Majorment Catatònic

Mallorca és una de les àrees geogràfiques amb major oferta de premsa gratuïta de tota Espanya, i possiblement sigui la capdavantera segons la seva superfície i densitat de població.

Les associacions de premsa gratuïta així ho mostren. A la AEPG (Asociación española de la prensa gratuita) tenim registrades sis publicacions d'àmbit local. I a la ACPG (Associació catalana de la premsa gratuïta) tenim els grans diaris gratuïts de tirada a les grans poblacions mallorquines: Metro, Que!, ADN i Bon Dia.

Metro és el més antic de tots. Està publicat pel grup Metro International SA, que edita aquest diari a més de 20 països. Té l'inconvenient de ser un diari d'edició única a tota Espanya, sense seccions locals, i per tant molt poc pròxim a la nostra realitat quotidiana.

Es composa bàsicament de notes de premsa, sobretot extretes de Agencia Efe i Europa Press, i en menor proporció de articles de redacció pels temes d'actualitat. És molt generalista, i es limita a plasmar l'actualitat a nivell nacional i internacional de manera concisa i breu, ideal pels qui volen una lectura ràpida i informal. Les seves seccions són molt clares, i segueixen l'estàndar habitual. Recentment han reformat la seva pàgina web, fent-la molt més completa i funcional. Metro es distribueix en més de 50 localitats espanyoles.

Que! està publicat pel grup espanyol Factoría de Información SA. També es nodreix de notes de premsa breus, ideals per a lectures ràpides sense aturar-se en detalls o reflexions; però a diferència de Metro, gaudeix de redaccions locals que li permeten oferir notícies a nivell de Mallorca. També es caracteritza en general per cercar notícies curioses, anecdòtiques i inclús estranyes.

Fruit d'això és la seva portada, caracteritzada per titulars certament curiosos i llampants, ideals per als lectors que cerquen una lectura de l'actualitat amena i lleugera. Qué! es vol diferenciar per comptar a través de la web de la opinió dels lectors, on aquests parlen lliurement. En realitat és poc operativa, ja que és el diari qui escull els textos que apareixen, a la publicació impresa només abasta una pàgina, i aquesta sovint apareix sensiblement mermada per la publicitat que inclús a vegades la fa desaparèixer. Actualment es distribueix a una quinzena de ciutats espanyoles.

ADN és molt més recent, ja que fa poc més d'un any que es publica a Mallorca. Està publicat per la societat editorial Editorial Página Cero SA, que està coparticipada per diversos grups editorials com el Grup Planeta, apart d'altres grups editorials locals d'àmbit espanyol com el Grup Serra. A diferència dels altres dos diaris, ADN és un "equivalent paral·lel" de la premsa de pagament: es publica a una quinzena de ciutats, allà on els diversos grups editorials ja publiquen diaris de pagament.

Degut d'això, el diari segueix el format típic dels diaris convencionals amb seccions molt ben delimitades i estructurades. Combina les notícies breus (notes de premsa) amb altres més desenvolupades, i una proporció important de notícies de l'equip de redacció local. Això fa que les notícies d'àmbit local estiguin molt presents i ben redactades. També incorpora articles d'opinió (d'àmbit nacional), cartes als lectors, reportatges, enquestes, i monogràfics. La seva edició és de gran qualitat (tipografia i paper), i és ideal per a lectors que busquen tant una repassada superficial com pels que volen una lectura més en profunditat i amb temps. La seva línia editorial és molt oberta, bàsicament informativa, destacant algun tema d'actualitat o d'interès públic. A diferència de Que! i Metro, té alguns continguts en català, tant de col·laboracions dels lectors com d'articles locals.

Bon Dia Mallorca està publicat per Publicaciones Part Forana, i també és de naixement molt recent, ja que sorgí molt poc després de ADN. Inicialment la seva publicació fou de tres números a la setmana, i actualment surt diàriament. A diferència dels altres diaris, està publicat per un grup editorial exclusivament mallorquí; tot i això, està íntegrament escrit en castellà. Els continguts són totalment locals, ja que no hi han notícies d'àmbit estatal o internacional. Escassegen les notes de premsa, ja que gairebé tot ve de la redacció del diari.

La línia editorial del diari és molt política i pro governamental, ja que el diari és una narració permanent de les realitzacions aconseguides pel Govern i per l'Ajuntament de Palma i dels seus governants, donant una visió en clau permanentment positiva i sense lloc a visions crítiques o alternatives. Pot dir-se que Bon Dia és el braç publicitari del partit que governa dins la premsa gratuïta, on les columnes d'opinió solen ser una oberta lloa als governants i una crítica al Consell i a l'oposició (si apareixen, doncs el més normal és que ni se'ls mencioni). La participació dels lectors és escassa, reduïda a les cartes al director, on sempre surten els mateixos escrivint i coincidint amb la línia editorial. La pàgina web està en obres des de fa més d'un any, i la qualitat (paper i tipografia) de la publicació és deficient. En conjunt, el valor del diari és més propagandístic que informatiu o periodístic, degut als més que probables vincles del grup editorial amb el poder (polítics o financers), que el converteixen en el seu portaveu permanent.

Només esmentar anecdòticament que el diari degà de la premsa gratuïta a Espanya, 20minutos, encara no ha arribat a les nostres illes. És l'únic dels grans diaris que (encara) no està present.

Finalment, a nivell de Palma trobaríem altres publicacions gratuïtes més específiques. Jo, dins el meu criteri, les dividiria en dos grups:

Les publicacions per a immigrants com Baleares sin Fronteras, Pacto Andino o Cono Sur, publicades pels col·lectius d'immigrants residents a Palma, fonamentalment llatinoamericans. Solen tenir continguts útils pels nouvinguts, d'articulació social i suport entre ells. En conjunt, notícies d'interès particular i de suport mutu. El llenguatge és el característic dels països de procedència, i es poden trobar només en aquells barris on aquests col·lectius són més nombrosos degut a que el seu tiratge és molt limitat.

I aquelles publicacions locals subvencionades, com Fepae, o la més recent Palma el Periódico. Totes dues publicacions estan editades per Islas Baleares Comunicación SL, i la seva missió és la mateixa que Bon Dia Mallorca, però a nivell urbà: informació propagandística pro Ajuntament de Palma i Govern, ignorant qualsevol visió alternativa.

Fepae agrupa a associacions de veïns de Palma; però gairebé no es fa ressò dels problemes i deficiències dels barris dins els seus continguts, sinó que sol publicar entrevistes a regidors, consellers o candidats a batlies del PP, amb un ampli suport fotogràfic. Palma el periódico és una publicació mensual de sorgiment molt recent, i té un equip editorial hereu de la primera. En tots dos casos, els seus equips de redacció són els responsables dels continguts, amb una participació veïnal o ciutadana directa mínima, i escrit íntegrament en castellà.

Així mateix, els seus continguts són articles-pamflet permanent en favor dels governants populars, i gairebé no val la pena ni esmentar-los com a diaris. Només val la pena destacar-los pels vincles gens clars que podrien tenir aquests grups de comunicació amb els poders polítics, i el perill que se'n beneficiïn de recursos o subvencions públiques.

Aquesta és una visió molt superficial del panorama de la premsa gratuïta a Mallorca. Millorable, per descomptat.