Majorment Catatònic

La notícia de que TVE organitzarà debats amb els candidats de les properes eleccions autonòmiques i municipals és una bona notícia per tots, ja que garanteix per fi un intercanvi d'idees i propostes del que fins ara anàvem molt mancats. A tota Espanya, fruit de l'agressivitat del pensament neoconservador, els mitjans descaradament partidistes han aflorat sense miraments i atien la divisió bons-dolents. A Balears això s'ha donat paradoxalment molt més als mitjans públics, i als privats subvencionats per entitats públiques, que de fet vénen a ser una prolongació del poder.

Veure i llegir els mitjans actuals arriba a ser, francament, cansat. Els propis polítics tenen els seus mitjans de capçalera i canvien el seu registre segons a qui pertanyi la càmera, el periodista o el micròfon que tinguin al davant. Ells mateixos ho saben, però ho fan; i en determinats casos arriben a ser casos de vergonyosa hipocresia. El seguiment de la majoria de mitjans m'arriben a esgotar, fruit de la descarada manipulació que sovint en fan per informar de fets comuns i donant informacions totalment oposades. He de fer un esforç per saber cap a on em volen dur, i què no volen que pensi. I cansa, tot i que sovint els veig venir.

S'han acostumat a dir la seva, sense oposició ni límit a les seves bajanades, gràcies a les anomenades entrevistes de massatge que reben dels seus mitjans afins, davant de periodistes dòcils que humilment fan la seva feina i han de posar cara de pòker davant les burrades que sovintegen entre la nostra classe política. I el més penós de tot és l'arrogància i petulància d'alguns, que fan ús dels mitjans com un menú a la carta i no com un servei als ciutadans. Ésser presents als mitjans no és un dret per a ells: hauria de ser un deure. I com a conseqüència de tot això, és pràcticament impossible veure debats d'idees entre els primers espases de cada força política.

Això fa anys que ve passant, en tot tipus de comicis, de partits i de circumstàncies. En concret, a Balears veig com poc a poc les possibilitats de fer debats van ensorrant-se. I espero equivocar-me.

Primer, el debat pel Consell de Mallorca serà difícil que se celebri, ja que la candidata de UM també es presenta com a cap de llista pel Govern i hi dóna prioritat a aquesta institució. Així que com la senyora prefereix presentar-se per dues institucions en lloc d'una (que no hi ha prou gent al seu partit?), doncs ja no hi ha debat pel Consell i tots ens hem de fotre. Possiblement sí es faci algun, però aniria una altra persona. Deu ser que el Consell no li fa il·lusió, una frase que va dir el President Matas, i que la candidata de UM va criticar durament. Mira per on, ara és ella qui realment mostra aquest menyspreu presentant-se però sense córrer el risc de debatir, no fos que li diguessin coses que no són veritat per ella.

Segon, els debats a la Ciutat de Mallorca em fan mala espina. Fins ara, s'han celebrat alguns organitzats per entitats vàries, on tots els caps de llista no han tingut inconvenient en assistir-hi malgrat tenir una agenda atapeïda. Tots menys la batlessa actual, que inclús alguna vegada ni tan sols ha dut un substitut. No ha aparegut mai. Una vegada argumentà que no volia trobar-se un debat de tres contra un. Si és això, em sembla profundament antidemocràtic i menyspreador: exercir un càrrec públic obliga a donar la cara i defensar un projecte, a rebre lloances i crítiques, a atendre als mitjans i a una ciutadania que participa. Si no, que no s'hi dediqui. I en tot cas, com hauria de ser el debat per a ella? què hauria de fer la oposició: donar-li la raó perquè no es molesti? Quina covardia i quin insult a la gent. Això sí: no té inconvenient en fer entrevistes i fotos pels medis que li fan d'altaveu.

I tercer, els debats pel Govern. El President va oferir fer un debat, un gest fantàstic a primera vista. Però apart de mostrar iniciativa i adelantar-se a Antich en oferir-ho, nunca más se supo. Tampoc es va especificar el mitjà. I implícitament, el President va proposar que fos un debat a dos. I els altres? Oferir la idea de debatre, però implícitament establir en quines condicions s'hauria de fer, és molt hàbil però poc constructiu. De totes maneres, espero que al final també tinguem debat pel Govern. O més d'un, que a altres països és molt normal i aconsegueix una audiència molt notable. I no només a TVE, sinó també allà on s'organitzin: quants més, millor. I no he parlat de IB3, no.

Per tot això, que TVE organitzi debats esdevé una bona notícia: tots ells es veuran forçats a defensar les seves propostes activament, deixant de banda les proclames i lemes pels fidels que arriben a cansar (ja fa estona). I donarà una mica d'equilibri al paupèrrim funcionament electoral del nostre país forçat, en gran part, per la pròpia desídia dels partits polítics que han reduït la seva presència a movilitzar-se per les campanyes electorals, a tenir el major nombre possible de mitjans sota el seu control, i enardir als fidels ja convençuts. És una esperança per aquells que tenim criteri i volem que ens convencin, que ens donin motius per votar, que ens tractin com éssers intel·ligents i no com forofos mitiners, contribuents per pagar assessors d'imatge, campanyes i publicitat inútils.

Ja comencen a gastar milions i milions en imbecil·litats: primer L'Impuls, després els "Nuevos tiempos, ara el Complit del llapis roig, i l'honestedat (Ehhh?) al Consell... perquè al final tot s'ho emporti el vent i Emaya. A sobre que dilapiden, embruten. Mentalment també.