Majorment Catatònic

Personalment, les festes de Sant Sebastià m'han agradat. Trobo que tenen un caràcter molt propi per si mateixes, i que no necessiten de grans atraccions ni fitxatges per aconseguir allò fonamental per qualsevol celebració ciutadana: que la gent de qualsevol edat, classe i condició s'impliqui i es llenci al carrer, gaudint de tot tipus d'ambients on escollir. Tal vegada la coincidència de Sant Sebastià amb el cap de setmana hagi ajudat; però la participació i les cares dels ciutadans que he vist em fan pensar que han sigut tota una festa. I molt important: molts immigrants (especialment llatinoamericans), participant dels foguerons amb tota tranquil·litat (la integració comença per l'estómac, sense dubte). Un bon pas.

Sant Sebastià no es pot comparar als "Sanfermines" o altres festivitats de caire més "extravertit", on la diversió és molt més expansiva, frenètica i trepidant (per exemple, un correbou no tindria cap sentit). Trob que aquí no podem parlar de celebracions apagades o grises, sinó de la manifestació d'una manera de fer pròpia calmada i dolça. Que les celebracions no siguin essencialment "sanferminenques" o remullades amb litres de calimotxo no les manlleva la seva personal animació. Per cert: l'aTIAr Foc, magistral. Potser massa llarg, però un assaig perfecte per anys futurs. Enhorabona a l'Ajuntament.

Només trobo un punt millorable, tot i les seves bones intencions: el trasllat dels principals concerts de les festes a la Plaça d'Espanya, per donar cabuda a la Plaça Major a les ballades populars. Sense dubte, la nova ubicació de les ballades és tot un encert. Han millorat molt en espai i la participació ha omplert igualment la plaça tant en ballades com en espectadors, foguerons i ciutadania en general. A més, al tractar-se d'un caràcter musical més dolç i heterogeni (podies escoltar, ballar-hi, sopar o xerrar sense quedar-te sord o afònic) és molt més agradable en ser la Plaça Major una cruïlla de camins i lloc de pas que, per cert, ara ja no és tan complicat de creuar.

Però la seva contrapartida ha estat traslladar a la Plaça d'Espanya els concerts estel·lars, un lloc massa petit, d'acústica irregular i amb pocs angles de visió òptims. Encara que fos una solució temporal, no és de rebut que el públic estigui tan apretat i gairebé sigui impossible el pas de gent des de Avingudes al carrer Oms.

Jo suggeriria fer els grans concerts al Palma Arena, un lloc de gran aforament, cobert i no massa allunyat del centre. Almenys, fins que el Parc de Sa Riera estigui acabat i connecti amb la zona d'Instituts i Avingudes. Aleshores la gent podrà arribar-hi a peu, com a la resta dels events, i sense recórrer massa distància podrà gaudir dels grans concerts que es celebressin al seu amfiteatre. És cert que el Palma Arena queda un pèl apartat; però també és cert que la Plaça Espanya es queda curta, vista l'experiència d'aquest any.

En qualsevol cas, cal integrar l'ús de les grans instal·lacions públiques com el Palma Arena o Son Moix (estadi i palau) dins les Festes de Sant Sebastià com un complement, organitzant-s'hi actes massius. És cert que el centre històric i els recorreguts a peu són l'essència de aquestes festes; però també hi han determinats actes que, si volen tenir alçada i gran impacte, necessiten aforaments de gran amplitud. I de pas, amortitzem el Palma Arena i el donem a conèixer als ciutadans: que a hores d'ara, molts encara no sabem per a què serveix tot i la doblerada que ens ha costat.

Bé, aquesta és la visió d'un nouvingut (bé, ja no tant: porto dos anys).