Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Maria de la Pau Janer amb el PP balear

maiorica | 17 Abril, 2007 22:08

Es discuteix molt el pes del fitxatge estrella del PP per a les properes eleccions al Govern: na Maria de la Pau Janer. Es polemitza amb si a Catalunya oferí el seu suport a CiU (i el seu líder, Artur Mas) a les eleccions autonòmiques. Que si el seu pensament nacionalista és totalment irreconciliable amb el PP, i inclús amb la moderació de CiU. Que si això pot beneficiar o perjudicar al partit. Que si és una mesura desesperada... francament, per a mi no el trobo tan esbojarrat i és una bona jugada d'en president Matas.

Na Maria de la Pau Janer és un fitxatge ideal per diversos factors. Primer, té carisma i una personalitat molt pròpia del balear mitjà: caràcter dolç i pausat. Segon, agradarà tant a homes com a dones. Als primers pel seu atractiu físic (per què ho hem de negar), i una mirada francament mòrbida. A les dones, pel seu caràcter clàssic i molt femení. Ideològicament la seva activitat ha sigut més cultural que no pas política, fet que permet no definir-se explícitament i canviar de preferències segons la seva evolució personal.

Que, cal dir-ho, tots evolucionem i passem etapes de la vida que poden portar-nos a radicalitzar les nostres idees, matitzar-les, canviar-les, o desar-les. I si no en tens o mai les trasllueixes obertament... més marge d'actuació. És el cas oposat del fitxatge estrella del PSIB, Aina Calvo: amb molta convicció i treballadora; però poc popular i gens fashion, comparada amb l'escriptora.

Na Janer té un ideari, el qual està fonamentat en la possibilitat real de dur-lo a terme i no en una ferma convicció. És a dir, qui mani és el trampolí. Així ho ha fet a Catalunya, aconseguint programes a TV3 i Catalunya Ràdio (força bons, tot s'ha de dir), i ara mantenint els vincles amb una Convergència que ja no governa; però que inevitablement tornarà a fer-ho, i és bo mantenir-los.

A Balears, tres quarts del mateix. Potser aquí és més difícil d'encaixar, ja que el seu suposat pensament cultural no enganxa amb el PP ni de conya. I el seu treball a IB3 suposa participar en un mitjà que, comparat amb TV3 en qualitat i professionalitat, seria com comparar Somàlia i Estats Units. Però el nostre PP, a l'igual que CiU, ha aconseguit mantenir un perfil molt "balear" i identificatiu de la idiosincràsia illenca. Per tant, tampoc li va malament del tot.

Dins l'esquerra i el nacionalisme es requereix més coherència, consens i exemple amb els ideals, començant per tenir escrúpols. Si finalment s'arribés a un pacte d'esquerres, les negociacions podrien deixar a na Mari Pau fora dels llocs de govern: massa poc pràctic i recargolat, tot plegat. Per altra banda, UM és un partit que prorroga la seva supervivència cada quatre anys: quan perdi el poder, es descompondrà en poc temps amb la fugida dels clientelismes generats. Tampoc és pràctic.

Per altra banda, en Jaume Matas era l'únic dirigent que podia assumir aquest risc, sent el mandatari del partit que governa. El PP és un partit contradictori, amb famílies i corrents internes de vegades irreconciliables però unides pel ciment (mai millor dit) del poder. Ja fa temps que el partit no necessita d'una ideologia concreta i es pot centrar-se més en la seva línia de gestió, que per altra banda és molt més visible i evident que les promeses de torn. Continuar manant és tot l'ideari necessari; per tant, els diversos sectors interns del partit acolliran amb més o menys bon grat la inclusió de na Janer a les llistes, però seran conscients de que és un mal "menor i necesari" que pot atraure (o mantenir, qui sap) votants decissius per a seguir governant.

Per tant, Matas fa una aposta arriscada, però tampoc ho és tant. És un fitxatge en el fons més populista i mediàtic que intel·lectual, i no va de broma. L'arribada d'algú que volgués posar ordre en temes com la construcció o la corrupció (una mena de jutge Garzón) sí podria trasbalsar aquest equilibri, tant al si del partit com de votants beneficiats per l'estatus quo actual. Ja posats, el tema cultural tampoc té un pes capital al PP, enfront de la cultura dels doblers i el poder. I tot sabent que, en qualsevol cas, és qualcú illenc popular que retorna a casa després de vendre's als "catalanistes" i que fóra bo tenir al partit abans que amb les esquerres. Encara que després sigui considerat com un "florero" (per desgràcia o per sort, ja es veuria).

Inclús na Mari Pau pot engrescar a aquells votants decebuts pel PP estatal, confirmant-se el desmarcament del partit a Balears com una opció moderada i independent de Madrid a l'espera de temps millors. Només alguns grupúsculs molt petits com el Círculo Balear es veurà molest amb la decisió de Matas, però són un col·lectiu que sense l'aixopluc de El Mundo no són ningú (realment, mai han sigut res). I aquest diari, si ha d'escollir entre uns i altres, inequívocament donarà suport a en Matas i abandonarà la joguineta circense a la seva sort.

En conjunt, una decisió poc arriscada i molt lluent, bàsicament pels votants convençuts i per prevenir qualsevol possibilitat abstencionista del sector més moderat del partit, decebut amb la política no-cultural del Govern. Una cosa ben diferent serà que això freni la mobilització de votants d'altres forces, i tampoc dissuadirà aquells ex-votants del PP, decebuts amb la gestió del Govern en altres àmbits apart del cultural. Un gest més espectacular que constructiu, però, per sort o per desgràcia, això no li manlleva eficàcia. Quanta? ja ho veurem.

Comentaris

  1. Janer

    Espero que no et molesti, però t´he mencionat al meu blog.
    Si no ho veus bé, o vols canviar qualque cosa, digue´m-ho, d´acord?

    Gràcies

    Daniel | 18/04/2007, 14:14
  2. RE. Janer

    Per descomptat, Daniel: aquest és un blog públic. Favor que em fas :-)

    Manel | 18/04/2007, 19:57
  3. Xenoa

    M'han dit que Xenoa podria ser l'encarregada de Cultura en el Consell Insular i que és un fitxatge estrella que treurà Maria Antònia Munar en el darrer moment.Pels indecisos mediàtics

    Pepa Montoliu | 20/04/2007, 01:02
  4. fitxatges

    Munar pot tenir molts de defectes, fins i tot ser frívola de tant en tant, però a l´hora de la veritat juga fort i en clau de país, i els seus fitxatges no han esta mediàtics, sinó pesos pesants del nacionalisme mallorquí d´avui: en mateu crespí, del PSM (Entesa), i en Josep Melià, que encara que sigui d´UM, se´l pot considerar com a fitxat de nou donada la distància que el separava de la cúpula uemita. A Mallorca encara hi ha esperança!

    manacio | 22/04/2007, 23:56
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS