Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

maiorica | 17 Novembre, 2007 22:00

El sentiment de pertinença a un territori o nació pot ser més o menys complex i polivalent, sense ser contradictori. A les Illes he pogut observar que tothom se sent del seu municipi, de la seva illa, i potser de la seva comarca. Però més enllà, ve el problema.

Uns (la majoria) se senten espanyols (una altra cosa seria especificar quina mena d'Espanya voldrien). Altres (la minoria) se senten pertanyents als Països Catalans. Finalment, hauria un tercer grup que no es manifestaria. Però, qui se sent "balear"? pel que veig, és un concepte mancat de contingut si mai va existir.

Illes...?

La insularitat afavoreix la manca d'identitat col·lectiva, però tanmateix hauria d'haver algun tipus de vincle amb contingut ideològic que identifiqués l'arxipèlag com un ens real. La denominació "Islas Baleares" fou totalment artificial, basant-se en un criteri més geogràfic que històric (menystenint l'arxipèlag pitiús), en tractar-se d'una denominació imposada des de Madrid amb la divisió en províncies de 1833. Això explicaria la poca fortuna que la denominació va tenir.

Espanya i províncies (1833)

Recentment, els consells insulars i el seu desplegament han sintonitzat plenament amb el caràcter de cada illa; però han posat de manifest que el Govern autonòmic és una institució encara llunyana, més gestora que representant d'una identitat concreta, sobretot enfora de Mallorca. I per si no hi hagués suficient, el concepte "balear" se l'han apropiat minories gonellistes per a representar una suposada "llengua i cultura balear", en resposta a una inexistent invasió catalana que no veig per enlloc, i que en el fons és una continuació de la connotació provincial i centralista del terme "Baleares".

En definitiva: actualment, no pots parlar de poble o cultura balear. Uns et diran que això no existeix, ni ha existit mai. Altres, et prendran per un d'aquests il·luminats que defensa "sa llengo baléà" expressant-se en castellà. Aleshores, què som en conjunt? què podem dir més enllà de les illes, si cada illot va a la seva i no vol saber res dels altres? I sobretot, com ens hauríem de dir? Regne de les Mallorques? Arxipèlag Balear-Pitiús? No seria possible refer el concepte "balear" amb un nou contingut? Ser políticament correcte en aquest arxipèlag és francament difícil. Després ens queixem de la manca de veu que tenim a Madrid. Però com la podem tenir, si ni tan sols sabem que som ni com dir-nos?

A Canàries hi han set illes, i fa anys que les forces regionals de cada illa van juntes als comicis com Coalición Canaria. Tenen presència al Congrés i al Senat, han pactat amb governs del PP i del PSOE, presideixen el govern autonòmic, tenen cabildos insulars, i batles a grans ciutats. Són canaris, amés de pertànyer a cada illa.

Coalición Canaria  Islas Canarias

I aquí? tenim quatre forces illenques només a Mallorca, barallades entre sí, i totes minoritàries. Discutim si volem mallorquinisme, regionalisme, nacionalisme, sobiranisme o Països Catalans. A la resta d'illes el seu pes és testimonial. No governen cap institució important, si de cas hi participen amb pactes. Mai han estat al Congrés, i han passat 30 anys de democràcia per a tenir el primer senador. I sobretot, cada illa sembla que va pel seu compte. Si no som Balears, què volem ser a Madrid?

Comentaris

  1. PUEBLO INEXISTENTE

    Ya me gustaria también que las Baleares fuera un pueblo unido en la diversidad, como lo es Cataluña o las Canarias como tu muy bien dices. Pero la cultura de cada una de las Islas parace incluso diferente, desde la epoca de las fenicios y cartagineses en las Pitiusas y de Mallorca y Menorca con ingleses y franceses. No se si era un mensaje subliminal el slogan del anterior "pacte de govern": Cuatre Illes, un pais, cap frontera" pero bien podía serlo. Hojaé las Baleares tuvieramos sentido general de pais "nuestro" de CA NOSTRA. ¿Será el individualismo? O los canarios lo saben hacer mejor, o no tenemos miras comunes, no lo sé pero es una lástima.

    Alvaro | 18/11/2007, 10:08
  2. Re: Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

    La división en provincias de España fue realizada por un mallorquín llamado Felipe Bauzá (tiene un colegio con su nombre). Fue realizada en Madrid pero por un mallorquín, en el siglo XIX. Es verdad que la división que realizó no fue la que se llevó a cabo por un cambio de gobierno, pero salvo en la zona de León y Castilla, el resto fue la que él trazó.

    Fabián | 18/11/2007, 18:50
  3. Re: Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

    Así es, Fabián. No hay duda de que la división provincial de 1833 está inspirada en la de Bauzà, con ligeros retoques. La diseñó en 1813 por encargo de las Cortes de Cádiz y fue repuesta durante el Trienio Liberal, pero en ambos casos apenas estuvo vigente un año. La división inicial en departamentos durante el reinado de José I apenas debieron influir.

    Los retoques son algo más profundos: desaparecían las provincias de Xátiva (Valencia), Calatayud (Zaragoza) y Ponferrada (León). Otras se mantuvieron, pero cambiando la capital: Chinchilla (Albacete), o Plasencia (Cáceres), aparte de algunos cambios fronterizos posteriores, como la división de las Canarias en dos (1927).

    Más información en
    http://recursos.pnte.cfnavarra.es/~mzubicob/provincial.htm

    Manel | 18/11/2007, 19:37
  4. Re: Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

    Em puc equivocar en el que diré però crec que la majoria dels illencs no saben el que són. Una illa produeix un major aillament (com bé diu la paraula) que no pas el que poden sentir a Catalunya o al País Valencià en que per exemple, hi ha algú de Barcelona que no hagi estat mai a Girona? O un Valencià a Alacant? A les illes hi ha molta gent de Mallorca que potser no ha estat mai a Menorca i clar, la unió entre illes ja no sé si existeix gaire.
    Una altra cosa. A les illes, a principis de segle XX, es pot dir que la població era pràcticament mallorquina, però amb molt pocs habitants. La vinguda del turisme, i de molta gent, tant de la resta d'Espanya com d'altres països, va fer que la població augmentàs però les enquestes diuen que, un de cada tres o quatre habitants (ara no ho recordo segur) eren mallorquins. Si algun dia aquí es votés per la independència com es vol fer a Catalunya, i formar Països Catalans o el que sigui, no guanyarien els independentistes. Basta veure quin és el partit polític que aquí, a les Balears continua treient més vots a les eleccions.
    I per acabar, i com he dit molts cops al meu bloc, jo no sé ara però a mi ni a l'escola, ni a l'institut em varen explicar mai la història de Balears. Sempre era la de Catalunya. Pot semblar exagerat però fins fa dos dies jo no sabia quasi ni qui era Jafudà Cresques, el que és vergonyós. A mi sempre m'ha agradat llegir i la història, el que ha fet que sentís curiositat per el que va succeir a la meva illa i ara disfruto d'anar per Palma, recórrer els seus carrers i saber què va passar a cada un d'ells però, quants mallorquins s'hauran esforçat a saber tot allò que a l'escola no els varen explicar?
    I jo encara he sentit a gent gran, sobretot de poble, la majoria de gran incultura (no és un insult ni molt manco, a principi de segle passat la majoria ho era), dir que el mallorquí no és català ni bla bla bla. Malgrat tot, no veig a les illes el problema tan greu com ho podria ser al País Valencià a on s'està modificant la història de tot, i ja no diguem de la llengua que volen fer creure que no és català... En fi, alguna cosa passa. Molts ja no saben quina és la seva identitat.
    No sé si m'he desviat gaire del tema però és una cosa de la que s'hi podria parlar molt. Per cert, Manel. Gràcies per les cançons. Són precioses. M'han encantat! ;D

    caterina | 19/11/2007, 07:51
  5. bon dia

    te has enterado de que han cerrado el bon dia??? bueno, cerrano no... lo han convertido en semanario. Se veía venir.

    Los medios de comunicación de Baleares se mueven y no sé si para bien o para mal.... has visto la nueva web de El Mundo?

    Ricard | 19/11/2007, 12:07
  6. Re: Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

    Això que diu na Caterina és ben cert. Sa meva padrina només xerrava mallorquí, va viure 86 anys i mai va trepitjar ni Menorca (ella en deia simplemet Maò), ni Eivissa (per ella, Ervissa).
    Així és ben difícil tenir cap sentiment d´identitat balear.
    Aquesta és una debilitat que sembla ser inevitable per a una població illenca i és aprofitada des de l´exterior (sigui Espanya o Catalunya)

    No sabem qui som, tens raó, i la creació de una província o CA amb el nom "illes balears" va respondre a motius pràctics. No és un gran invent, però deu ser el menys dolent en sa meva opinió, millor que ser una part d´aquests imaginaris Païssos Catalans, això segur.

    Daniel | 19/11/2007, 18:35
  7. Re: Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

    No sé si mai han ensenyat història de Catalunya a les escoles públiques de les Illes Balears, el que sí sé és que actualment l'única història que s'ensenya és la d'Espanya, igual per a tothom com tant li agrada al PP. Només fa falta mirar quins són els plans curriculars, no cal ser n'Einstein per adonar-se'n de la realitat. Jo, igual que na Caterina, he hagut de recórrer als llibres per conéixer la història del meu país.

    Sobre el post en si -per això són els comentaris, no?- el problema és que històricament hem estat un caramull d'illes pertanyents a la Corona catalanoaragonesa sense institucions comunes. Tot el que s'ha dit del Regne de Mallorca, de la independència, dels comtats del Rosselló i la Cerdanya són simplificacions històriques fetes amb molta mala baba per alguns interessats en canviar-nos el país. El Regne de Mallorca sempre estigué circumscrit exclusivament a l'illa de Mallorca. En venir la divisió provincial de 1833 ens posen al mateix sac per primer cop des dels romans sota el nom de "Baleares" i, és clar, com que Espanya encara veu "las provincias" com la seva unitat administrativa elemental, hem durat fins avui sota el nom d' "Illes Balears".

    És obvi, la unió artificial feta per centralistes liberals mai ha quallat en la nostra societat, ni mai quallarà.

    De tota manera, amic Manel, no crec que aquest fet impliqui necessàriament que no poguem tenir almenys un diputat nacionalista a Madrid, al Parlament Europeu hi ha eurodiputats nacionalistes fruits d'acords de partits nacionalistes de CA sense una consiciència del col·lectivitat comuna, i molts cops mallorquins, menorquins i eivissencs hem aconseguit posar-nos d'acord.

    Joan | 19/11/2007, 19:47
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS