Majorment Catatònic

Com avui estic poc inspirat, us poso música de la meva terra. Es tracta de la sardana Llevantina (1922), del compositor Vicenç Bou (1889-1962).

I aquí teniu una altra peça en versió orquestral: Empordà (1907), d'Enric Morera (1865-1942)

No sóc un apassionat del gènere, ja que les escolto més per afició musical que per procedència. Em limito a escoltar aquelles poques composicions que sobreviuen al pas del temps, i que són més per escoltar que no pas per ballar (això val per tots els gèneres musicals ballables).

Però el gènere sardanístic porta implícit un concepte d'integració social, que pot veure's a la foto: plasma una unió entre iguals en rotllana. És un gènere que no prima el ball individual ni de parella, sinó col·lectiu i sense distincions de cap tipus, on qualsevol pot entrar en qualsevol moment, interactuant fàcilment amb el públic. Això pot llegir-se en clau musical, lúdica, social, econòmica i inclús política. Però és innegable que, des de la seva estructuració definitiva vers mitjans del segle XIX, la sardana ha triomfat com a element lúdic i vertebrador social.

A ses Illes trobo a faltar una manifestació folklòrica que transmeti aquest sentiment d'igualtat i col·lectivitat. Una forma que reivindiqui arrels passades i alhora es mostri actual. Que aglutini noves formes cultures i societats, fàcil de ballar, tan simple com funcional, i sigui reflex de la seva societat.

Balls com la sardana, pròpia d'una terra habituada a acollir i assimilar noves cultures (jo mateix sóc de família d'immigrants castellans), a la seva vegada provinent de terres gregues, la civilització de la qual també sorgí de contínues immigracions de cultures i pobles...

Potser els mallorquins preuen i valoren el seu folklore més com una preservació del seu passat, qualque cosa valuosa i molt seva, dels mallorquins de tota la vida. Però poc enfocat cap als temps presents, ni oberta a les noves comunitats que venen a viure-hi. Em puc equivocar totalment; però no veig el Ball de Bot tan aglutinador com la Sardana, on qualsevol es pot ficar sense tenir ni idea i imitar fàcilment quatre passes per sortir del pas. I sobretot, ser partícip d'un grup, benvingut, i entre iguals.