Majorment Catatònic

Avui, amunt a les 7:30 hores. Tinc curs pels matins, de les 8:30 a 14:30. Torno a arribar tard, pel camí faig un tallat per despertar-me del tot. A peu, que és més barat, i vint minuts de marxa no van gens malament pel cos. Agafo la premsa gratuïta pel camí, un euro que m'estalvio. El Diari ADN m'entreté informant-me de les notícies del dia, el Bon Dia Mallorca fa el panflet pepero de sempre, de mala qualitat (el panflet i el paper).

Com sempre, arribo tard. M'excuso, tinc una entrevista de feina al dia següent. Sort de l'esmorzar, que em desperta una mica. Surto abans d'hora, ja que a la UIB hi ha un cicle de debats de polítics pel qual em podrien donar un crèdit de formació, almenys pel currículum m'anirà bé. Que me'l puntuin a les llistes d'interins ja depén d'altres. Avorridíssims els monòlegs paral·lels i per a lelos, vaig firmar i a respirar afora. Sort que va venir el del PP, em varen dir: abans d'enviar algú volien saber qui vindria dels altres partits. Fou el més agre de tots. Visca la democràcia. Perdó, l'arrogància.

Faig una mica de temps, i em recordo que a les dues tinc el curs de tarda fins les set. Sort que el metro es gratis. Em compro unes patates al Kentucky (bé, les vaig agafar d'una safata, quin desperdici de qui les va deixar allà). Arribo gairebé una hora tard, amb l'estòmac mig buit i amb una son tremenda. A les quatre fem el cafè, jo vaig aprofitar per dinar. Llegeixo els diaris de pagament. Avui no estic d'humor per encaixar segons què, així que avui no miro El Mundo. Tornem a classe, he aprés a mantenir el cap dret mentres em dormo. Faig les feines del curs en un moment d'inspiració i vigília afortunada, la resta a mirar per internet.

Un quart d'hora abans d'acabar, torno a excusar-me per marxar: una altra conferència a la UIB, en Jaume Santandreu recità algunes glosses de collita pròpia. Això m'anima, i inclús em desperta. La gent riu, jo també. Hi ha complicitat. Firmo l'assistència, respiro tranquil: només em falta una assistència més per aconseguir els 2'5 crèdits de formació.

Arribo a casa, són les 21 hores passades. Més d'onze hores fora de casa, un dia més esgotat física i mentalment. Sóc jove i me mantinc bé, sort d'això. Miro més cursos del SOIB, per si de cas. També, a l'ICE, el Servei de Informació de la UIB, Caixaforum, Centre cultural Sa Nostra... qualsevol titulació anirà bé per engrandir currículum. Miro pàgina del CAIB. M'he tret el nivell C, i el D, ara em presentaré al E. El curs del matí són 380 hores, el de la tarda 200. Ja he fet tres cursos abans de gran duració. Dels petits, ja ni me'n recordo quants porto. Demà tinc entrevista de feina, veurem què tal.

Tinc pendent un estudi d'un edifici emblemàtic de Palma per gust, però no trobo temps ni forces. I sortir de Ciutat (no tenir cotxe ho dificulta). I em presento a oposicions... hauria d'estudiar. Quan? I si em surt feina...quan estudiaré? espero almenys acabar els cursets, el del matí el tinc gairebé enfilat. Només em falten les pràctiques. Ah, i tinc fet un doctorat. I un esbós de llibre al calaix que potser un dia reprengui. Tot i això, sóc bàsicament feliç amb quatre coses, una habitació i un bloc.

Tanmateix, avui estic fluix. Per què analitzar l'actualitat? per què suggerir idees als polítics que em semblen necessàries i òbvies? de totes maneres, m'oblidaran si alguna vegada m'han tingut en compte. Algun no sembla polític sinó persona, tot sigui dit. Potser fins i tot faci algun amic, però no demanaré favors, que no sóc d'aquí. Avui no toca escriure i reescriure textos, explicar, raonar, ser pedagògic i aclaridor. Avui toca abandonar-se al buit momentani del aturat sense horitzó a curt termini, a qui sols li queda el recurs de realitzar-se pensant. I gratis. Tampoc tinc vicis (apart del inconfessable). Si de cas, sospirar.

Almenys ni tinc temps de pensar en que m'agraden molt les noies, recordo especialment una (avui per un moment em semblava veure-la, mig somiador, amb el cap rapat ella) i em recorda la vessant agredolça de cadascun dels cursos: conèixer gent que arriba i passa com els trens que mai retornen. Cap tren m'acull de moment. Només tinc els companys de pis, i un petit ratolí blanquet que vaig trobar miraculosament viu a prop casa meva. M'agrada mirar-lo mentres m'adormo. Si no escric en una temporada, sempre és bo pensar que deu ser per una raó millor que arreglar-li la vida als polítics de torn. Deu ser cert que la falta d'estima omple els bars. I les pàgines dels blocs, darrerament també.

A veure si puc recuperar una mica de son, mentres el ratolinet corre a la rodeta. Bona nit a tots.