Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Un mallorquí a Hollywood

maiorica | 11 Setembre, 2007 23:36

Fortunio Bonanova (1895-1969) fou el cas paradigmàtic d'emigrant mallorquí, que triomfà als Estats Units com actor de Hollywood. Tot i això, la seva figura és desconeguda per gairebé tothom a les Illes, a la vegada que les escasses referències que tenim eclipsen altres facetes de la seva carrera.

Fortunio Bonanova 

Josep Lluís Moll va néixer a Palma. Als seus inicis artístics va canviar el seu nom pel de Fortunio Bonanova, per la seva ànsia de fer fortuna i la seva estima pel barri de la Bonanova on residí i probablement nasqué. Va cursar estudis de cant, i per això inicialment s'hi dedicà: amb tesitura de baríton, va arribar a cantar en el Teatre Principal. Poc després descobrí el cinema, on el seu debut fou realment afortunat: la seva primera pel·lícula, Don Juan Tenorio (1922), fou un èxit en ser estrenada als Estats Units (on l'exotisme de lo español feia furor). I aquest cop de fortuna el va animar a traslladar-s'hi.

Fortunio Bonanova com ¿Don Juan Tenorio? 

Inicialment va triomfar com a intèrpret d'òpera i sarsuela; però gradualment s'introduí al cinema com actor, primer al cinema mut i després al sonor. Aviat la seva dedicació fou principalment cinematogràfica, amb papers secundaris o breus; però va seguir cantant, alhora que feia ràdio, teatre, ballava i escrivia. Va tornar a Espanya en 1934 amb rang de gran figura del celuloide; però l'esclat de la Guerra Civil el va empényer a retornar definitivament als Estats Units, on va mantenir la mateixa línia artística.

Fortunio Bonanova a "Ciutadà Kane"

Potser el seu treball més afortunat (mai millor dit) fou el seu petit paper a Ciutadà Kane (1941), dirigida per Orson Welles, on feia de professor italià de cant (Signor Matiste) de la segona muller de Charles Foster Kane, tan voluntariosa com incapaç. La rellevància de la pel·lícula, més que el paper en si, li va donar una immortalitat inesperada.



Es va mantenir molt actiu fins els anys 50, sovint amb papers de rerafons hispà. Als 60 va espaiar les seves aparicions, sobretot a la televisió, i inclús va aparèixer a algunes pel·lícules espanyoles. Morí i fou enterrat a Hollywood, on residia des de feia molts anys.

 

El fet d'haver abandonat Mallorca a mitjans dels anys vint i no tornar a residir-hi mai més de manera estable han fet que la seva figura continuï sent desconeguda a Balears i Espanya, a pesar de ser l'únic illenc que va triomfar a Hollywood en tota la seva història. Ni tan sols el fet de ser un precedent remot de gent com Antonio Banderas, Penélope Cruz, Garci, Trueba o Almodóvar ha servit per reeditar el seu nom en el cinema espanyol.

Ni tan sols té un carrer dedicat a Palma, encara que aquesta situació podria canviar els propers mesos amb la revisió del nomenclàtor dels carrers de Ciutat. Tampoc sabem si casa seva encara existeix, i en aquest cas si podria convertir-se en casa-museu. De la mateixa manera, la futura filmoteca projectada per l'Ajuntament de Palma hauria de donar una especial rellevància devers aquest pioner, símbol del somni americà. Un reconeixement pòstum, però just.

Així mateix, esperem que l'escassa tradició fílmica de les Illes rescati de l'oblit a un dels seus màxims exponents, tot i fer fortuna més enllà de l'Atlàntic. I que de rebot serveixi d'homenatge als milers d'immigrants anònims que no van aconseguir fer-se un nom, ni una carrera brillant, ni trobar la fortuna, en la seva aventura d'ultramar.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS