Majorment Catatònic

Sovint es descriu l'amor com un puzzle on han d'encaixar les seves peces. Això ho veig massa bidimensional en l'espai i gens progressiu en el temps, alhora que s'equipara a altres factors més quotidians. Tot és més multidimensional i complexe.

Jo ho veig amb una concepció d'harmonia de forces, que s'apropen i allunyen, en funció de la seva sintonia per factors tan inescrutables com fascinants.

Com la gravetat dels planetes vers el sol, així com enre ells,  amb els seus satèl·lits. Ja va dir Plató que l'amor movia les forces de l'univers, al ritme d'una música universal i eterna.

Antonin Dvorak, Serenata per a cordes (1876): Tempo di Valse

On mai saps quin pot ser la teva pròxima parella de ball per l'atzar de les respectives òrbites que dancen sense parar. Ni quan durarà, ni quina serà la proximitat fins a tocar-vos.

La passió del ball mai s'ha de perdre, així com apendre a fer-ho en parella posant en comú les respectives òrbites. Cada compàs és voluntat d'estimar i donar sentit a un atzar que no coneix el temps. Passió i voluntat d'estimar. Giro, gires, hi girem.