Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Roy Douglas compleix 100 anys

maiorica | 11 Desembre, 2007 22:22

Arribar als cent anys d'edat no és gens fàcil, i encara menys dins el món dels músics. Sol ser una carrera tan intensa com breu, sovint desagraïda i complexa, i que requereix un punt de passió i sofriment que difícilment és compatible amb una vida tranquil·la que fomenti una llarga vida. 

 Roy Douglas
 

Poquíssims casos trobem dins aquest món: tan sols els nord-americans Irving Berlin (1888-1989) i Nicholas Slonimski (1894-1995), tots dos d'origen rus i que no es dedicaren plenament a la creació musical culta: Berlin sempre es dedicà a les cançons i musicals lleugers, i Slonimski treballà fonamentalment com musicòleg i crític musical. Pràcticament no es dedicaren a la composició.

El mateix passa amb Richard Roy Douglas, qui es va iniciar a la música com pianista, organista i intèrpret a la London Symphony Orchestra. Aviat va dirigir les seves passes cap a l'arranjament i orquestració d'obres d'altres compositors per al cinema, ràdio i televisió. També fou assistent musical de dues de les grans figures musicals britàniques del segle XX: Ralph Vaughan-Williams (1874-1958) i William Walton (1902-1983).

Ralph Vaughan-Williams   William Walton

Se'l recorda per dues fites que justament no són obra seva, sinó que pertanyen a la seva feina d'arranjador.

Una és l'orquestració del ballet "Les Sylphides", potser el més famós de tots el que es representen deixant de banda els de Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893). Ell mateix confessava que fou una qüestió de gust personal: "Disgusted and horrified by the very bad orchestrations of Chopin's music for the ballet Les Sylphides, I eventually created my own orchestration in 1936." Va rebre 25£ per la feina, però la seva versió s'ha estés per tot el món i actualment aquest ballet sol estar associat a la seva versió. 70 anys després, pot considerar-se com la definitiva.

També aquest mateix ballet ha complit 100 anys enguany sota el nom de Chopiniana. Dit sigui de pas, a les portes del centenari es va quedar el francès Manuel Rosenthal (1904-2003), arranjador de l'altre ballet-recull d'èxits més famós: "Gaité Parisiénne" (1938) amb peces de les operetes de Jacques Offenbach (1819-1880). Ambdues obres, sobre Chopin i Offenbach, són les úniques que perviuen de la munior de ballets conformats amb retalls d'autors antics. Una llarga vida que encomanaren als seus arranjadors.

L'altre és el "Warsaw concert", basat en la música cinematogràfica de la pel·lícula del mateix nom composta per Richard Addinsell (1904-1977). Douglas realitzà l'arranjament en 1941, consistent en una obra concertística d'un únic moviment d'un quart d'hora, amb un estil clarament evocador del romanticisme intimista dels concerts per a piano de Sergei Rachmaninov (1873-1943). Des d'aleshores s'ha executat en moltes ocasions com obra de concert clàssica, malgrat el seu origen cinematogràfic i naixement lluny de l'època del romanticisme musical.

Roy Douglas, malgrat ser un protagonista secundari i accessori, és l'últim testimoni vivent que va tenir el privilegi de tractar amb les darreres grans figures de la tradició musical britànica, així com els últims anys de la música clàssica com un art viu, popular i de masses, i en constant desenvolupament i evolució.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS