Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

La idea de pàtria, pobre oxímoron

maiorica | 14 Octubre, 2007 15:30

No sé qui va dir que el patriotisme és l'últim reducte dels ignorants. Jo diria també dels polítics, tot i que ambdós conceptes no són necessàriament excloents (política i ignorància, vull dir). La visió nacionalista de tot en política m'acaba cansant i molt; però especialment la feta en clau espanyola, especialment antiquada i mancada de flexibilitat. No sé exactament con ha sigut el procés que ens ha portat fins la situació actual, complex i cansat, fins arribar a aquest vídeo:

Se m'acudeixen moltíssimes idees per a que un polític de la importància del Senyor Rajoy fes una al·locució pública de caire tan institucional:

*Encoratjar a les dones víctimes de la violència de gènere a rebel·larse contra la seva situació.

*Demanar als conductors prudència a la carretera, la mancança de la qual provoca desenes de morts cada any.

*Exigir tolerància cap els immigrants i condemna del racisme.

*Sol·licitar una major concienciació vers la droga, l'alcohol, el tabac i tot tipus de substàncies nocives que, amb descontrol, provoquen tanta destrucció moral i humana. 

*Presentar-nos idees per la millora del nivell de vida dels ciutadans sobre vivenda, IRPF, seguretat ciutadana, pensions, mendicitat, sanitat...  

*Qualsevol missatge basat en la tolerància, solidaritat, humanitat, reflexió...  

Però el Senyor Rajoy ens demana que celebrem la hispanitat.

Quan un polític clama per la seva pàtria i la seva nació i tot ho canalitza amb aquest enfoc, mal anem: vol dir que no hi ha contingut real. No ho demana amb la raó, sinó amb les vísceres i amb sentiments difícilment analitzables. Disfressa la manca d'idees amb la raó vital del seu pensament: el patriotisme, una cosa tan etèria i opinable com demanar carn o peix per a dinar. I a sobre el vol embolcallar amb un ideologia única i pètria, usant la volatilitat i opinabilitat del tema patriòtic com un dogma de fe. Posar portes al mar.

M'ha decebut completament. Em sembla una manera d'amagar l'abscència d'idees concretes per la societat, apel·lar a conceptes vells i maniqueus per mobilitzar aquells sectors socials ja convençuts, manipular als més ignorants i desvalguts amb el catastrofisme antipatriòtic. A sobre, em toca els nassos aquest estil discursiu basat en "l'evidència" i "el sentit comú", que indirectament insulta als que no pensin com el seu partit, i nega qualsevol possibilitat de debat i matisació.

Dir "...por razones que todo el mundo conoce..." és un insult a la intel·ligència de la gent, simplement perquè ni les diu, ni especifica quines (ETA? crema de banderes? estatuts? ZP?). O parlant de "...todos nosotros..." per què em fica a mi dintre del seu sac? "...sé que todos están orgullosos de ser españoles..." per què provoca amb aquest reduccionisme, sabent que n'hi ha que no ho estan? Ben mirat, potser ni cal raonar: simplisme, oposició i crispació indirecta als que discrepen és el més efectiu. No aporta res, però escalfa.

És patètic com aquest partit s'ha podrit en poc més de tres anys, en mans de tres persones de nivell intel·lectual miserable com són Acebes, Zaplana i Aznar. Això sí, s'han omplert molt bé les butxaques a costa dels deu milions de votants que esperen que això doni fruit. Els interessos que cadascun d'ells té (FAES, mitjans audiovisuals, escrits) han vulgaritzat el pensament de la dreta com un mal son convertint el seu discurs en una barreja de crispació, vísceres, frentisme, demagògia, populisme i tribalització nacionalista.

El debat polític ha desaparegut. No formalment, però sí de contingut. Gràcies a ells. 

Passat divendres vaig fer un curt passeig pel centre de Palma (degut a la pluja el vaig escurçar molt), i vaig trobar 5 banderes espanyoles. Haurien més, no ho dubto: no vaig passar per tota la ciutat. Ni que fossin 100 demostrarien res, ni en clau nacional: demostren que la gent està fins els collons de trobar-se proclames sobre un tema repetit fns la sacietat que no resol res dins la seva vida. Per això calia fer una comunicació semiinstitucional? També el Círculo Balear s'ha cobert de glòria amb la seva obsessió malaltissa per l'espanyolitat de Mallorca.

Els pidulaires del meu barri tampoc portaven cap bandera espanyola, què extrany. Em pensava que farien dejú per a poder comprar una senyera espanyola, i així fer un sacrifici per la pàtria. O els pensionistes que no arriben a fin de mes, per omplir amb patriotisme allò que els hi falta als estòmacs. I els aturats, els embargats, els hipotecats, els malalts... que no entenen que ser espanyol millorarà les seves vides. O no, Senyor Rajoy?

PD1: el vídeo d'en Rajoy pot trobar-se a Youtube fins a sis vegades. En tots hi ha la possibilitat de penjar comentaris que ofereix Youtube... menys el que va pujar el PP. Tota una lliçó de democràcia, si senyor. Els de Libertad Digital Televisión fan el mateix amb la majoria dels 3000 vídeos que han pujat. 

PD2: he llegit al UH que potser calgui aixecar el Parc de les Estacions, donades les mancances generalitzades trobades a la construcció del Metro; això afectaria també al funcionament del tren. Suposo que fins que no mori algú esclafat o ofegat, els dirigents del PP balear no faran cap autocrítica ni diran res constructiu. Quin fàstic d'exgovernants.

PD3: n'hi ha més afora que a dins del manicomi. Tocats de l'ala? no: patriotes. 

Comentaris

  1. Re

    Yo hace años que estoy orgulloso de sentirme...totalmente antipatriota. Este hombre apela a un sentimiento del que carezco totalmente. Yo no veo incluso diferencia entre el patriotismo castellano y catalán (o cualquier parte de españa-mundo), para mí es el mismo sinsentido y la misma locura. El patriotismo me recuerda al patio de un colegio, en el que se hacen grupitos excluyentes. ¿Por qué debería sentirme más hermanado con los Españoles que con los Ingleses? ¿Por qué hacer grupitos inmaduros? ¿A qué viene esa tontería de honrar un dibujo? ¿De qué sentimiento me hablan? Prefiero ser un ciudadano del mundo a sentirme parte de un grupo excluyente. Si se trata de fomentar una unidad de solidaridad, o un compromiso social, me gustaría que evitaran cosas como las banderas o los himnos, que me parecen una forma de despersonalización sectárea, de adoctrinamiento de masas.
    Y muy bien tu crítica: mejor dar un mensaje de esos que has puesto que de patrotismo, es tiempo mejor invertido.
    Eso si: recalco que todos los patriotismos me parecen igual de absurdos. En cataluña observo una fiebre nacionalista enfermiza, que parece aparentemente más sana por no recordar al franquismo, pero es la misma locura. Siento espanto ante las banderas y los himnos. Que no me hagan partícipe de este tipo de locuras colectivas. En el fondo son como la iglesia, que te hace meterte en el saco de la locura colectiva usando el mismo truco (asumiendo que todos somos católicos-patriotas-etc.) sabiendo que no es así.

    planv | 14/10/2007, 19:11
  2. Re: La idea de pàtria, pobre oxímoron

    Fa ganes de riure que et cansi tant el nacionalisme espanyol i en canvi li riguis les gràcies al nacionalisme català.

    Com diuen en castellà (ah, idioma opressor i feixista): SE TE VE EL PLUMERO.

    Xato | 16/10/2007, 18:40
  3. Re: La idea de pàtria, pobre oxímoron

    Si et fitxes, dic que la visió nacionalista aplicada excessivament m'acaba cansant, sigui del color que sigui. I especialment aquest enfoc del nacionalisme espanyol de la cúpula del PP me molesta.

    No parlo del pensament nacional espanyol en sí, que n'hi ha de molt elaborat i constructiu. Qualsevol nacionalisme omnipresent m'acaba cansant, i no sé on parlo de les suposades meravelles del nacionalisme català.

    Com diuen en castellà (la meva llengua materna, per cert): HÁZTELO MIRAR

    Manel | 16/10/2007, 19:47
  4. No aporta res, però escalfa.

    Si bé puc subscriure tot el que dius a l'article, em qued amb aquesta curta frase: "no aporta res però escalfa". La veritat es que ja fa temps que una corrent científica sociològica condemna els nacionalismes. De fet, són aquests absurds nacionalismes els culpables de les morts de molt més civils que militars en els conflictes polítics violents d'avui. Si ens "fessim mirar" (traduït: nos hacemos mirar, :))això del nacionalisme amb una mica de perspectiva i distància potser veuriem més clar l'absurd que és.
    Però parlant en concret del missatge de'n Rajoy el vaig trobar totalment provocador. Per higiene mental no he clicat el video de youtube.
    Ja coneixeu la meva opinió sobre aquest aspecte, si em permeteu m'agradaria destacar-ne un altre: és la manca de respecte a l'Estat i als seus representants oficials. Però... qui s'ha pensat el Sr. Rajoy que és: El Rei per a Nadal?. M'ha molestat molt, en varies ocasions, en que quan el president del govern ha parlat al congrés ell ha sortit del ple. Però... quina actitut és aquesta?. Me preocupa (i ho dic en sèrio) que la gent lliberal de talant centrista i no nacionalista, per molt que estimi la seva cultura, no tengui alternativa. Aquests senyors, (Acebes, Zaplana, i Rajoy) se l'estan carregant sense miraments. I jo em deman: al Partit Popular tothom els dona la raó?. Hi deu haver debat intern?. Intuesc que no. Més motius per està preocupats.

    victoria | 16/10/2007, 20:25
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS