Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Un Pacte pel Senat

maiorica | 16 Juliol, 2007 22:51

A les eleccions generals del 2004 el PSOE va guanyar per majoria simple, amb un milió de vots i 15 diputats més que el PP. No dic res que ningú no conegui. Però molt poca gent va reparar en un fet que podria haver suposat tot un terratrèmol per a la vida política de l'Estat (i més encara del que vivim quotidianament).

Al contrari del que va passar a tots els comicis legislatius anteriors, al Senat el partit guanyador no fou qui guanyà al Congrés: fou el PP, qui a més va quedar-se a tan sols tres senadors de la majoria absoluta. 

Això es deu a la peculiar llei electoral que impera a la Cambra Alta, que apart de regir-se per circunscripcions provincials, res té en comú amb la del Congrés: totes les províncies tenen 4 senadors, sigui quina sigui la seva població. Només les illes, i les ciutats de Ceuta i Melilla, són l'excepció. A més, una part dels senadors són designats pels governs autonòmics (39 del total de 247). Resultat d'això: en 2004, el PP va guanyar a un nombre major de províncies i va obtenir una representativitat molt superior comparada amb el seu número de votants.

Amb tot, el Senat està molt lluny de ser una cambra de representació territorial. Primer, perquè els senadors s'escullen per províncies i no per autonomies. Segon, per l'enorme desigualtat que suposa atribuir 4 senadors a províncies tan dispars com Madrid (6 milions d'habitants) i Soria (38 mil), per exemple. I tercer, perquè a hores d'ara és un simple tràmit de les decissions del poder legislatiu decidides al Congrés.

El Senat no aporta quasi res... però sí podria ser un obstacle considerable. Pensem-hi: què hauria passat si l'any 2004, el PP hagués aconseguit la majoria absoluta al Senat en solitari o mitjançant algun pacte? tota la legislatura s'hauria convertit en un caos, amb un contrapoder (o antipoder) del Senat, dinamitant tota la tasca legislativa del Congrés.

La desencertada línia política del PP estatal ha mantingut la seva solitud total, i que es donessin majories diferents al Congrés i al Senat... però va faltar molt poc. I res indica que això no pugui donar-se el 2008.

Per això, a escala balear seria molt adequat aconseguir una mena d'entesa de tots els partits de l'actual Pacte de govern per concòrrer units al Senat. No és un fet tan esbojarrat, ja que és compatible amb altres tipus d'aliances a les llistes del Congrés. I al tractar-se d'unes candidatures que sempre queden en segon pla, generaria menys conflictes a l'hora de debatre la seva viabilitat.

Al 2004, el PP va treure 4 senadors (2 Mallorca, un Menorca i un Eivissa-Formentera) i el PSOE un (Mallorca). Pot capgirar-se la situació, de 4-1 a 1-4? i tant que sí.

Retornant al cas català que tan bé recordo, allà existeix l'Entesa Catalana de Progrés des de l'any 2000. Consisteix en una aliança dels quatre partits d'esquerra catalans a les llistes del Senat (mentres al Congrés cadascun va per separat), que des de la seva creació ha sigut un èxit total: tant al 2000 com al 2004, els seus 12 candidats sempre han estat escollits (tres per cadascuna de les quatre províncies). Per separat, només n'obtenien 6 i tots pel PSC. De fet, fou un altre precedent del Tripartit que governaria la Generalitat des de 2003.

Aquesta entesa balear al Senat podria assolir tres factors importantíssims. Primer, propiciar l'entrada directa de forces nacionalistes com UM o el PSM sense passar per la designació autonòmica. Segon, fer real la possibilitat de crear un grup propi representatiu de les illes: l'Entesa catalana funciona com a grup independent, inclús els senadors socialistes formen part d'ella i no del PSOE. I tercer, potser la majoria absoluta del PP al Senat es decideixi per molt poc, un senador amunt o avall. Les Illes podrien fer de jutge.

Novament, protagonistes a la vida política espanyola. Penseu-ho, sexapartistes.

PD: després de les eleccions del 2008, el Govern haurà de designar un altre senador de designació autonòmica, doncs al superar el milió d'habitants a la comunitat ja li corresponen dos (un per llei, i un altre per cada milio d'habitants). A quí li tocarà? 

Comentaris

  1. Eleccions i Senat

    De cara a les mal dites eleccions generals de l'any que ve, segurament el més pràctic pels nacionalistes per tal d'obtenir representació seria pactar tant amb el PSOE tant al Congrés com al Senat. Després els representants del PSOE anirien a parar al Grup Parlamentari Socialista i els nacionalistes al mixt. El problema que li veig és de caire ideològic (haurien de votar sempre amb el PSOE? Com farien un programa conjunt?) i, sobretot, del que vulgarment es diuen "cadiretes" (Com es distribuïrien els llocs de sortida? Fins a quin punt estaria disposat el PSOE a cedir lloc a la gent del Bloc o d'UM?).

    D'una Entesa Balear de Progrés l'inconvenient que li veig és com s'adequaria el discurs del PSOE amb els del Bloc o d'UM, perquè hem pogut veure com els senadors d'ERC de l'Entesa han hagut d'acceptar implícitament el discurs del PSC en quant a l'Espanya plural i com han hagut de fer acrobàcies per conciliar el sentit del vot amb el de la resta socis.

    Una cosa que no he entès és perquè retreus al Senat espanyol que designi 4 senadors per província independentment de la seva grandària o perquè els senadors s'han d'escollir per autonomies. Al Senat dels EUA, que sí que és una autèntica cambra de representació territorial, cada Estat elegeix dos senadors independentment de la grandària. Potser sigui el millor per a garantir que tots siguin escoltats i tenguts en compte, ja que en cada Estat, per petit o gran que sigui, hi viuen ciutadans de ple dret. I al Bundesrat alemany, que també és una cambra de representació territorial, els membres són membres dels Landtag o Parlaments estatals encapçalats pel ministre-president corresponent. Com una cimera de la UE. Un autèntic model federal on les decisions es prenen de baix a dalt i no viceversa.

    Tanmateix estic d'acord amb tu que el Senat necessita una reforma integral, i no em referesc a l'edifici. Fins i tot el PP està disposat a recolzar la reforma. El que passa és que mai es decideixen.

    Per cert, crec que el segon senador de designació autonòmica correspondrà al PSOE, ja que em penso que al Pacte de govern està previst que els socialistes deixaven el primer senador al Bloc a canvi de quedar-se ells el segon. Els interessa per tal de tenir major poder al Senat i, en conseqüència, al govern d'Espanya.

    Joan | 17/07/2007, 22:58
  2. reformes politiques de calat

    Bones, m'apunt a la polèmica.
    Res a dir envers a una potencial aliança de les forces que recolzen el "govern pel canvi de les Balears", per tal de "evitar" una majoria del PP. Però em sembla que parlant del Com ens oblidam del Què: molt bé, ja tenim una plataforma pel Senat d'esquerres i jo deman per a fer què?. ¿Per impulsar un canvi de la llei del Senat?. Des de ja manifest que crec necessària la reforma del Senat perquè sigui una cambra territorial on es podrien dirimir molts conflictes plantetjats al Tribunal Constitucional, veritablement saturat de conflictes territorials, però el que es de veres necessari es modificar la Constitució Espanyola del 78, perquè estigui més d'acord amb la realitat de l'estat plurinacional que som. No sé si jo ho veuré això, però el que vull dir es que ens falta una perspectiva comú a llarg plaç, i una priorització de temes a treballar.
    Naturalment, aïllant al partit més votat de les institucions no anem enlloc. Tan sols veig que es fomenta una radicalització del discurs que no vull pensar que pot fer entre els votants radicals, frustrats, ...
    Dit això, crec que el PSOE té una altra feina a banda de tenir cura dels petits partits minoritaris que li permeten governar: té la necessitat de fer tornar al món civilitzat al PP, que està desbarrant amb en Rajoy al cap, i restaurar un equilibri necessari per a l'estabilitat de la democràcia. Governar és governar, no fer oposició de l'oposició. Prendre decisions i iniciatives. Programes, accions... no "conspiracions". I crec que això és el més necessari per a què triomfi una plataforma sèria que representi a les Illes.

    wikitoria | 18/07/2007, 14:24
  3. Re: reformes politiques de calat

    Estic d'acord amb el que dius, i inclús podria ser molt saludable per a la democràcia espanyola que els partits majoritaris fossin diferents a les dues cambres, i així evitar el "rodillo" de les majories tant de sociates com de peperos.

    En tot cas, evitar la majoria absoluta del PP és necessari en aquests moments. Perquè em refereixo a "aquest PP", el dels Acebes, Zaplana, Aznar i altres. Un PP moderat i constructiu seria fantàstic, i em plantejaria votar-lo si així fos.

    Fa 20 anys, Fraga deixava de ser líder del PP. Sortí escollit Hernández-Mancha, un breu parèntesi al nou retorn de Fraga i la refundació amb Aznar al capdavant; la resta ja ho sabem.
    L'altre candidat era Herrero de Miñón, avui contertuli radiofònic a la SER, home pensador, dialogant i tranquil. Potser el PP de Miñon hauria estat una altra cosa, pel PP i per Espanya... ara tenen un "pensador" com Acebes; els compadeixo. Enteneu el meu parer?

    Manel | 18/07/2007, 17:50
  4. politiques de calat

    I tant que entenc el teu parer. Avui he vist una entrevista amb Llum Barrera, l'actriu alcudienca, qui en un moment ha fet el comentari que els "tres sudamericanos" amb tots els respectes per aquest grup musical, doncs que aquest trio (acebes, zaplana, rajoy)"fa molta nosa fins i tot al seu propi partit, al PP". Hi estic d'acord. I es ver el que dius dels succesius relleus a la direcció del PP: Hernández Mancha, Jorge Vestringe, Herrero de Miñón (pare de la Constitució per a la Transició de 1978, si no vaig errada) Cristòfol Soler (a les Balears), Rodrigo Rato. Gent de discurs moderat, més concretament plural, dialogant. La veritat. Personalment esper que en el PP de les Balears no s'enterri la crisi que hi ha, perquè de ser-hi, hi és. Hi ha d'haver-hi un espai polític a les Illes i a l'Estat Espanyol per a les persones que pensam que l'Estat no ens ha de resoldre tots els problemes, que la societat ha d'estar educada, articulada i cohesionada, no fracturada. Que es pot creure en la iniciativa privada sense fomentar l'especulació. Sa veritat. Es molt depriment tenir set d'aquest discurs polític i veure com els que l'haurien de defensar s'omplen la boca d'intolerància i manca de maduresa democràtica.
    Bé, en definitiva. Tenim dos fronts oberts: l'"Entesa Balear" d'una banda, que té l'obligació de governar, i que té moltes possiblitats per al 2008. I el debat intern al PP Balear. Esper que n'hi hagui. De moment em sembla que d'això darrer de moment res. I me sap molt de greu.

    wikitoria | 18/07/2007, 19:28
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS