ha fet del jurament
    i l’encís de ses paraules?
    Ai, amor, perquè has fugit de mi!

    Confia en les paraules que jo dic,
    l'hi deia l'estimat encès d'amor,
    el mon el veig amb tu molt més bonic,
    molt niés bonic,
    et vull, aimada, vora el cor!

    Escolta, bonica,
    tu ets la donzelleta més amada.
    Escolta, bonica,
    tu no seràs de mi mai oblidada.

    No oblidis tu,
    no oblidis tu,
    l'amor més constant.
    No oblidis tu,
    no oblidis tu,
    l'amor pur i sant.

    Llevantina! Llevantina!
    Jo et seré sempre fidel
    i als teus ulls veuràs un cel,
    revivint el goig i la pau divina.

    Llevantina creu en mi!...

    La donzella enamorada
    resta trista i tota sola
    perquè es veu abandonada
    de l'amant i es desconsola.

    I vençuda d'enyorança,
    per calmar el seu sofrir,
    prefereix, sense esperança,
    morir!

    I la donzella de la costa de Llevant
    sentí la joia d’allunyar-se el seu neguit,
    quan un capvespre encisador tornà l’amant
    i amb ell la calma que manca en el seu pit

    Amor meu, poc has tardat
    però has fet trista l’espera.
    Perquè vas fugir d’aquí
    si t’estimi, vida meva?
    Sempre més et vull tenir
    amb mi!

    Mai més del teu costat m’apartaré
    jurava apassionat el seu amant
    les penes que he passat oblidaré
    oblidaré
    perquè, tenint-te sóc un infant.

    Escolta, bonica
    tu ets la dozelleta més amada
    Escolta, bonica
    tu no seràs de mi mai oblidada

    Recorda bé, recorda be,
    l’acontentament
    recorda bé, recorda bé
    el meu jurament.

    Llevantina, Llevantina
    aprop teu reviu l’amor
    i m’inunden de claror
    els teus ulls brillants
    i clars com de nina

    Llevantina, vine a mi!...

    La donzella enamorada
    ara viu de goig encesa
    i se sent encoratjada
    per l’amor que la te presa.

    I refila d’alegria
    i els seus cants tenen l’encís
    del matí suau d’un dia
    feliç!

    Jordi | 19/10/2010, 18:33
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS