Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
maiorica | 26 Març, 2007 23:37
Em varen explicar el seu comés com a organisme coordinador i que donava veu a multitud d'associacions veïnals de Ciutat, incloent a la COVEIB (Confederació de Veïnats de les Illes Balears), fent-se ressò mitjançant una publicació mensual en format diari. Vaig sortir d'allà amb un exemplar, cercant aquell dinamisme cívic que fins ara no havia encertat a trobar: volia conèixer la vida municipal de primera mà.
Esperava trobar articles sobre les necessitats dels barris, lloant o criticant la gestió municipal, participacions de veïns compromesos amb el seu barri, reflexos de la vida social, notícies sobre mancances o necessitats, fòrums, agenda d'activitats, anècdotes, reclamacions, cartes al director, denuncies de problemes, diversitat de caràcters i parers, etc.
Poc a poc vaig anar esglaiant-me. A la portada, fotos i tipografies de dos consellers del Govern i un regidor de Palma. A les cinc pàgines següents, articles d'opinió del seu consell de redacció i direcció: cap ni una de veïns o associacions. En un, es lloava la gestió municipal; en un altre, arremetent contra el Consell pel tema de l'edifici de GESA; a la resta de articles, dura crítica del govern espanyol.Entrevista a un conseller del Govern (Cardona). Entrevista a un altre conseller (Fiol). Entrevista a un regidor de Palma (Sansó). I notícies de la ciutat: èxit total de la rua (tothom va dir que fou molt descafeïnada), el certificat ISO de l'Ajuntament, entrevista al batle de Marratxí... tot amb fotos i més fotos dels protagonistes, a gran tamany. Tots els càrrecs institucionals eren del PP.
A la pàgina 19 sortia, per fi, una entrevista a un president d'una associació de veïns. Després de nou notícies sobre inicis d'obres, actuacions de Cort, inauguracions, notícies com "Los vecinos reciben muy bien el Passeig Jacint Verdaguer" (¿?), i fotos diverses de Cirer per allí, i Matas per allà... les fotos de veïns eren les més petites. Ni un article escrit per veïns, tots de la redacció de FEPAE. Enunciats com "La conciencia ecológica del govern" no responien a cap notícia d'actualitat, però duia generosa tipografia (dues pàgines a tot color), i contrastava amb els petits espais dedicats a activitats veïnals. I per acabar, una altre article d'opinió posant verd al govern central.Més que un òrgan de comunicació de les entitats veïnals, FEPAE sembla un panflet vulgar i corrent de l'Ajuntament amb un seguit de reportatges de les seves obres i realitzacions, trufat amb entrevistes a si mateixos i el seu mateix partit, revestit de suposat portaveu veïnal, sense cap espai per la crítica, visions alternatives, reivindicacions, queixes, o un simple diàleg. Tot escrit pel personal de la publicació, la veu del carrer totalment nul·la. Cap fotografia o notícia era discordant amb la línia editorial d'una bona gestió municipal. No havien cartes al director, fòrums, ni espais participatius. Un panflet bonic i molt institucional, a tot color.
Tampoc entenc les entrevistes a regidors (molt amables i gens dures, tot sigui dit), donat que una entitat d'aquestes característiques ha de estar més atenta pels habitants de la ciutat i no per afalagar els governants. Les entrevistes a consellers tampoc hi pinten gaire, donat que la publicació cobreix Palma i no les illes. I finalment, els articles d'opinió (fets sempre pel consell redactor) tampoc són crítics amb la gestió municipal i es limiten a lloar-la. I què pinten els articles que critiquen al govern central o al PSIB, si el seu àmbit és municipal? Casualment, sempre opinen en contra de les posicions polítiques d'esquerres.Crec que FEPAE fa una tasca ben representativa de... els veïns i associacions de Palma? o de l'Ajuntament? Què ha passat amb la habitual pluralitat, bullangueria i diversitat del moviment veïnal que distingueix qualsevol gran ciutat? on són els representats associatius? com poden sentir-se representats per un diari així?
I sobretot, la FEPAE està al servei de les associacions i entitats ciutadanes, o aquestes han sigut escanyades i escapçades per una jerarquitzada FEPAE que les hi ha manllevat l'autonomia i la veu?S'ha benguanyat la subvenció.
Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
està clar, a PPalma!