Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Democràcia bananera (i 2)

maiorica | 14 Abril, 2007 22:33

A França se celebren eleccions presidencials de manera simultània a les nostres. Allà el funcionament de la campanya serà millor o pitjor; però tenen un concepte de regles del joc molt més desenvolupat que nosaltres. Tots els candidats a la presidència gaudeixen del mateix temps de campanya als mitjans, i aquests espais electorals s'atorguen per sorteig, per afavorir que tothom pugui difondre les seves idees en horaris de màxima audiència. D'aquesta manera es compensa als partits més petits, que no gaudeixen dels mitjans econòmics per donar-se a conèixer amb tanques, cartells, fulletons i demés despeses milionàries. De retruc, els partits més grans contenen la seva despesa, ja que no poden evitar que els candidats petits aconsegueixin igualment fer-se notar als mitjans i donar-se a conèixer.

En canvi, aquí les proporcions vénen determinades per les dimensions del partit: a més representació, més temps. A més, els partits majoritaris tenen preferència per escollir les franges horàries més cotissades. D'aquesta manera, podem veure els partits més modestos en plena matinada quan ningú mira la tele o escolta la ràdio; mentrestant, en horaris de prime time sempre acabem veient a les forces dominants de torn. I qui més gasta en propaganda a diaris, falques i estupideses de colorins i paper cuché acabarà guanyant per avorriment de l'electorat, que per desgràcia no haurà tingut oportunitat de conèixer ni la meitat de les candidatures que s'hi presenten.

Aparentment, és impossible canviar-ho: no hi ha voluntat. Podria ser incòmode o estrany assistir al desconcert de conèixer sobtadament multitud d'opcions polítiques presents als nostres mitjans, amb denominacions i candidats insòlits per la seva absència fins ara total. Però seria una mesura justa i igualitària en termes democràtics, que alhora fomentaria la participació de la població en política i el interès en tot el procés: res estaria escrit a les urnes, tothom del no res podria arribar a donar-se a conèixer, qualsevol idea tindria el seu espai, i la dissuasió per sobreinformació desapareixeria. I la classe política gaudiria de major renovació, amb la incorporació de qualsevol ciutadà amb voluntat i bones idees. Tampoc seria un fenòmen nou: durant la transició s'hi va donar amb força.

Però, així com el tema de les llistes obertes, això afebliria el poder de les forces polítiques sobre el sistema, i excedint-se en atorgar poder decissori a la societat ells mateixos podrien sortir ben escaldats en perdre l'exclusiva. I si en alguna cosa es posen sempre d'acord tots els partits és en salvaguardar el seu establishment corporativament. Tal com va passar a les autonòmiques catalanes, on tothom feia el buit al nouvingut partit Ciutadans perquè rivalitzava pel "pastís" electoral amb els partits de sempre. Tenim massa polítics (que pensen en les properes eleccions), i molt pocs estadistes (que pensen en les properes generacions).

Al Regne Unit és ben normal que els diputats votin independentment del seu partit, segons el seu criteri personal i en nom dels votants que els han escollit directament. Aquí això suposaria una multa, caure en desgràcia i possiblement l'expulsió del partit. Encara ens queda molt per avançar.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS