Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Charrando aragonés

maiorica | 10 Abril, 2007 23:15

Durant uns anys, Espanya fou representada per Aragó. Per una tonada durant molt de temps d'origen desconegut o incert, i que per fi sembla clar el seu origen. El conegut Himne de Riego, usat com himne espanyol entre 1931 i 1939, és aragonès. Concretament la música del Ball de Benasc, un petit poble de la comarca pirinenca del mateix nom.

Allà, després de segles, encara es parla aragonés en la seva variant de benasqués. És molt curiós sentir-lo, ja que aparentment sembla una barreja de castellà i català manllevant mots alternativament d'un i de l'altre. De fet, allà xerrar es diu "charrar"; i encara el seu estudi és minoritari.

"El benasqués ye un d'els sistemas lingüisticos de transisión de la familia de lluengas romanicas, de manera que la suya clasificasión lingüistica ye un tema de debat contino prou compllicau.

Se trata d'el conchunto prou omochenio de parlars altorribagorzans de la Ball de Benás, dan particularidats propias que el fan diferén de la resta de bariedats ribagorsanas -aragonesas u catalanas-, y que conta dan una inflluensia molto més gran d'el gascón. Ixa posisión espesial entre las dos (u tres) lluengas fa que alguns lingüistas s'eigan inclinau per considerar que forma part de la lluenga catalana, encara que una mayoría s'estima més considerar el benasqués coma un sistema lingüistico particular, d'estremada transisión ta'l catalán norosidental pero situau adintro d'el diasistema aragonés.

Manimenos, la postura no ye encara cllaramén definida, y continan abén-ie opinions diferens, tanto entre els lingüistas coma entre els propios benasquesos, que beden el suyo idioma prou diferén d'el catalán normatibo y de l'aragonés común." (Biquipedia)

Sembla que el General Rafael Riego (1784-1823) va passar per Benás, i es que quedar prendat de la música d'aquell ball. Una vegada a Madrid, quan aconseguí defenestrar l'absolutisme de Ferran VII, la Marxa Real fou substituïda per aquesta peça folklòrica que tan bons records li portava, sent convertida en Himne Nacional el 1822. I de nou, cent anys després.

Comentaris

  1. Oremos

    El Himno de Riego siempre me ha recordado al de la actual República Italiana, son dos melodías parecidas, acaso más rápida la nuestra, pero ambas alegres.

    Bonitas no, ni la una ni la otra, a qué mentir, que es muy difícil encontrarse con himnos nacionales realmente hermosos; como el ruso -actual y recuperado de la etapa soviética-, el británico, el alemán, y pocos más.

    Feras non culpes, quod mutari non potest

    Lumen Dei

    Lumen Dei | 11/04/2007, 09:33
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS