Majorment Catatònic

Falta poc per les eleccions, i els dos grans partits s'aboquen a repartir bones intencions en forma de promeses electorals i veure qui n'oferta més. Els 400 euros, les rebaixes del IRPF, les places d'escoleta oferides per un i augmentades per l'altre... res de nou. Però m'agradaria incidir en un aspecte: tot el que prometen, i més, és possible sense fer grans despeses addicionals. Els doblers hi són, existeixen i estan disponibles. I el problema no és només que surtin quan s'apropen uns comicis, sinó l'ús que reben al llarg dels anys de govern, sigui quin sigui el partit que governi. Aquelles partides pressupostàries que no coneixem, públiques però no publicitades, i amb una utilitat discutible. O inexistent.

Heus aquí un exemple: el projecte Eurofighter Typhoon, consistent en el disseny i construcció d'un avió de combat del mateix nom en col·laboració per Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia des de 1983, i al qual s'hi afegí Espanya el 1985 (govern del PSOE). Des de llavors, Espanya aportà quantitats ingents de doblers dedicats a l'enginyeria aeronaval militar, dins el pressupost de Defensa, per a dissenyar el nou avió i la construcció de prototipus. Aquesta etapa va durar uns dotze anys.

Una vegada el Eurofighter Typhoon ja estava dissenyat i llest per a la seva producció, el Consell de Ministres aprovà en 1997 (govern del PP) una partida de 987.899 milions de pessetes (gairebé un bilió) per la compra de 87 unitats, més el seu suport logístic. És a dir: 6000 milions d'euros dedicats a armament. I això no és tot: varen acordar pagar-los en tretze anualitats, de 2002 a 2014, coincidint amb l'entrega gradual dels avions construïts, i condicionant econòmicament la gestió dels governs actuals i futurs. A sobre, el primer avió rebut es va estavellar en el seu primer vol; en conjunt, 72 milions d'euros a les escombraries.

Altres països, com Àustria i Aràbia Saudí, ja han adquirit el nou Eurofighter Typhoon per a renovar la seva flota de defensa aèria. També estan interessats Dinamarca i Noruega... però també països pobres com Turquia, Índia i Pakistan. És molt trist que indis i pakistanesos, per vigilar-se mútuament, facin aquestes inversions milionàries en armament i logística (a sobre, amb participació espanyola). Un sol avió Eurofighter Typhoon val 62,9 milions d'euros (gairebé 12 mil milions de pessetes). Són països envoltats de pobresa, misèria i subdesenvolupament; però no dubten en fer enormes despeses militars si ho creuen convenient.

Per tant, el govern espanyol té aquests doblers. I més dels que ens pensem: aquest és un cas d'exemple. El problema ve quan s'han de repartir, i ministeris com Defensa tenen preferència davant educació, cultura o sanitat. O que partides dedicades a indústria, energia i investigació acaben invertides en tecnologia militar. Tant se val qui governi, doncs uns i altres han col·laborat en el projecte esmentat. Només les eleccions empenyen a fer que aquests doblers tinguin un destí més just, malgrat sigui forçat per l'electoralisme i el populisme més barroer, sense una voluntat de continuïtat ni cap planificació.