Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Bloc per Mallorca: la força del diàleg

maiorica | 13 Març, 2007 21:52

Avui he llegit als diaris que el Bloc per Mallorca, format per EU, Els Verds i PSM, incorpora a Esquerra en qualitat de nou membre. Enhorabona per la voluntat d'entesa i de diàleg. Pel que sé, el procés ha sigut llarg i tortuós, sovint semblava definitivament acabat; però ja se sap que en política mai pots dir blanc o negre amb absoluta seguretat. Donada la dificultat que ha suposat, doble satisfacció pels seus seguidors una vegada s'ha acomplert: no hi ha ideal més preuat que la unió en la diversitat.

Els partits d'esquerres i nacionalistes de les Illes tenen, des de fa temps, un objectiu clar: desbancar la força imperant a les Illes, que és el Partit Popular. No és una tasca fàcil, car el votant popular sol ser molt fidel i estable en tots els comicis; i la seva aparença totalment desideologitzada i totalment identificada amb el govern de municipis i del Govern Balear (fins pràcticament ser el mateix) fa que el PP estigui plenament integrat dins el cos administratiu i gestor de la comunitat. A més, ha aconseguit identificar-se plenament amb el illenc mitjà o estàndard, fet que li dona l'aparença implícita de "lo nostro partit" sense que aparentment cap altre pugui substituir-lo. Una mena de Convergència i Unió a la balear però lligada a un partit estatal, apropiant-se d'una ideologia regional que mai ha aconseguit arrabassar-li Unió Mallorquina (UM).

En canvi, els partits nacionalistes i d'esquerres demanen una fidelitat a uns ideals i a una participació política ordenada, la coneguda com "disciplina de partit" (la qual també té el PP; però només per mobilitzar-se pels comicis, deixant fer la resta de l'any). Això comporta conèixer el projecte polític i creure-se'l, a més de subscriure'l sense fissures; però les idees comporten debat, i d'aquí vénen matisos, diferents perspectives, discussions... I que aquests derivin en divisions i mals rotllos, només hi ha un pas: tant entre els diferents partits com el si de cadascun d'ells, provocant escissions i fundacions noves de manera cíclica. El PP (i en menor grau UM), sent majoritari i governant, només té una ideologia: mantenir-se en el poder i seguir gestionant. Cap altre ideal pot generar major unanimitat en la militància de qualsevol partit! el problema és que acaben sortint pomes podrides que podreixen la resta del cistell...

Per això me'n alegro de l'ampliació del Bloc, així com de qualsevol aliança entre forces polítiques afins que, superant diferències i matisos aparentment insalvables, aprenen a superar-los i unir forces. Sempre és bo. En aquest cas, sóc conscient que les quatre forces que ara el composen tenen plantejaments nacionalistes i d'esquerres marcadament diferents; però no per això oposats ni incompatibles si ho condueixen bé. Entendre's depèn de la paraula, de la voluntat d'ajuntar forces, apartar personalismes, de veure amb perspectiva quines són les prioritats; i superar obstacles que, en el fons, són secundaris. Fer de la diferència, varietat.

Estic molt cansat de veure a vegades petitíssims col·lectius, com podrien ser els independentistes radicals, anarquistes, marxistes, ultradretans, falangistes o neonazis (hi ha de tot), com es mantenen dogmàtics i inflexibles amb els seus ideals. Són incapaços d'entendre que s'ha de ser flexible i moderat per entendre altres maneres de pensar. Són pocs, i a sobre entre ells s'enreden en lluites dialèctiques estèrils i es divideixen en faccions encara més petites. A vegades penso que cadascun d'ells són formacions polítiques en sí mateixos: cada menbre, un partit. Prefereixen viure en el seu món ideal, conceptual, utòpic, l'arcàdia perfecte on tot surt bé, la consumació inútil dels seus ideals creient que convenceran a la humanitat. Fins que s'hi deceben (o maduren, si són adolescents). I a sobre algun grup d'aquests és violent, desprestigiant uns ideals que en si mateixos podrien ser en part valuosos.

Espero que el nou Bloc sàpiga traduir les múltiples de diferències en complements enriquidors, les aparents disputes en diàleg d'idees, els personalismes en lideratges col·lectius, ja que el simple gest de cercar una unió i una entesa entre tots ells sigui valorat com un preuat valor. Qui sap, espero que Entesa per Mallorca també s'hi sumi d'alguna manera i tot aquest vot esquerrà i nacionalista tingui per fi una casa comuna, tan variada com entenedora. Per què no? veig que tot és possible. Que ja tocava.

Enhorabona, i endavant.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS