Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Vull votar al Partit Popular, o la nova Esparta

maiorica | 02 Novembre, 2007 17:40

Vull votar al Partit Popular. El meu posicionament ideològic sempre ha estat bàsicament centrat, moderat, poc inclinat a posicionaments extrems en qualsevol àmbit, i amb un sentiment nacionalista (tant català com espanyol) molt poc accentuat.

A mitjans dels anys 90, amb un govern felipista pres per la corrupció desbocada i esquitxat per l'escàndol dels GAL, sentia simpaties per un PP que proporcionaria una alternança política beneficiosa per la maquinària de la llavorens jove democràcia espanyola. Veia un PP desempallegat de l'herència franquista de Fraga, gràcies a una renovació generacional liderada per José María Aznar. Aquest líder no m'apassionava; però el preferia davant un González que portava més de deu anys al poder i era incapaç de fer neteja al si del seu partit.

Per això, les eleccions de 1993 em van decebre profundament. La fal·làcia de que el PP abaixaria les pensions si governava (Felipe dixit), o les evocacions del franquisme em semblaven impresentables. Però funcionaren, i només serviren per allargar una agonia que es feia irrespirable. L'any 1996 em vaig alegrar de la victòria del PP a les generals; inclús em va semblar curta davant els impresentables desastres del PSOE. L'alternança és positiva, pensava. Noves cares, noves idees. I no va passar res: no vam retornar al 1936.

Quan el PP guanyà l'any 2000 per majoria absoluta, aquesta vegada m'ho vaig prendre com una conseqüència lògica del desastre del PSOE, que es resistia a deixar enrere l'era de Felipe González. Aquest, per fi, havia marxat; però els successors, primer Almunia i després juntament amb Borrell, no duien a terme cap relleu que fos realment regenerador del partit. Els socialistes eren un desastre, fruit d'uns dirigents burocratitzats que no marxaven ni amb aigua calenta.

L'any 2004 em trobava amb un govern popular sense símptomes de decadència, i on el relleu (únicament de líder, no de dirigents) semblava tranquil. La renovació total de la poltronitis del PSOE (ara si, per fí!) aconseguida amb l'arribada d'en Zapatero donava per fi una oportunitat d'alternança positiva, on no calgués votar el menys dolent, o el menys corrupte, o el menys mentider, etc. Els esdeveniments entre el 11-M i el 14-M són sobradament coneguts, afavorint (o accentuant) un inesperat canvi de govern. 

I ara, pel 2008? de nou, tampoc hi ha alternativa. A votar els menys dolents, o els únics que s'han comportat. Em trobo coix ideològicament, ja que a grans traços el meu pensament només es veu representat per un dels dos grans partits espanyols. L'altre no té cap pensament ni ideologia, tanmateix només mostra emocions convulses i viscerals que no serveixen per a governar ni una comunitat de veïns.

El 2004 veia un PP fort, estable, amb una gran quantitat de personalitats polítiques; potser massa jerarquitzat i supeditat a un presidencialisme excessiu, però fins llavors eficaç. El conflicte creixent amb els nacionalismes perifèrics i, sobretot, la guerra d'Irak, es devien a un Aznar que marxava (ell mateix se'n responsabilitzava) i l'arribada d'en Rajoy obria l'esperança d'una nova etapa. Però la derrota fa esfondrar el castell de naips, i la consternació va trastocar el devenir d'un partit destinat a revalidar el poder.

Ara em trobo un PP que ha oblidat la democràcia atenenca, i es troba sotmés a una oligarquia espartana. Mana qualsevol, menys els militants. Ha desaparegut la "classe mitja" del partit, i només manen dues persones (Acebes i Zaplana) amb un petit grup de incondicionals (Aguirre, Astarloa, Pastor, Mayor Oreja, Pujalte) que repeteixen l'estil i les seves mateixes consignes. Un diari (El Mundo) i una emissora de ràdio (COPE) marquen el guió diari d'aquest partit, sense que hagin estat votats pels òrgans del partit. Han desaparegut gairebé totes les personalitats destacades en temps del govern, i la militància continua sense dir ni piu obertament. Tan jerarquitzat, adoctrinat i alienat està el partit?

La COPE té actualment una quota de ultrafeixisme molt alta, i s'ha de dir ben alt: en Jiménez Losantos, Ignacio Villa, Cristina López Schlichting i César Vidal són gent de pensament ultrafeixista, fanàtica, conspiranoics, demagògics, desmemoriats, delirants, mentiders, que ja de pas s'estan enriquint publicant i promocionant els seus propis llibres, columnes d'opinió i págines web. Amb perdó: son uns fills de puta. No entenc per què el PP s'ha deixat arrossegar per aquests aprenents de Goebbels, a qui se'ls hi fot la gent i la pàtria, perque la única pàtria que coneixen és la seva butxaca. El mateix diria de El Mundo, que amb Pedro J. Ramírez s'ha dedicat durant tres anys a fer negoci a costa de la sang dels morts, denunciant allò que ells mateixos fan: conspirar, mentir, manipular, destruir el diàleg i el debat, i intervenir en la vida política sense que ningú mai els hagi escollit a les urnes. Del Pedro J. heroic, que investigà la corrupció i els GAL del felipisme, no queda res.

Les quotes de popularitat de Rajoy són mínimes. I malgrat tot, el votant popular es manté fidel al seu partit: tot indica que espera temps millors, igual que els votants socialistes continuaven votant el PSOE en els anys de la corrupció i els GAL. Curiós, però cert: el vot per inèrcia funciona, i és la base del bipartidisme actual. Pert sort o per desgràcia, el partit està per sobre dels polítics. El PP sobreviurà a aquestes paparres, tal com ho va fer el PSOE.

La victòria d'un o l'altre partit es basa en la capacitat de convèncer a aquells votants que basculen entre un i altre partit. Jo podria ser un d'ells, per exemple. I com molts optaria per votar el PSOE, abstenir-me o votar altres opcions, en veure que el PP necessita una neteja en la seva cúpula dirigent i desvincular-se clarament del intervencionisme arbitrari d'alguns mitjans de comunicació, dirigits per aprofitats que juguen a Ciudadano Kane.

Aquest procés de renovació dins el PP es podia haver aconseguit en 4 setmanes; però hem d'esperar 4 anys perque 4 fanàtics deixin d'embrutar la vida política i democràtica d'aquest país, manejant el PP per defensar les seves idees i els seus interessos. Resentits, destructors, aprofitats i venjatius.

Perspectiva històrica? dins d'uns anys, és molt possible que els cronistes diguin que aquesta legislatura va poder ser una de les més il·lusionants de la història de la democràcia gràcies a l'esperit reformista i renovador d'en Zapatero. Però que la posició destructora i odiosa de l'oposició no el va deixar fer ni la quarta part del que podia haver fet, i que inclús va haver de acudir a l'"espanyolisme" (cas de Navarra) per contrarestar la bogeria patriotera que amenaçava amb fer-li perdre les eleccions. Els casos del fanàtic Alcaraz beneficiant-se de la AVT i les manifestacions per la unitat d'Espanya seran una vergonya col·lectiva, dintre d'uns anys. 

Quatre anys perduts, sí. Culpables? govern i oposició. Instigadors? l'ambició i la rancúnia d'un grapat de neofeixistes neoliberals, mercaders de l'opinió i venedors de fum. Dels cabdills de la nova Esparta, pels qui la democràcia mai hauria d'haver sortit d'Atenes.

El poder corromp? també idiotitza. 

Comentaris

  1. Re: Vull votar al Partit Popular, o la nova Esparta

    Si en tota aquesta legislatura el PP només s'ha dedicat a intoxicar i a despotricar contra el Govern,enlloc de fer oposició ha creat crispació i enfrontament, però que podem esperar d'aquests individuus que no volen recòneixer que durant la guerra civil també hi varen caure republicans, que no volen que les parelles del mateix sexe es pugin casar i que no volen que les Comunitats Autónomes pugin millorar el seu estatut.
    Esper que en Rajoy i companyia es quedin quatre anys més a l'oposició.

    Esther | 02/11/2007, 18:27
  2. QUIERO VOTAR AL PP

    Has hecho una foografia muy completa y compleja del PP actual. Las bases de este partido comparten contigo alguna de tus ideas. yo votaré al PP, por unas razones muy claras y concisas. La mayoria de las municipales, al menos en Baleares y en Palma sobre todo han sido peperas. Pero los "pactes del Tinell" han mandado. Estamos en una democracia con una ley electoral que favore las minorias, todas muy respetables, pero la suma de todas ellas desvirtuan lo que el pueblo desea y el PSOE, que de obrero hoy tiene muy poco, sólo por las poltronas ha traicionado a una parte de sus votantes. Sólo valen las mayorias para gobernar y hacer algo, mal o bien, según se mire. Prefiero una dictadura mayoritaria de partido, que una dictadura de la "confusión" y del no andar. Hoy tenemos esta dictadura en las municipales, pero la lástima es que empiezan a no entenderse. Por ello y por mis ideas, yo si votaré al PP.

    Alvaro | 03/11/2007, 13:23
  3. Faràs el que trobaràs

    Ets ben senyor, Manel, de votar qui vulguis. Però, atenent-nos només a les teves explicacions sobre els teus particulars viatges electorals, em fa l'efecte que tens moltes possibilitats de tornar penedir-te'n.

    Has pensat en la possibilitat d'una tercera via, que no et faci anar passant pena del PP al PSOE? O potser t'estimes més, com n'Alvaro, "una dictadura mayoritaria de partido"?

    Josep J. Rosselló | 03/11/2007, 18:01
  4. Re: Vull votar al Partit Popular, o la nova Esparta

    És difícil pensar en terceres vies. On són? Els nacionalistes?

    Jo, com en Manel, només em puc sentir representat pel PP o pel PSOE... Qui sap si en un futur també pel partit de na Roza Díez... La qüestió plantajada aquí és que el PP és víctima dels excessos dels seus líders i ideòlegs actuals.

    M´ha agradat molt aquest post den Manel, perque és una reflexió tranquila i molt encertada. Ser de dretes no vol dir ser de l´Opus i/o franquista. No pot haver 10 millons de votants peperos franquistes i ultracatólics. És una simplificació absurda i malintencionada.

    Jo som una persona d´ideologia dretana, però pens que el millor avui seria que el PP perdès les eleccions de març per que es produeixi una bona neteja. I mira que això significaria aguantar 4 anys més en ZP i el seu penòs govern.

    Daniel | 05/11/2007, 20:00
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS