Majorment Catatònic

Dissabte passat vaig fer el meu primer passeig pel acabat d'obrir nou (i definitiu?) Parc de les Estacions de Palma. En línies molt generals em sembla correcte com zona verda, però no puc evitar fer un decàleg d'esmenes a la totalitat.

1) Manca d'arbrat. Un parc és un lloc frondós o planificat per ser-ho, i al Parc hi han molt pocs arbres plantats en total. S'ha optat per plantar sobretot herba, una espècie molt adequada per camps de golf, però gens natural del clima mediterrani. La seva supervivència és més difícil i requereix de cura constant, a més d'una despesa d'aigua molt més alta que amb altres espècies. Altres espècies de creixement baix encara han de créixer, però algunes ja estaven seques.

2) Gens d'ombra. A mes d'haver pocs arbres, aquests no estan disposats massa prop uns d'altres creant un futur "bosquet" enlloc. La majoria són arbrets prims, de creixement mes vertical i de copa escassa (inclús quan hagin crescut). La resta són alzines, de creixement lentíssim; i palmetes, arbre molt baix i d'ombra molt escassa. En tot el parc, per fer ombra només hi ha una pèrgola al costat del castell infantil, i en un extrem: el centre del parc, en ple migdia i quan arribin les temperatures estiuenques, serà una graella impossible de travessar. Jo he passat calor, i he passat a les 4 d'horabaixa, en primavera i amb un dia ennuvolat.

3) Un parc molt dur. Els grans parcs com el Retiro (Madrid) o la Ciutadella (Barcelona), pràcticament no tenen camins interns asfaltats, llambordes o enllosats: són de terra. Aquí tots els camins són de llosa o adoquins, deixant sense endurir els parterres. No podem trepitjar terra? és més tou per caminar i més natural.

A Barcelona,

4) Massa camins. Als grans parcs, els camins interns són molt escassos però eficaços. Serveixen d'artèries de comunicació bàsiques dins les seves zones verdes, permetent als usuaris alternar camins i zones verdes per caminar-ne alhora que el travessen. En canvi, aquí, hi han més camins que zona verda: passeig central, passeig horitzontal, camins en diagonal, camins sinuosos, quadrícula... calia fer tantes derivades i ramificacions en un parc que és molt més petit que el Retiro o la Ciutadella, on tot és pla i és possible tenir una noció general a primera vista?

5) Monumentalitat i personalitat nul·les. Destinada a ser la zona verda per excel·lència de la ciutat, aquest parc no té cap element que el faci elegant, monumental, simbòlic o identificatiu de la ciutat. Només una escultura d'estil deconstructiu que ocupa molt d'espai i encara fa més inhòspit el centre del Parc. La seva arquitectura és excessivament lineal i neutre, i no existeix cap evocació de la naturalesa ni del seu caràcter silvestre. Tot és rom, pla, d'un disseny tan racional i esclafador que no té cap personalitat ni sembla fet d'acord amb el caràcter mediterrani, o mallorquí, o illenc, o el que fos: aquest parc podria estar aquí, a Estocolm, Istambul, Lima o Kinsasha. És gris.

6) Les casetes. Dos apunts. Primer, no era possible posar una simple reixa arran de terra, en lloc d'aixecar casetes en tots els casos? Segon, els arquitectes del Parc i de l'Estació Intermodal no podien haver intercanviat quatre paraules per coordinar-se i aconseguir una solució millor per la ventilació, en lloc d'anar cadascú pel seu compte i culminar aquest nyap que resoldria un estudiant d'arquitectura?

A Madrid,

7) Entrada. A la Plaça d'Espanya hi ha una gran pèrgola metàl·lica just a l'entrada del Parc, però que no serveix ni per aixoplugar-se de la pluja ni per fer ombra. I deixant de banda els edificis de les estacions, a un costat i l'altre han deixat un enorme espai enllosat sense cap arbre, banc, arbust o mobiliari urbà que faci una mica de companyia.

8) Engarjolat. Ara el parc roman tancat durant les nits gràcies a una reixa que l'envolta; però es podria haver buscat un altre disseny més modern i menys empresonador. O almenys haver plantat hederes o plantes trepadores que amaguessin la lletjor dels barrots, que en poc temps haurien donat una cara més amable a l'enreixat.

9) Informació pública. És vergonyós que tots els veïns de la ciutat ens anéssim assabentant del disseny del Parc a mesura que s'anava construint, i la informació a disposició dels ciutadans fos nul·la o diferent a la mostrada. Ni un cartell, ni un panell, cap fulletó o anunci als diaris, res de res que suggerís les línies mestres del projecte.

I a Palma,

10) Vergonya. Cap càrrec municipal s'hi va apropar per l'obertura del Parc, gest poc decorós quan s'han fet inauguracions i tallades de cintes, inaugurant no sé què de coses per tot arreu. Una greu manca de respecte per part seva, i no val a dir que estem "fora de termini" per fer inauguracions oficials. Un equip municipal que no accepta la crítica quan és justa (així com l'elogi), que no escolta els veïns, que improvisa, que dispara els pressupostos de manera exagerada i que a sobre no dóna la cara per responsabilitzar-se de la seva obra no és un equip al servei dels ciutadans. Encara que el Parc fos una meravella (segur que molta gent ho pensa, i per ells també havien d'estar), havien de ser allà. I no acudí cap ni un, conscients de que n'hi rebrien. Quina covardia.