Majorment Catatònic

Avui a Mallorca Confidencial hi ha una notícia que no és primeríssima plana; però al meu entendre, és de suma gravetat a nivell periodístic i comunicatiu. Una notícia que posa en evidència la gradual perversió i corrupció que pateixen els mitjans de comunicació sorgits en els darrers anys a les nostres illes, tant pel seu poder aparent poder, com per la seva fragilitat real davant d'interessos obscens i aliens del servei públic.

Empiezan los despidos en Libertad Balear

Uno de los múltiples medios nacidos al único amparo económico y al servicio del Govern del Partido Popular, Libertad Balear y su agencia "Balear de noticias", empieza a resentirse del cambio político, sin que tan siquiera el nuevo Govern del Canvi haya tomado posesión de sus cargos. De hecho ya se ha advertido a los trabajadores de posibles retrasos de meses en los pagos de nóminas e incluso ya ha habido algún despido.

Es sólo el comienzo de la debacle económica en la que otros medios de la mismas características pueden caer: Bon Dia, Part Forana... e incluso alguna TV local.

El SPIB está alertado sobre este tema, deberá estar ojo avizor, para que estos medios estén a la altura de las circustáncias y cumplan con sus obligaciones contractuales con y para sus trabajadores.

Apart del drama personal que suposa que un col·lectiu de treballadors es quedi sense feina, és depriment veure com pot caure tan baix el món dels mitjans de comunicació com a resultat d'una connivència d'altes esferes amb una gestió de govern clientelista i manipuladora. Molt trist és veure com un canvi de govern posa en la corda fluixa la supervivència de mitjans de comunicació sencers, que ni tan sols esperen a veure el talant dels nous governants, perquè ja no mantenen la seva raó de ser: el poder que els fomenta i els promou.

Podrà dir-se que els grans grups mediàtics espanyols (llegeixi's PRISA o Grupo Zeta) també fan això, i no seré jo qui ho negui. Però aquests grups sobreviuen amb els canvis de govern, i tenen un funcionament autònom dels ressorts de poder. Tal vegada canviïn línies editorials o directors; però no desapareixeran. En canvi, aquí han sorgit nous mitjans com bolets a l'empar del govern. Inclús amb l'arribada de la TDT (televisió digital) encara n'arribaven de nous... concedits polèmicament a grups afins a l'ideari del govern sortint, cinc dies abans de les eleccions.

I què succeirà ara? tenim un mitjà que, sense un govern del color que li interessava per sobreviure (ja sigui per raó ideològica o econòmica), ja ha decidit plegar. On queden els ideals dels seus responsables? els seus propòsits de servei, de informació completa i veraç, de promoure una sèrie de valors com la coherència i la veritat, la cultura... i la llibertat? tot es reduïa a fer caixa al caliu del poder amic? si no toquen poder s'acaben els ideals, i tothom al carrer? aquesta és la seva llibertat?

Sovint he criticat publicacions gratuïtes com Bon Dia Mallorca, Fepae o Palma el Periódico amb duresa, perquè segons el meu criteri no aporten res de nou, tenen un finançament opac, i fan una propaganda governamental disfressada de informació de manera descarada i vergonyosa (apart d'una qualitat periodística pèssima). Però ningú veia això?

D'on surten aquests grups editorials fantasma, capaços de bastir del no res publicacions d'abast insular? Què passarà ara amb altres portals com Mallorcadiario, Baleares Actualidad, o el circense Baleares Liberal? També es desinflaran al veure que la mamella tanca l'aixeta i no tenen la llibertat que esperaven? Quant de temps trigaran a desapareixer? mesos, setmanes, dies...?

Tot plegat, es tractava de fer diners a costa de vendre informació. Ni les formes guarden.

Només em quedaria el consol de veure al carrer a na Beatriz Díez Mayans, poltronista del Bon Dia Mallorca, treballant de veres com a periodista si en sap. Deixaria de dir mamonades de nena remilgada. Avui escrivia: "Aunque ya me aburre soberanamente, no me queda otra opción que hablar del tema." (llegiu-lo amb to "pijo", i nasalitzant les vocals), en referència al tema pactes.

Mira, nena: ningú t'obliga, és la teva columna. Si no t'agrada, parla d'altres coses. Si estàs avorrida, a ningú li importa. I si et sents agobiada, deixa la feina a un periodista amb més vocació. COÑO!

M'he quedat a gust. Estic tip de tant paràsit.