Majorment Catatònic

2) Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca

Si n'Aina ha estat la il·lusió, na Francina representa l'eficàcia. La seva candidatura al Consell em va provocar desconfiança: vaig pensar que pesava més la seva condició de mà dreta d'Antich al Parlament, que la seva capacitat real de governar una institució. Les seves intervencions al Parlament eren contundents, dures, implacables: unes dots molt adequades per fer oposició, però no pas per a governar.

Durant tota la campanya semblava tenir un paper secundari i de complement del "vertader" candidat, n'Antich, i també davant la revelació de n'Aina Calvo. Però els seus resultats foren molt bons (dos diputats més al Consell), i fruit de la política de pactes accedí a la Presidència amb un tripartit de govern. Fins llavors semblava ser una peça més de l'entramat de pactes, una sensació aguditzada quan semblava gairebé impossible que Munar cedís el seu lloc.

Però poc a poc, Armengol ha anat demostrant un vertader talant de governant. El Consell no s'ha transformat en un camp de batalla on la Presidenta carregava contra tot aquell que es mogués a l'oposició: el canvi ha estat radical. De manera silenciosa però ferma, ha aconseguit estructurar el seu organigrama de govern. La coordinació és gairebé total, i apart de la polèmica de Joan Lladó amb la Família Reial el Consell ha tingut un paper molt més discret que durant l'etapa de Munar.

La Diada del 12 de setembre confirma que Armengol domina perfectament el rol institucional i contemporitzador. Li manca la "pompositat" de l'anterior presidenta, però comença a mostrar un perfil més gestor que estètic. Ha tingut decisions molt encertades, com obrir les sessions del Consell al públic en general. O una altra fonamental: regularitzar el sistema d'atorgació de subvencions, un "forat negre" per on marxaven una gran quantitat de doblers distribuïts sense concurs ni cap control, sinó atorgats a dit per l'anterior presidenta (un dels cavalls de batalla de El Mundo, tot i que perdien la raó pel tractament que en feien del tema). No entenc per què, ningú ha parlat d'aquesta decisió. Tanmateix, l'actual govern del Consell també ha d'arrosegar aquest llast com pugui. 

També ajuda el fet que l'oposició del Consell és força correcta; tanmateix es troben molt limitats, doncs criticar la gestió de UM (quan governava i ara com soci de govern) porta inevitablement a preguntar-los qui va apoiar a UM durant els quatre anys anteriors. A Armengol li tocarà consolidar la força del Consell com el vertader govern de Mallorca, culminant el traspàs de competències des del Govern autonòmic (per fi, les disputes PP-UM queden enrera) i desplegant les ja existents, així com reivindicar la financiació autonòmica i central.

Jo li he promés anar-li al darrere amb el tema bibliotecari, ja que encara estem en una situació tercermundista. Veurem si em fa cas (amb el tema bibliotecari, s'entén).

Valoració final: 8'5