Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Mateu Crespí, el Tercer Espai i Canàries

maiorica | 24 Abril, 2007 22:46

La notícia de la incorporació de Mateu Crespí a la llista de UM és, al meu entendre, una precipitació dels esdeveniments i confiar-ho tot a una hipotètica sort electoral que deixaria la correlació de forces tal com està. A més, és una jugada massa individualista respecte als escindits del PSM que encara es troben amb una Entesa en bressol, i que havien acordat presentar-se únicament dins l'àmbit municipal.

Potser per a Crespí el projecte de UM sigui engrescador, totalment lícit ja que és una formació nacionalista mallorquina i l'única que ha pogut governar als darrers anys. No obstant, és una formació adulterada i força corrompuda per dotze anys de govern, i no em refereixo a casos de corrupció interna. M'explico.

UM ha teixit, voluntària o involuntàriament, una xarxa d'interessos, clientelismes, militàncies interessades i votants captius gràcies a la seva gestió al Consell de Mallorca, i tot això sent la quarta força política de la illa. És a dir: no són tots els que estan, UM està sobredimensionada. Si després dels comicis del 27 de maig UM perd la capacitat de ser clau al Govern i no pot mantenir-se al Consell (on sembla clar que no guanyarà per vots!), deixarà de tocar poder. I llavors assistirem a un reguitzell de fugues, renúncies, baixes de militants, pèrdua de presència institucional i als mitjans de comunicació, reducció d'ingressos, i més d'un líder destacat d'aquesta UM marxarà a altres forces per "diferències de projecte" anant a parar (després d'un prudent parèntesi) a una altra força política que, casualment, governi. Sovint, el PP.

Per això el gest de Crespí em sembla precipitat. No pel seu desig de continuar a la política activa a través d'una força nacionalista, sinó perquè aquest partit està força desnaturalitzat després de tres legislatures de govern i difícilment representa allò que ell desitja. Ara per ara representa molt més del que és realment: sense el Consell, UM només té mitja dotzena de municipis on governa o fa coalició (si els conserva). Tard o d'hora passarà una etapa de travessia del desert, de purgatori, on es quedaran els realment lleials a la idea de UM. I serà dur veure una UM magre; però real.

Hauria sigut millor esperar a després de les eleccions, ja que ara més d'un interpretarà aquest gest com deslleial als seus companys d'Entesa, massa individualista, i assentidor del pacte PP-UM (tot i haver acabat d'arribar).

De totes maneres, una crisi de UM portaria a un inici de veritable definició del denominat Tercer Espai a les Illes: una força nacionalista enfront de PP i PSOE, capaç de vertebrar una força representativa i de govern. El Bloc ha sigut una idea difícil i convulsa (senyal de que alguna cosa removia), que amb temps podria culminar exitosament si UM deixa la seva posició artificialment dominant i, de igual a igual, inicia conversacions amb les forces del Bloc i Entesa.

Inclús EU, amb la nova denominació de Alternativa, sembla redefinir-se i iniciar el camí que encetà l'antic PSUC creant IC-V a Catalunya com una combinació de socialisme - ecologisme - nacionalisme moderat, i que tan bons resultats està donant allà.

Autonomies com Canàries o Galícia no han aconseguit mai tenir una representació regular i estable a Madrid fins que les seves diferents forces regionalistes no s'han posat d'acord per unir-se en una coalició de partits, independentment dels seus posicionaments esquerrans o dretans, regionalistes o sobiranistes. A l'Aragó han governat intermitentment, però tenen un espai consolidat gràcies al PAR i CHA. El resultat, un èxit institucional i representatiu. A Catalunya o Euskadi no és necessari aquest consens, doncs el nacionalisme ja té tradició de majoria i de govern, suficient per oferir més d'una opció electoral. I a altres, llocs, com Andalusia o València, fracassen cíclicament malgrat el seu potencial.

Aquí la diversitat de forces nacionalistes no es pot afrontar fins que hagi almenys una força dominant o de gran representativitat. Si UM fos CiU o el PNB, si el PSM fos l'actual ERC de Catalunya o el BNG, no caldria parlar de consensos urgents. Si UM passa pel purgatori de no pintar res després de les eleccions, potser es desembossi un procés aturat per mantenir el lideratge del nacionalisme i del poder alhora.

Exemples com Coalición Canaria (CC) haurien de ser tinguts molt en compte, apart de tractar-se d'una altra comunitat també insular. Després de passar anys de democràcia amb fragmentació entre les seves forces regionalistes que aconseguien representacions testimonials al parlament canari, Congrés o Senat (recordem AIC al Congrés, o AM al Senat), el sorgiment de Coalición Canaria suposà aconseguir governar la seva comunitat i tenir grup estable al Congrés i al Senat. Molt exemplificatiu és el fet de vèncer les particularitats (enteses com a rivalitats veïnals) illenques per formar una única força, no exempta de crisis cícliques normals donada la seva heterogeneïtat.

Aquí només se'n parla de nacionalisme mallorquí. I del balear? i del pitiús? i del illenc (si realment existeixen amb un mínim pes)? anant cada illa al seu aire, mai es farà res. En Crespí no ha volgut esperar, veurem si els demés han sabut esperar o no han sabut guanyar-se la vida. Novament, la clau radica en UM. Inclús pels eivissencs o menorquins.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS