Majorment Catatònic

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Política, poder i empresa a Espanya

maiorica | 29 Setembre, 2007 23:32

He trobat aquest senzill gràfic que mostra la distribució dels poders mediàtics a Espanya. És molt senzill i totalment discutible tot el que hi posa. Però dona una imatge molt genèrica, a vista d'ocell, de la correlació de forces després de la irrupció del nou diari Público.

 

El podeu trobar aquí.

Què us sembla? com ho traslladaríem al cas balear? 

Periodisme | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. política, poder i empresa

   No acab d'entendre molt bé que posin a la nova guardia del PP on l'han col·locada. Ni em sembla molt creíble la suposada activitat atorgada a Rato i Piqué.
   Mirat des d'un punt de vista dinàmic en el temps hem sembla una bona notícia, perquè el sector més progresista avança i la dreta radical queda cada cop més definida. Me resulta grat com a potencial votant veure que la dreta cada cop es destila en dues sensibitats ben diferents.
   El sector de dreta més radical encara té un pes molt important en l'opinió publicada. Això no vol dir que coincideixi amb la pública com sempre es diu, però hi té una gran influència, sobre tot en població no formada.
   Aquests mitjans jugaran fort en el "partit" de les eleccions del 2008. Haurem d'estar atents.
   Pel que fa a les Illes Balears el cas de El Mundo (Grup Barceló) em sembla de flagrant inmoralitat totalment fora de cap ètica profesional.
   I sí: m'agradaria saber quins poders fàctics estan vinculats als mitjans de les Illes: obra cultural, partits polítics (amb les corrents internes del PP Balear, encara que tothom sembla respetar el tempus per a les generals), plataformes hoteleres, grans grups editorials... La realimentació d'IB3 pot ser una pista. No tendria inconvenient en fer l'esquema si tingués accés a la informació.

   Victoria | 30/09/2007, 20:57

Presentació

Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.

Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Subscripció