Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Bon Dia Mallorca: l'inici del final?

maiorica | 23 Novembre, 2007 23:43

A instància d'un dels comentaristes del meu blog, faré un esbós sobre aquesta publicació gratuïta. Tal com m'han comentat, Bon Dia Mallorca ha passat de ser diari a setmanari.  Al meu entendre, és un dels passos previs a una reconcepció total de la publicació que passaria per canviar de propietaris, o la seva desaparició definitiva.

En retornar a publicar-se passat l'estiu, la publicació havia anat adquirint un to creixentment informatiu i variat, força equilibrat, i molt diferent al format propagandístic i manipulador de l'anterior directora, na Beatriz Díez Mayans. Desconec si ha marxat o l'han feta fora, ara que no cal fer d'altaveu d'en Matas. En tot cas, haurà de fer molt per fer-se respectar dins el món informatiu, apart de demostrar un nivell qualitatiu que mai l'he vist. Tanmateix, sempre pot usar els contactes que li facilitaren dirigir un diari.

La publicació havia anat guanyant punts progressivament. Per exemple, la entrevista diària a personalitats del món polític molt divers (tota una novetat) havia sigut un encert: les entrevistes eren breus però d'actualitat, no canviaven el tractament segons el color dels polítics entrevistats i eren suficients per fer-nos una idea de l'entrevistat, donat el canvi polític.

També havia desaparegut la presència desproporcionada de notícies i fotografies dels governants, sempre del mateix partit (de l'anterior legislatura, clar), sovint lloants; així com la residual aparició de figures d'altres partits si no era per fer-les quedar malament. Fins la meïtat del diari es dedicava a això i les portades eren tot un cant a la gestió governamental. Ara el tema polític té menys pes, i altres seccions han perdut la politització anterior tot i mantenir-se la columna d'opinió de Gregorio Delgado del Río, habitual crític visceral de l'esquerra amb idees preconcebudes i per a convençuts.

Les cartes al director per fi deixaven d'estar firmades en un 90% per només tres persones: Fernando Santayana, Jaime Moll i Fernando Menor, les quals eren columnes d'opinió encobertes sovint d'un estil insultant amb els que criticaven. També deixaren de ser unànimement de caràcter polític en criticar els socialistes o nacionalistes, o lloar el govern de Jaume Matas (encara avui em costa de creure que la direcció d'aquest diari fos tan idiota, com per pensar que ningú se n'adonaria...!). Ara tenien un caràcter més variat i espontani, amb temes quotidians. Inclús en el darrer número vaig veure, per fi, una carta... redactada en català!

I parlant del català, ara algun dels suplements està redactat en català. Fins ara el diari era 100% en castellà, sense la més mínima concessió (ni El Mundo arribava a aquesta proporció). El respecte a aquesta llengua era nul, i més tractant-se d'una publicació regional. M'ha estranyat moltíssim veure que un dels suplements de l'interior del darrer número estava en català, i de fet és molt mala senyal que sorprengui una cosa així.

He observat que el personal que elabora el diari ha disminuït. Hi han menys redactors, i a sobre no tots firmen els articles que surten al (ara) setmanari: al darrer número, gairebé tots els articles estaven firmats només per dos redactors quan abans podien ser fins a sis. A més, han canviat alguns noms i trobo uns quants llinatges repetits: sembla que el funcionament és familiar i fins i tot endogàmic, fet estrany tractant-se d'una empresa gran com és el grup de comunicació Part Forana

Tot indica que el diari ha sofert retalls pressupostaris. Menys personal, menys notícies, menys tiratge setmanal... a les darreres setmanes havia passat d'una mitjana de 24 a 16 pàgines, i això ja em feia sospitar que començaven a retallar. Curiosament, quan la publicació començava a tenir un aire realment professional, li retallen mitjans.

Sembla que els responsables de Part Forana no tenen intenció de fer massa despesa amb una publicació que varen concebre per cantar les meravelles del govern anterior, i que ha fracassat en el seu objectiu: ajudar a guanyar les eleccions. Ni tan sols pel compromís d'oferir informació d'actualitat, doncs sembla que els beneficis que proporcionava s'han esvaït.

Vist amb perspectiva, la seva trajectòria ha estat vergonyosa: guardo molts números a casa, i me'n faig creus del partidisme i la poca vergonya que teniren fins l'estiu passat. Cada vegada em sembla més panfletari i més vulgar quan fullejo algunes de les seves pàgines antigues. Ara és divertit comparar les fotos borroses i desenfocades dels líders polítics "dolents" amb les dels "bons", així com els textos redactats de manera confosa o clara segons el cas.

La reconversió en setmanari és la primera passa per a la seva desaparició, i tant de bo m'equivoqui. La única manera de salvar-lo seria que els seus propis treballadors se'n fessin càrrec (impossible, són molt pocs per finançar-lo), o que el comprés algun altre grup editorial que no pensés només en fer favors a polítics. Espero que arribi a Nadal, ara que començava a funcionar millor.

Comentaris

  1. ¿Y tus informaciones?

    No tienes ni idea de cuánto te equivocas. Te aconsejo que no hables si no sabes de qué va la historia. No das ni una y tomas como norma cosas puntuales en las que te has fijado.
    Fíjate en tus silogismos, dan vértigo. Como los apellidos se repiten, entonces son familia. Lo das por sentado y te quedas tan tranquilo. Luego hablas de fotos desenfocadas en general cuando te refieres a un caso muy en particular. Y todo lo que notaste que desapareció en la segunda etapa, igual es porque las elecciones ya se habían celebrado. A veces, la información viene condicionada por el contexto que se está viviendo. Ojo, no niego que Bon Dia tenga un enfoque pepero, pero de ahí a decir que la segunda etapa es mejor, sólo porque comulga más con tus ideas... eso demuestra cuánto sabes de periodismo.
    Aunque en tu caso veo que pasa lo mismo que criticas. Te pasa lo mismo que achacabas a la ex directora del Bon Dia. Hay que ser más objetivo. Aplícate el cuento.

    objetividad | 27/12/2007, 19:21
  2. Respuesta

    Puedo ser impreciso, pero de ahí a darme consejos de objetividad media un abismo. Nadie está exento de crítica, y menos un medio de información público.

    Digo que "parece" que son familia, no que lo sean. Ni me quedo tranquilo, ni dejo que quedarme. Fotos desenfocadas han habido en más casos de lo sque no he hablado, podría extenderme, pero no tengo tanto tiempo para satisfacer tu detallismo.

    Y unas elecciones no tienen por qué condicionar el contexto informativo en su tratamiento. La actualidad manda, sí, pero no la tendenciosidad que manifestaba esta publicación.

    Y sí: en su segunda etapa lo he encontrado menos pepero. Si eso comulga más o menos con mis ideas, es posible a pesar de la distancia que intento tomar... pero tu reacción no viene causada por el mismo motivo?

    No soy periodista, pero tengo derecho a opinar como cualquier ciudadano. Por algo este blog es mío. Y no hace falta haberse sacado el título para tener un mínimo de sentido común y espíritu crítico ante el tratamiento informativo ¿o es que todos hemos de callar sumisamente como borregos porque no sabemos periodismo?

    Yo no me callo. Veo, analizo, reflexiono, y finalmente escribo. Tenog muchos Bon dias acumulados en casa, los leo y comparo, hablo con conocimiento de causa.

    Entiende (si eres capaz) que todos estamps sometidos a crítica. Quizá no soy objetivo, pero lo intento. Y dentro de mis limitaciones, lo hago lo mejor que puedo.

    El tono agresivo de tus comentarios denota que no estás de acuerdo con mi manera de ver las cosas. Lícito. Pero sé respetuoso, y no pidas inalcanzables. La objetividad plena es imposible. La discrepancia civilizada, sí. Empieza por no avasallar así, sin ton ni son. Y fíjate en lso grandes diarios, y no en opinantes individuales que poco o nada pueden hacer para revertir la situación.

    Hale, abur.

    Manel | 28/12/2007, 11:51
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS