Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

El Jueves, Polanco i Sebastià Serra: 30 anys d'història

maiorica | 21 Juliol, 2007 21:12

Aquests darrers dies s'han donat tres fets molt diferents entre si, però amb un punt en comú: representen 30 anys de la nostra història col·lectiva.

En primer lloc, la censura (no pot dir-se d'una altra manera) de la revista satírica El Jueves a càrrec del jutge Juan del Olmo, motivat per la seva portada on sortien parodiats Felip de Borbó i la seva dona Doña Letizia. Un fet absurd, en un país on la censura ja és història. Més sabent que en aquesta revista s'han fet paròdies de la Família Reial cada setmana, a quina més enginyosa i irreverent, moltes d'elles recollides en un llibre recopilatori anomenat Tocando los Borbones, molt recomanable.

 

La diferència? potser que surti en portada i no a l'interior de la revista. O que fou objecte d'un reportatge al Aquí hay tomate de Tele 5 (programa basat en remoure merda, tot sigui dit)? potser la censura s'ha donat no pel contingut, sinó per l'"excessiva" difusió del material gràcies a la tele? això seria, apart de incoherent, absurd. A no ser que Del Olmo sigui un fan de El Jueves y hagi volgut donar-li la millor publicitat possible: la censura.

 

El Jueves és una revista satírica que es publica des de l'any 1977, i és la única que sobreviu de les moltes que nasqueren en temps de la transició. 30 anys amb nosaltres.

Segon, la mort de Jesús de Polanco, màxim dirigent del grup PRISA i propietari entre molts altres mitjans de la Cadena SER i el diari El País. Ha estat fins a la seva mort un dels homes més influents del nostre país dins el quart poder, l'únic que escollim diàriament mitjançant el zapping, el dial, o la compra de diaris, i no cada quatre anys. És conegut el seu posicionament ideològic d'esquerres, no tant per la seva aplicació dogmàtica als mitjans que controla, com pel contrast amb grups de comunicació de ideologia contrària que s'encaparraven en titllar-lo de radical, dictatorial i sectari sense fer ells cap tipus d'autocrítica. 

El País es un dels diaris més llegits i fou fundat l'any 1976, en plena transició democràtica. 30 anys amb nosaltres. 

Tercer, el nomenament de Sebastià Serra com a nou president del Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), en substitució de Gabriel Janer Manila. Serra fou militant i dirigent històric del PSM (tenia el carnet d'afiliat número 1), però s'havia retirat de la primera línia política els darrers anys, disconforme amb el rumb que duia la seva formació. El nomenament de Serra arriba proposat per UM dins del nou Govern, i culmina la seva desvinculació del partit que ajudà a fundar l'any 1976 (crec que ja ha abandonat la militància).

   

Questions polítiques apart, Serra donarà nous aires i perspectives al IEB, incidint en camps com el món científic i la recerca. Fins ara, el IEB es centrava en aspectes més lingüístics i literaris, fruit de l'experiència de Janer Manila en aquests camps. També suposarà el relleu de Miquel Segura com coordinador general, reconegut escriptor; però periodista fortament polititzat de nul respecte a les idees i les persones amb gran facilitat per l'insult i el menyspreu, factor gens recomanable per a una institució suposadament constructiva i plural.

El PSM fou fundat l'any 1976 de la mà de Sebastià Serra i altres col·laboradors. Porta 30 anys entre nosaltres, tot i patir una crisi identitària els darrers anys de futur incert de renovació, refundació, o qui sap, fins la desaparició.

Comentaris

  1. Re: El Jueves, Polanco i Sebastià Serra: 30 anys d'història

    Sebastià Serra...Roma paga traïdors???????

    tianet | 22/07/2007, 00:15
  2. Degeneració del PSM

    La passa donada per en Sebastià Serra de sortir del PSM és la prova que aquest partit ja no té futur. Ha abandonat l'objectiu de construir un pais normal per qüestions personals dels seus dirigents. S'ha demostrat que l'opció del Bloc per part del PSM no era en clau de pais si no en clau d'ineteressos partidistes. Les cucales d'ase que duien els dirigents del PSM que només veien l'objectiu a curt termini de fer fora al PP (compartit pels que no erem partidaris del Bloc) no els deixà veure que quedaven fora de joc en el vertader objectiu de reconstuir el nostre malmenat pais (malmenat fins i tot pels que justifiquen els seus actes en la seva defensa).
    Els partits polítics no són fins en si mateixos, són heines per la construcció del pais. El PSM ja no serveix com heina per aquest objectiu.
    Una desgràcia tot plegat

    jaume | 23/07/2007, 19:11
  3. Sense el Bloc tendríem PP

    Sense el Bloc tendríem PP, i amb quatre anys més de PP poc país quedaria per salvar: la destrucció era tan accelerada, sistemàtica i despietada que poques oppcions teníem, fora de la victòria. Alguns l'hem feta possible, d'altres han fet l'impossible perquè fos impossible. El temps ens ha posat a tots en el nostre lloc. Amèn.

    O és que no ho sabeu, que la política (i el nacionalisme és política) exigeix rigor, realisme i... aliances?

    I Esquerra Unida, els Verds o Esquerra Republicana no són pitjors aliats que el PSOE: mira-ho a Navarra, per dir-ne la darrera. O repassau les votacions de la legislatura passada: les coincidències parlamentàries amb EU-Verds eren del 100%. Dividir aquest vot en nom d'alguna misteriosa essència immaculadament patriòtica hauria estat pitjor que un crim: una estupidesa. I el PP encara governaria.

    ( Quant a en Sebastià, sort, respecte i afecte: una abraçada).

    I quant al PSM i al Bloc, tranquils: ens queda un llarg recorregut. Endavant!

    Antoni Llompart | 04/08/2007, 17:35
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS