Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Al·legoria geminada

maiorica | 12 Abril, 2007 22:10

Habitualment m'expresso en castellà, ja que és la meva primera llengua, i hi posseeixo un major nombre de registres lingüístics per expressar-me amb major llibertat. En canvi, el meu català no passa de mantenir un registre tirant a correcte i estàndard, sense massa llicències de tipus literari ni una riquesa de vocabulari o expressions massa ampli per a poder sentir-me a gust, o aconseguir una major complicitat amb els que em llegissin.

Per cert; dic que escric en català en lloc de mallorquí perquè no vaig néixer a les Illes. Tanmateix, es pot dir que redacto en balear continental, i així quedem en paus.

Malgrat les meves limitacions, sóc molt primmirat per segons quins detalls. Això em passa amb la ela geminada, una lletreta que mai he acabat d'entendre. El seu origen fou mes etimològic que no pas fonètic: s'establí per a aquells mots estrangers (recents o antics) escrits o pronunciats amb ella, que en passar al català canviaren el so de ella per ela. En qualsevol cas, la diferència sonora entre la ela simple i la ela geminada és nul·la, i es pronuncien igual.

Tanmateix, aquest no és la única mostra de "barroquisme ortogràfic" hereu d'èpoques pretèrites, sense cap funció concreta. També ens hem de barallar amb la hac muda, i en castellà amb la be alta i la be baixa. També en català, tot i que a les Illes encara es diferencia el so de totes dues.

Si s'ha d'escriure, doncs s'escriu; però fem-ho bé. No em refereixo a ometre-la quan calgui, sinó al denominat punt volat: aquell puntet que es col·loca entre les dues eles, i que ha d'estar "flotant" i no baix de tot. No és L.L, sinó L·L.

He trobat moltes retolacions de comerços, escrits als diaris, o impresos oficials tant del Govern o del Consell a més dels d'alguns ajuntaments que són incapaços de posar el puntet correctament. Fan el més difícil (saber quines paraules n'hi duen), però obvien allò més fàcil (escriure-ho bé). Seria com si castellà escrivíssim ~n en lloc de ñ. Aquells que han de donar exemple de correcció lingüística, ens mostren ficades de pota tan barroeres com no saber on han de teclejar per fer el punt volat. S'enllestiria amb una classe de informàtica d'un minut, molt més fàcil que aprendre-hi quins mots en duen i quins no,

En Pompeu Fabra la volia eliminar, però no li feren cas. Tant de bo algú el reivindiqués.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS