Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Els intocables Zaplana i Acebes

maiorica | 28 Juliol, 2007 23:01

La mort de Polanco m'ha fet reflexionar sobre el fet que existeixen personatges que són intocables al món periodístic. I no em refereixo a aquells "de consens" com la Família Reial, sinó a aquells que no poden ser criticats pel simple motiu de manar directa o indirectament en el mitjà en qüestió.

Amb Polanco està clar: els mitjans del Grup PRISA no li feien cap crítica, pel simple fet de ser l'amo de l'invent. Qualsevol entén que no es pot mossegar la mà que et dona de menjar. Tampoc el Grupo Zeta deia res sobre Antonio Asensio, ni el Grup Planeta sobre José Manuel Lara Bosch.

Tot i que hi han maneres d'actuar amb aquesta norma no escrita. Ja sigui amb una intel·ligent crítica col·lectiva, sense personalitzar en el mandatari del mitjà. O evitant els temes espinosos que podrien dur a criticar-lo. O fent una defensa activa i militant de qui mana. O directament adoptar una actitud de servilisme i submissió davant qui paga. 

Però Polanco, Asensio o Lara són empresaris de gran poder, caps visibles, últims responsables dels seus imperis mediàtics. Marquen directrius obertament. Gestionen empreses, no són polítics. El problema arriba quan es barregen perillosament sengles mons, i apareixen periodistes ficats a empresaris, empresaris ficats a polítics (o viceversa), i periodistes ficats a polítics. 

I fruit d'aquestes combinaciones tenim un còctel terrible, que en exclusiva pels meus dos i mig lectors d'aquest blog (jo inclós), passo a narrar-vos:

1) Periodista ficat a empresari. En principi no hauria de ser una combinació necessàriament nociva, tan sols hem de veure la participació de Luis del Olmo al grup Vocento sense que hagi canviat res. Però tenim un altre cas: Jiménez Losantos, que decideix deixar de fer de simple periodista radiofònic i escrit, i funda el diari electrònic Libertad Digital el 2000, amb l'ajuda d'altres inversors. Més endavant aconsegueix el domini accionarial de la COPE, i amplia el seu poder al món radiofònic.

2) Periodista ficat a polític. Tornem a Jiménez Losantos: la bona gestió dels mitjans que controla directament (Libertad Digital, la COPE) li permet tenir una influència major. Ja pot fer un periodisme més enllà de la informació, derivant cap a una opinió en sintonia amb les seves idees personals. Dins aquest grup també entra Pedro Jota Ramírez i el seu diari El Mundo. L'ambició personal els acabarà unint.

3) Polític ficat a empresari. El cas més escandalós (precisament perquè no es nota) és el de Eduardo Zaplana. Zaplana té contactes, amics i participacions en grups de comunicació diversos, fet que li permet entre altres coses que els mitjans en qüestió no diguin ni una paraula sobre els casos de corrupció on presuntament ha estat implicat. I que la seva activitat política gaudeixi de màniga ampla, i pugui dir tots els disbarats possibles sense que ningú critiqui ni una de les seves paraules. Ángel Acebes és un altre cas similar.

I ara ve el còctel explosiu:

4) Losantos desitja influir en política, i imposar les seves idees. Pedro Jota també. Resultat: aliança Libertad Digital-COPE-El Mundo. Tots dos introdueixen el neconservadurisme nord-americà en el seu estil periodístic. Repudiable; però rentable i eficaç.

5) Zaplana desitja augmentar el seu poder personal dins el PP. Li convenia tenir mitjans de comunicació afins amb la seva línia de pensament i on gaudís d'immunitat. La seva ambició personal és molt més gran que les seves idees polítiques, igual que Losantos i Pedro Jota. Resultat: aliança Zaplana-Losantos-Pedro Jota.

 

6) Tots ells necessiten imposar la seva línia dins el PP per poder influir políticament de manera indirecta. L'aliança permet fer una informació eficaç i adoctrinada, que va radicalitzant ideològicament el partit, especialment des de les eleccions del 14-M. Zaplana i Acebes prenen el poder dins el partit en part per la derrota electoral (que paradoxalment els afavorí), però sobretot per la feina ideologitzant dels mitjans de Losantos i Pedro Jota.

7) El PP més centrista i mitjans de comunicació de dretes moderats (diari ABC) queden arraconats o són criminalitzats. El pacte està servit: Acebes i Zaplana obren el partit al grup periodístic empresarial, a canvi de gaudir de immunitat plena.

Des de llavors, Acebes i Zaplana han gaudit d'impunitat total per dir tot allò que han volgut, malgrat les declaracions sovint delirants, agressives i insultants que han sortit de les seves boques. A la COPE, Libertad Digital o El Mundo són absolutament intocables, sagrats, la seva és paraula de Déu. Rajoy, en canvi, és criticat sense pietat (ni mesura) quan algú pensa que no actua correctament; inclús Aznar en rep alguna (tot i presidir FAES). N'hi ha prou amb saber que ni Rajoy ni Aznar tenen inversions en aquests grups de comunicació. Els socialistes i nacionalistes són directament masacrats, perquè són els dolents i perque sí. Zaplana, per sobre del bé i del mal, és intocable faci el que faci.

 

Aquesta perillosa aliança d'interessos polític-empresarials (ja és difícil saber on acaben els uns i comencen els altres) dels personatges esmentats, més uns pocs grans empresaris que han posat el capital necessari, han fet que tot el discurs polític d'un dels partits polítics més importants d'Espanya s'hagi radicalitzat i vulgaritzat de manera gravíssima. Supeditat als interessos d'uns pocs i sacrificant la salut política del PP, i per extensió de tot el país.

Resultat. Uns pocs periodistes ambiciosos i uns pocs polítics arribistes ficats a empresaris, tots ells sense escrúpols i mirant únicament pel seu benefici personal, han aconseguit assaltar la cúpula dirigent del PP i podrir la vida política d'aquest país. Estan arrossegant a milions d'espanyols a lluitar cegament per una causa que ni sabem cap a on ens duran, ni per què s'han de defensar així. Ha instal·lat la visceralitat i l'agressivitat en el seu discurs, el frentisme, la intolerància i el conspiracionisme.

El panorama polític s'ha convertit en una guerra mediàtica, on milers i milers d'espanyols de dretes sincerament democràtics i cabals han estat mobilitzats en una guerra que no arriben a entendre; però per fidelitat al seu partit duen endavant. Lluiten en un front imaginari contra uns enemics invisibles. Reben tres o quatre idees preconcebudes sobre les quals es basa el seu pensament: unitat d'Espanya, ETA, 11-M, estatuts, laïcisme, Arxiu de Salamanca, LOE, Navarra, matrimonis homosexuals, Educació per a la Ciutadania... així durant quatre anys, sense moure la seva posició. I sense una sola idea constructiva ni positiva.

I això sense comptar els interessos econòmics que hi juguen. Per exemple, la crítica duríssima de la OPA d'Endesa. Per què? pel simple fet que un dels principals accionistes de la COPE també ho era d'Endesa, i no li interessava aquesta operació. Per tant, l'interès privat d'una persona condicionava la informació emesa a milers d'oients de l'emissora, durant setmanes i setmanes, amb una campanya incessant de mobilizació popular en contra. Simplement roí. 

Mentres, els generals de la resistència s'omplen les butxaques i/o apareixen davant l'opinió pública com els garants de la democràcia i la llibertat. Arribarà un dia en que els vents de la política bufaran cap a una altre banda, i els generals deixaran els soldats peperos abandonats a la seva sort. Amb les butxaques a rebentar i la satisfacció del deure complit, buscaran altres maneres de fer democràcia (o negoci). I els pobres soldats peperos, que fidelment lluitaven pel seu partit, es veuran abandonats després de defensar una causa que desapareixerà sense explicacions. Ja no seran útils.

Almenys aquell dia haurem despertat d'aquest mal son. Perquè tots estem perdent anys preciosos, malvivint aquesta atmosfera política. Menys Acebes, Zaplana, Losantos, Pedro Jota i quatre o cinc grans capitalistes més, satisfets del deure complit amb la pàtria i la professió, sospitosament confosos amb el benefici personal i sobretot econòmic. Satisfets i complaguts, mentres les bufetades se les donen els demés: passi el que passi, ja han guanyat. Perdem els ciutadans; però que ens bombin.

Més enllà de posicionaments esquerra-dreta i de l'actualitat política, és un tema que costa molt analitzar amb distància. En bona part, perquè gairebé tots els mitjans de comunicació formen part d'aquest equilibri de forces.

Comentaris

  1. Gràcies

    Magnífic! Un article amb contingut, clarificador i de lectura fàcil .

    Les "incrustracions" multimèdia molt encertades.

    Gràcies Manel

    J | 29/07/2007, 11:40
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS