Majorment Catatònic

Un bon barem per a mesurar la llibertat i independència d'un mitjà de comunicació públic són els seus programes d'humor i la capacitat de reflectir-hi la vida quotidiana del món polític que ens envolta. Combinant ambdós factors, podem veure el marge que el mitjà té per a fer broma dels seus propis governants, és a dir, de la mà que els dóna de menjar i els paga. I encara més si es tracta d'un humor subtil, que sol ser més corrosiu i intel·ligent que un simple programa d'imitacions amb acudits facilons, ja que resulta molt més il·lustratiu del rerafons del clima polític general.

No voldria ser pedant però TV3, apart de ser un exemple de professionalitat i qualitat en els seus programes, gaudeix d'una varietat programacional inaudita a altres latituds, tant en continguts com en llibertats per a fer programes d'humor útils i intel·ligents. Per què dic això? per simple xovinisme? pot semblar massa agosarat, tal com s'utilitzen actualment paraules com llibertat i independència (justament aquells que més mancats estan...). Però ho dic amb coneixement de causa.

És el cas de Polònia, un programa per a mi modèlic en aquest aspecte: no hi han límits, ni tabús, cap polític de l'àmbit català o espanyol se'n salva. Tot és possible i hi cap tot. Són implacables, contundents, enginyosos i genials. En aquest aspecte, TV3 cada vegada em recorda més a la BBC, on la diversitat de tendències basades en el pensament individual és fonamental (i inclús obligada; qui no fa broma allà de la família reial?). I sobretot per la capacitat de enfotre-se'n d'ells mateixos, ja per extensió, doncs els polítics no fan més que reflectir la societat que els ha portat fins on ara ens hi trobem.

Aquí tenim alguns exemples, tots ells delirants:

Acebes i Rajoy,

Zapatero,

Jozé Montilla, President de la Generalitá

Carod Rovira,

Franco i companyia,

Aznar,

Otegui i De Juana,

Vull apuntar també que el tripartit de govern ha sigut un bàlsam per a TV3. Primer, perquè durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol fou pràcticament impossible trobar alguna caricatura del Molt Honorable; així com dels seus consellers, la seva gestió, o dels seus ideals nacionalistes. I si se'n feia, fou a la ràdio i amb un esperit més superficial (estil Morancos) que incisiu o crític (estil Monty Python). Per tant, TV3 no ha sigut sempre tan "oberta" com pot semblar ara. I segon, perquè el Tripartit dóna molt més joc que els avorrits polítics convergents d'antuvi: què faríem sense ells, sense les seves discussions i ficades de pota? I el més important: el responsable de "Polònia" admet que MAI ha rebut pressions polítiques de ningú. Meravellós.

Puc semblar lleuger i frívol. Però a la vida política espanyola trobo molt a faltar el sentit del humor, des del qual s'arriba a una sana autocrítica i a un útil relaxament per a afrontar els temes principals de la vida quotidiana. És llastimós que l'equip de "Polònia" hagi fet un programa similar a Antena 3 (Mire Usté) i l'haguessin tret per baixa audiència. Potser a Espanya els mitjans són massa dramàtics amb tot, viscerals, orgullosos... i alguna minoria especial, malfollats.

Després miro IB3, i em falten qualificatius per definir-la en termes de qualitat, diversitat, creativitat, enginy, professionalitat, rendiment... Només un apunt: algú ha tingut el valor de fer una imitació de Jaume Matas, o algú del seu govern? Hi ha alguna cosa més a Balears, apart de Agustín el Casta i Madò Pereta, basats en un humor d'autocaricaturització, folklòric i de simple evasió? no pot haver esperit crític? això és el IB-3r món. Fins que no vegi un programa d'humor polític on surtin tant en Matas com na Munar i la resta de benpagats, seguiré pensant que veig un medi dominat pel feudalisme submís al poder, malbaratador i pagador de favors. IB3 no és Polònia, però sí sembla Madagascar. Quina misèria (menys per a uns pocs). PD: continuo sense televisió a casa. Amb veure-la per internet tinc prou, i ja ni això.