Majorment Catatònic

Sovint ens diuen que una petita passa pot esdevenir un gran pas endavant. En el pla polític, un vot pot ser l'avantsala d'un gran canvi. En diverses ocasions un vot, un diputat o un marge molt estret de vots han permès donar via lliure a transformacions poderoses, molt més que la petita escletxa que va iniciar-les.

Un cas molt recent fou a les eleccions generals celebrades a Itàlia, on un totpoderós Silvio Berlusconi fou desbancat del poder per un marge molt estret de vots a les dues càmeres legislatives italianes. Des de fora pot semblar-nos increïble que un personatge com Berlusconi, amo d'un imperi financer i mediàtic que manejava l'estat italià com si fos la seva empresa, no caigués de manera estrepitosa; ans el contrari, amb un marge molt ajustat que gairebé li va permetre salvar-se per uns pocs milers de vots. Els canvis necessaris no es donen de manera aclaparadora, i arriben per molt poc. Per un escó. Potser per un vot.

Podríem mencionar el cas de les eleccions nord-americanes del 2000 entre George Bush i Al Gore, on un marge molt estret de vots donaren la presidència a Bush. Què hagués passat si el Tribunal Suprem nord-americà no hagués aturat el segon recompte de Florida, que mostrava un lent trasvàs de vots de Bush cap a Gore...?

O un episodi menys conegut: durant el període revolucionari a França, l'Assemblea Nacional va debatre si executar o mantenir empresonat al rei Lluís XVI de França. S'imposà l'execució per 361 vots a 360. El Duc Lluís Felip d'Orleans, noble i parent llunyà del rei, votà... a favor. Qui ho diria.

O els 37 vots que han permés a la coalició d'esquerres guanyar el Consell d'Eivissa enfront el PP, amb 7 diputats a 6. Un tretzè diputat que ha valgut 37 vots, i tot un govern insular.

Aquesta circumstància es dona ara a les Illes Balears de manera generalitzada. Tant al Govern, com als consells insulars, com a Ciutat de Mallorca, el partit més votat s'ha quedat a un escó de la majoria. I a tot arreu, la resta de forces s'uneixen per governar aquestes institucions. Un escó, un vot, decideix el color polític de totes aquestes institucions tal com fa quatre anys succeí, però aleshores a favor del partit majoritari.

En uns casos, un escó pot ser el començament d'un govern feble sobre la corda fluixa d'una aritmètica implacable, que no perdona cap baixa ni badades dins el grup governant, més encara si l'oposició és una pinya implacable que no dona treva. Però també un escó pot ser l'inici d'una nova època, on a partir d'una petita escletxa es pot anar fent forat i consolidar posicions. Una majoria numèrica per un vot és, al cap i a la fi, majoria. On una oposició ferma pot anar esmicolant-se si el bloc majoritari demostra gran fermesa dins la seva heterogeneïtat.

Un vot dóna i treu majories. Però l'amplitud del seu pes pot anar molt més enllà de promoure un manteniment o un canvi de govern. La seva vàlua va molt més enllà dels números. Un vot propicià que la França revolucionària iniciés un camí sense retorn. Un estat convertí a Bush en president. Uns pocs vots derrotaren Berlusconi.

I un escó va fer a en Matas president, tal com ara un escó el pot fer fora. Tan legal és el primer com el segon cas, fins que la llei electoral digui el contrari. Fins ara són els parlaments o consistoris resultants de la voluntat dels electors els que després escullen als nostres governants, d'acord amb els percentatges de vot que representen. A ells els pertoca, i és la llei que tenim. Imperfecte, però potser la menys dolenta.

Avui, Aina Calvo serà batlessa de Palma amb 15 vots a favor i 14 en contra. La mateixa proporció que li va servir a Catalina Cirer l'any 2003, ara es torna en contra seva. Un regidor, un vot. La democràcia.