Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
maiorica | 21 Maig, 2007 23:49
Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Idò, que sigui per molts d'anys.
Canviant, amb el teu permís, de tema: m'ha encantat el darrer comentari que has escrit a ''Este País se va a la Mierda''. Només has fet que dir la pura realitat, jo no ho hagués sabut fer millor. De fet (no sé si ho has vist) has aixecat ampolles entre aquells que viuen al país d' ''El Mundo'': un afiliat a Noves Generacions ha arribat a dir que els d'esquerres no érem ningú per donar lliçons de tolerància i que als blogs den Grosske i en Bayona són feixisme pur i dur, mentre que un altre ha cridat a fer front a la dictadura dels ''Nazi-onalismos''… Es veu que per Palau Reial són una autèntica màquina en rentar cervells XDDDDD
Personalment m'estim més passar d'ells. Cada cop que ens hem discutit he acabat de mal humor. Fins i tot, aquesta genteta tan tolerant (segons ells) m'han arribat a dir que me'n vagi al psiquatra o, directament, a la merda, a part de titllar-me de demagog.
Esper que segueixis escrivint malgrat els 34 anys i que no et deixis amargar per segons qui.